Com és possible que, al llarg dels segles s’hagi afirmat sense gaires remordiments que el dret a la propietat privada és un dret natural, i sagrat, al qual se subordinen i del qual depenen tots els altres drets humans, per més fonamentals que siguin? Amb aquest text es pretén d’explicitar la laboriosa construcció ideològica que s’amaga darrere de la “naturalització” i de la “sacralització” del dret burgès a la propietat privada.
Quadern n° 155 de Cristianisme i Justícia
La propietat privada: és un robatori?
DATA DE PUBLICACIÓ :
Juliol de 2008
Catedràtic de Pensament Polític a la Universitat de Deusto, membre del Consell de Direcció d'Iglesia Viva i membre de Justícia i Pau. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia "La propietat privada: és un robatori?" (quadern 155, setembre 2008) i "Cap a una visió cristiana de la propietat" (quadern 156, novembre 2008).
COMPARTEIX
