Educació

Aquest text reflexiona sobre les implicacions que té l’aplicació del “magis” ignasià i els criteris de “qualitat evangèlica” a l’estructura d’un centre educatiu. Com afecta a la seva finalitat última, al seu funcionament, al tipus de relacions que es donen dins la comunitat educativa i d’aquesta amb el seu entorn... En definitiva, es tracta de preguntar-se, en clau de “magis”, no tant pel “què fa” una institució educativa, sinó, sobretot, “pel què i com és”.

Si un altre món és possible, ens calen eines que el facin possible, i l’educació, sense dubte, n’és la principal. Amb aquesta inquietud un grup de persones vinculades al món educatiu i a Cristianisme i Justícia reflexionen sobre com oferir, enmig d’una situació de crisi i desencant, una paraula que sigui alhora de denúncia i d’anunci.

[Quadern publicat només en castellà]

Este cuaderno recoge la conferencia que el autor pronunció en Sucre (Bolivia), en abril de 1986 en un encuentro de delegados provinciales jesuitas de América Latina. Aunque el trabajo estaba dirigido a un público jesuita y utilizando documentación de la Compañía, creemos también que solamente con cambios mínimos es aplicable a otras situaciones.

Els autors ens traslladen en aquest Paper la seva preocupació sobre l’impacte que està tenint la crisi en els nens i nenes del nostre país. La seva tesi és clara: la conjuntura desfavorable en la qual viuen els nostres infants no és solament una qüestió econòmica, sinó que es tracta d’una situació social d’urgència que afecta el present, però que hipotecarà el futur de diverses generacions.

Durant tot un curs, un grup de reflexió ha estat tractant sobre els irrenunciables utòpics del món de l'educació en el moment actual. Ha estat un treball molt laboriós i apassionant. Partíem d’una documentació analitzada prèviament per cada un dels components del grup, i que servia de guió per a una conversa. Una sèrie de preguntes ens orientaven el camí: Tenim els educadors uns irrenunciables utòpics? És tot tan relatiu? Oferim els resultats provisionals dels nostres debats, i si diem provisionals és amb la convicció que són modificables.

En un primer capítol, a través de tres qüestions, Jesús Renau ens planteja quin és el projecte de societat, i com afecta tot això en l'educació dels joves. En un segon capítol s'endinsa en quines realitats actuals hem de potenciar sens dubte. De quina manera és bo que ho fomentem en la nostra societat, per finalitzar amb la qüestió de què és el que ens deixa perplexos i que haurem de discernir.

Vivim en una era postmoderna en la qual la imatge, el present o el cos es converteixen en pedres angulars de la nostra societat. La intenció d'aquest document no és escriure una mera crònica de la joventut, sinó més aviat mostrar el seu itinerari sociocultural. Dotar-se d'una visió general sobre els canvis esdevinguts en l'univers vital de la joventut és una tasca necessària per a tots es proposen orientar els processos socials.