El 2022 han col·laborat amb nosaltres 7.506 persones.
Comptem amb tu per seguir treballant en una reflexió que doti de sentit i convidi a una acció transformadora. Volem ser 8.000! Col·labora
 

Ètica/Moral

1 Maig 2015

L’any 1973 Pedro Arrupe, general de la Companyia de Jesús, va pronunciar un discurs històric als “Antics alumnes” de les escoles jesuïtes d’Europa. A la llum del Concili Vaticà II i dels signes dels temps, s’actualitzava l’espiritualitat ignasiana. El discurs suggerent i inspirador també per als nostres dies, ens convida a viure el cristianisme en clau d’opció de vida per la justícia i a favor dels més empobrits.

31 Desembre 1999

Davant la proliferació de vegetals modificats genèticament i després de comentar els diversos gens que s’han alterat, Cuadros planteja els pros i contres del conreu d’aquestes espècies. Pros com major producció i la possibilitat d’acabar amb la fam al món i contres com manca de transparència i de seguretat per a la salut, manca de justificació ètica, efectes sobre la biodiversitat, i, qui sap, l’aparició de bacteris més resistents. I podríem acabar depenent tots els comensals d’unes poques i potentíssimes transnacionals, com Monsanto.  

30 Novembre 2000

Seguint el procés de fabricació d’una pilota al Paquistan ens podem adonar dels costos socials, sanitaris, ambientals, laborals, educatius,... que té aquesta producció. Explotació infantil i infants sense accés al sistema educatiu, patiment dels animals, contaminació d’aigües i terrenys i malalties que se’n deriven, transport a llarga distancia,... Així, quan comprem una pilota, paguem tan sols una part del seu veritable cost. L’altra part la paguen els qui la fabriquen i tots els qui sofreixen les conseqüències d’aquesta fabricació.

31 Agost 2002

La banca ètica permet invertir els nostres estalvis en productes respectuosos amb els drets humans i fer préstecs a persones a les quals un banc tradicional no prestaria mai diners. Es mou, habitualment, en l’àmbit del cooperativisme. Ha de ser rendible financerament i socialment. Un dels primers bancs va ser el Grameen Bank, Bangladesh,  que es caracteritza per oferir microcrèdits a persones sense recursos. A Catalunya, un exemple de banca ètica és Oikocrèdit Internacional. 

29 Febrer 2004

L’Equip de CiJ, davant la tragèdia de l’11 de març, reflexiona sobre la complicitat del gènere humà amb el mal. Com es va veure a Auschwitz i es veu a moltes regions del món, i com se segueix veient en l’holocaust provocat per la fam. Hi ha dos terrorismes, el de la insolidaritat estructurada i el de la desesperació i el fanatisme. Cal una pau fruit de la justícia. El document critica durament un govern espanyol que va mentir acusant ETA de la matança quan tot apuntava al gihadisme. 

30 Novembre 2006

En complir-se 25 anys del naixement de CiJ, recordem el seu compromís amb el missatge del Vaticà II i el compromís per la promoció de la justícia. Partint del clam dels pobres, CiJ cerca un nou ordre mundial amatent a les necessitats dels exclosos i desvalguts. La promoció de la justícia brolla de la fe. CiJ estimula un cristianisme bel·ligerant amb la injustícia, un compromís sols  possible des de la conversió que ens permet trobar Jesús en els pobres i marginats. 

31 Agost 2007

Una reflexió sobre el que implica la fabricació de mòbils en quant a exhaurir els minerals que ens proporciona un planeta ja ferit i el que representa pels països extractors, en especial al centre d’Àfrica amb el coltan. L’obsolescència tècnica, funcional i psicològica provoca que la població canviï sovint de mòbil amb la consegüent acumulació de residus altament tòxics. Una crida al consum responsable.

31 Març 2011

Des de fa anys, el periodisme s’ha agermanat amb l’actualitat i la publicitat, tots tres àmbits perfectament legítims; sovint, però, aquest agermanament crea monstres. El periodisme correcte és senzillament el que es guia pel codi deontològic. Ningú no hauria de deixar de banda aquests mínims exigibles i així aconseguir donar una informació correcta.

31 Agost 2013

La mercantilització de la salut, fenomen de caràcter global que en les darreres dècades assota amb força Europa, té com a conseqüència una doble dinàmica: la concepció de la salut com un bé de consum més i la privatització dels serveis públics de salut. Aquest article denuncia aquesta situació, i ofereix alternatives a una situació profundament perversa.

Pàgines