Teologia

30 Setembre 1999

Entre els reptes que té pendents el Tercer Mil·lenni, potser el més sagnant és l’abandó d’aquell ideal de la igualtat, proclamat per la modernitat i per la Revolució Francesa. Aquest quadern pretén explicar per què s’ha produït aquesta traïció a la igualtat (l’autor hauria volgut afegir-hi una segona part més sociopolítica, que les dimensions del quadern feien impossible). Diguem només que la igualtat s’ha abandonat perquè no es tenia un sentit per lluitar per ella.L’autor ho mostra amb una anàlisi del pensament filosòfic de la modernitat.

30 Novembre 1999

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia.

1 Març 2000

El títol d’aquest quadern sona segurament antipàtic. El que tots volem avui, el que, inconscientment, ens fan respirar els mil estímuls que configuren el nostre entorn (política, esport, mitjans de comunicació, estrelles diverses...) no és servir, sinó PODER. Com a molt, acceptaríem en teoria que fos simplement conviure. Però res més. No obstant això, l’afany de poder esclavitza el poderós, i fa malviure dos terços de la humanitat. I, en aquesta situació en què tants malviuen, acaba sent necessari que alguns es “desvisquin”, per poder arribar a què tots convisquem.

31 Desembre 2000

Hem arribat al nostre número 100, i molt aviat es compliran 20 anys de l’encàrrec que la Companyia de Jesús, en crear-nos, ens va encomanar: “la reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica a favor de la justícia”. Desitjàvem celebrar tot això recollint una mena d’antologia de textos que resumís d’alguna manera el que hem volgut dir en aquests primers 100 quaderns. Amb tal motiu, vam fer una reunió! Una reunió a la que vam portar, rellegits, els quaderns i els papers d’aquests anys. Van ser, certament, unes hores d’agradables records...

10 Setembre 2000

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats.

1 Gener 2002

L’autor en aquest quadern aborda un problema complex. El de la fe, la creença i la seva interrelació, així com la crisi en què es viu. La recerca de Déu, l’amor, la llibertat o el rostre de Jesús aniran apareixent a mesura que el lector vagi llegint aquestes pàgines, en les que de forma molt senzilla i propera es podrà entrar en un diàleg intern de discerniment que ajudi a avançar a tots aquells que alguna vegada hagin tingut un sentiment d’ateisme com el que va tenir la M. Àngels.

1 Abril 2003

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.

31 Agost 2003

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

30 Juny 2004

L’autor d’aquest quadern realitza un treball exhaustiu centrat en com a partir de la Il·lustració, i per tant des de l’inici de la humanitat en l’era Moderna, la religió ha fet la seva aportació al pensament i a la societat d’avui dia. El lector pot trobar la feina una mica feixuga, per això es recomana una lectura tranquil·la i concentrada. Arran del Segle de les Llums, la religió va ser apartada del seu paper predominant en tots els àmbits i la raó li prenia el seu lloc. Veurem com això va afectar el pensament modern.

30 Juny 2004

Aquest títol pot semblar estrany. Però són també estranyes a Occident les contínues referències de George W. Bush a la Bíblia, a la religió, a Déu com a garantia pública de les seves decisions. A Occident és inusual que un president confessi que ho és per exprés designi de Déu, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oració o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin perquè els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la Bíblia.

Pàgines