Cultura i societat

"L'essencial és invisible als ulls" (Saint-Exupery). L'autor ens presenta en aquest quadern una rigorosa radiografia de la societat espanyola quant a solidaritat internacional i pensament. Però no només es quedarà en la presentació de xifres i dades sinó que anirà més enllà analitzant quines són les implicacions ètiques o el reptes socioculturals. És sens dubte un desafiament que el dolor dels països pobres penetri en el nostre món.

L'estudi detallat de la premsa de "tiratge nacional", que aquí anomenem "gran premsa espanyola", comporta la constatació, una mica sorprenent, de trobar-nos davant d'una autèntica "trama oculta" que, d'una banda, cal objectivar i, de l'altra, analitzar en tant que influeix sobre la realitat espanyola en totes les seves dimensions.¿Serviran els esquemes tradicionals per continuar definint el que és la societat, en tant que societat lliurement configurada, o caldrà canviar el nostre xip mental per admetre que tot ha experimentat una subversió tan profunda que demana noves resolucions teòrique

Aquest quadern presenta una mirada exhaustiva al món de l’islam. Des de les seves arrels i evolució fins a una actualitat en què les relacions amb Occident, el paper de les dones i l’ordre internacional marquen una agenda a la qual no hi falten conflictes. Amb més de 1.000 milions de musulmans, probablement, tenint en compte el creixement actual, el proper segle arribarà a ser la religió amb més nombre de fidels. La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen, en gran part, de la nostra capacitat d’establir una bona relació amb els nostres amics musulmans.

Entre els reptes que té pendents el Tercer Mil·lenni, potser el més sagnant és l’abandó d’aquell ideal de la igualtat, proclamat per la modernitat i per la Revolució Francesa. Aquest quadern pretén explicar per què s’ha produït aquesta traïció a la igualtat (l’autor hauria volgut afegir-hi una segona part més sociopolítica, que les dimensions del quadern feien impossible). Diguem només que la igualtat s’ha abandonat perquè no es tenia un sentit per lluitar per ella.L’autor ho mostra amb una anàlisi del pensament filosòfic de la modernitat.

Hem arribat al nostre número 100, i molt aviat es compliran 20 anys de l’encàrrec que la Companyia de Jesús, en crear-nos, ens va encomanar: “la reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica a favor de la justícia”. Desitjàvem celebrar tot això recollint una mena d’antologia de textos que resumís d’alguna manera el que hem volgut dir en aquests primers 100 quaderns. Amb tal motiu, vam fer una reunió! Una reunió a la que vam portar, rellegits, els quaderns i els papers d’aquests anys. Van ser, certament, unes hores d’agradables records...

En aquest canvi de segle, el nostre món viu, potser, una de les transformacions més fortes de la seva història. El que anomenem “globalització” ha convertit aquell ample món on van viure els nostres avantpassats en un global village. Un món que, amb les seves enormes capacitats de comunicació i transport, posa en contacte cultures i pobles diferents amb una intensitat inusitada. Aquestes noves circumstàncies han posat a l’ordre del dia la reflexió sobre temes com poden ser la “tolerància”, el respecte a les diferències, el diàleg.

Aquest quadern analitza exhaustivament el fenomen de la globalització des d’un punt crític seriós cap als abusos del món capitalista. Des de diversos aspectes, com la globalització tecnoeconòmica, sociopolítica o cultural, l’autor intentarà en els seus últims capítols una definició més rica de la globalització i plantejarà propostes per a governar-la. En efecte, la naturalesa d’aquest fenomen el fa susceptible de ser governat: creiem que cal configurar-lo de manera que afavoreixi a tothom, especialment els més pobres.

Sovint experimentem impotència davant les situacions d’injustícia i dolor que pateix la majoria de la humanitat. Voldríem fer “alguna cosa”, però no sabem “què”... Aquestes pàgines pretenen ser pistes de reflexió i actuació: sense voler esgotar totes les possibilitats, suggerim estils, hàbits i actes transformadors, “dissidents”, que apunten cap a altres maneres de pensar i viure, d’estructurar les nostres relacions personals, socials i internacionals.

Una crítica constructiva i reflexionada sobre la modernitat serà el que els lectors es trobaran de la mà de l’autor i de diversos pares de la Il•lustració convidats a escena. Gràcies a Rousseau i Montesquieu, i altres fonts, aquest quadern analitza la Il•lustració o la Modernitat –l’autor els considera sinònims- i intenta qüestionar la vinculació mecànica entre raó i llibertat d’una banda, i progrés de l’altra.

L'objectiu d'aquest quadern no és ni més ni menys que posar sobre la taula el fet que el sistema penitenciari deixa molt a desitjar i que poden existir alternatives més rendibles, tant econòmicament com socialment. Aquest quadern és una radiografia d’aquelles persones que pateixen un sistema que, tot i que la societat el considera just, es revela clarament defectuós i incongruent.