El 2022 han col·laborat amb nosaltres 7.506 persones.
Comptem amb tu per seguir treballant en una reflexió que doti de sentit i convidi a una acció transformadora. Volem ser 8.000! Col·labora
 

Economia i societat

1 Abril 2017

El canvi –si ens hi acostem des d’una mirada polièdrica– i la transformació social són els temes centrals d’aquest quadern,

1 Novembre 2016

Un sistema econòmic que posi en el centre el subjecte econòmic i no la persona humana és injust des de la seva mateixa arrel. Per això ens hem de comprometre a seguir treballant per analitzar les causes estructurals de la injustícia en el nostre món.

1 Novembre 2016

Les coses estan organitzades de manera que, dels avantatges, en gaudeixen una minoria de privilegiats i, en canvi, els inconvenients afecten una majoria de desesperats. Així, els privilegiats es deshumanitzen perquè només coneixen valors de canvi; i allò que ens fa veritablement humans (la raó, la igualtat i la solidaritat) no són els valors de canvi, sinó valors d'una altra mena. I els empobrits també es deshumanitzen: perquè només viuen bracejant desesperadament per no ofegar-se en un immens mar de necessitats materials.

31 Agost 1996

Partint de la Carta pastoral dels bisbes nord-americans: "Justícia econòmica per a tots", sobre els pobres, es dona una visió crítica del que pot representar Maastricht (plantejava política exterior i de seguretat comuna, unió econòmica i monetària, una ciutadania europea) per a la població més vulnerable. On aniran a parar els beneficis de la nova situació i qui pagarà les crisis? Pregunta important en l'inici d'una nova etapa, quan el capitalisme habitualment afavoreix el capital per sobre del treball.

30 Setembre 1999

A partir de les dades del PNUD sobre pobresa absoluta al món i establint comparacions amb altres índex, el Paper 35, estableix possibles solucions a aquesta situació. Una d'elles és dedicar el 20% del pressupost públic, en lloc del 13% actual, a polítiques socials bàsiques. I una altra, destinar un 20% de l'ajuda internacional, en lloc del 10% actual, als sectors més vulnerables. També marca línies d'actuació pels governs dels països desenvolupats i pels governs dels països en vies de desenvolupament. Sempre comptant amb la pressió d'una opinió pública sensibilitzada.

29 Setembre 2000

Saber quina és la realitat del món mitjançant una sèrie de preguntes. Una bona reflexió sobre qüestions com la globalització, la competitivitat, el deute extern, l’acaparament de la riquesa, el tràfic d’armes, la democràcia, el mercat, l’empremta ecològica o l’índex de pobresa a Catalunya. Una constatació que el nostre planeta no funciona gaire bé per a la majoria de la població.  

30 Novembre 2000

Seguint el procés de fabricació d’una pilota al Paquistan ens podem adonar dels costos socials, sanitaris, ambientals, laborals, educatius,... que té aquesta producció. Explotació infantil i infants sense accés al sistema educatiu, patiment dels animals, contaminació d’aigües i terrenys i malalties que se’n deriven, transport a llarga distancia,... Així, quan comprem una pilota, paguem tan sols una part del seu veritable cost. L’altra part la paguen els qui la fabriquen i tots els qui sofreixen les conseqüències d’aquesta fabricació.

31 Març 2001

Forta crítica sobre com s’ha formulat el Pla Hidrològic Nacional, sense tenir en compte l’opinió de la població i els autèntics interessos de la pagesia afectada. Ni ecologistes, ni catalans ni aragonesos hi estan d’acord. Després d'una anàlisi tècnica, i de denunciar com es malbarata l’aigua per algunes comunitats, es posa de relleu que els grans beneficiats són els més poderosos: constructores, elèctriques, empresaris turístics, especuladors immobiliaris,... En definitiva, empobrir uns per a enriquir d’altres.  

31 Desembre 2001

A la Conferència de l’OMC a Doha s’ha decidit que els països poden legislar en benefici de la salut pública. Les multinacionals farmacèutiques actuen com un lobby decisiu a l’hora de mantenir els seus privilegis, com prohibir la producció i venda de genèrics que abarateixen considerablement el preu del fàrmac. Després d’algunes victòries dels països del Sud, l’OMC permetrà la producció i exportació de medicaments més barats. També hi ha la possibilitat de reduir el temps de durada de protecció de les patents farmacèutiques. 

31 Agost 2002

En el present quadern s’estableix un símil entre el que guanyen anualment els nord-americans i una desfilada que dura una hora. Una altra variable és l’alçada dels qui desfilen. Molt baixets si tenen ingressos molt baixos i altíssims els qui obtenen guanys exorbitants. Tenint en compte que els de salari mitjà farien 1.80 metres, passaríem dels pocs centímetres que fan els més pobres als 108.000 metres que faria l’home més ric. Una forma de mostrar la desigualtat,  creixent exponencialment, als Estats Units i a la resta del món.

Pàgines