El 2021 han col·laborat amb nosaltres 8.952 persones.
Comptem amb tu per seguir treballant en una reflexió que doti de sentit i convidi a una acció transformadora. Volem ser 10.000! Col·labora
 

Penúltimes paraules: realitat i esperança

En la seva reflexió de Cap d’Any, el centre d'estudis Cristianisme i Justícia convida a recuperar els principis de realitat i d'esperança com a orientació per a la vida de persones, comunitats i institucions

Cristianisme i Justícia publica aquest 29 de desembre la seva reflexió de Cap d’Any. Com és habitual, el centre d'estudis tanca l'any amb una mirada als esdeveniments dels darrers mesos, assenyalant amenaces, però també buscant les esquerdes que permetin entreveure alternatives per a un futur millor. En aquesta ocasió, fa una crida a recuperar el principi de realitat i el principi d'esperança, com a manera de fer front al moment present.

En el seu text, Cristianisme i Justícia demana posar tots els sentits a copsar la realitat i ser conscients de què signifiquen, per exemple, els desnonaments, la violència masclista, la pobresa energètica, la irregularitat administrativa en què es troben milers persones migrants, o les més de 30.000 morts d'ancians a les residències des de l'inici de la pandèmia.

El principi de realitat és necessari perquè “ens obliga a preguntar-nos quines són les causes”. Causes que es troben en “estructures d'injustícia i en una cultura que justifica aquesta realitat i l'amaga”. El text adverteix que si bé és cert que mai com ara havíem parlat de benestar emocional, tampoc mai com ara havíem oblidat la seva connexió amb la realitat. “Pretendre abordar aquest benestar d'una manera abstracta, sense fonamentar-la en la nostra manera de viure, consumir o compartir, en les nostres polítiques socials, d'habitatge, d'educació, de cooperació…, no és res més que continuar fugint de l'arrel dels problemes”.

Cristianisme i Justícia demana, doncs, no caure en la temptació de l'escapisme, de tancar-se en allò conegut i segur. Per contra, ens demana obrir els sentits i ser capaços de percebre les situacions doloroses, així com també aquelles que sorgeixen de la vida i la solidaritat.

Al principi de realitat i enfront de la incertesa, es proposa el principi d'esperança, perquè “el dolor i el malestar en una situació com la que vivim al final ens pot desbordar i paralitzar” i podem caure en el risc de buscar respostes en els nihilismes, els negacionismes o els neofeixismes. Una esperança que en el cas del cristianisme es fonamenta en la fe i en la confiança que un altre món és possible. Una esperança que es desplega en els testimonis i experiències de persones i col·lectius arreu del món que “han abandonat les seves pors, la seva comoditat i seguretats, i s'han mogut en direcció als altres en un autèntic procés de conversió, a vegades des de la fe, a vegades des del pur humanisme”.

Qualsevol petit pas endavant, conclou el text, alimenta l'esperança i la fa raonable perquè ens mostra que “la realitat pot canviar i el mal moral no és inevitable”.


Descarregar la reflexió