Sinodalitat eclesiàstica i progrés humà

Si la sinodalitat és obligatòria per a l'Església és perquè és necessària per al món, que vol servir l'Església. Sense ella el món ha produït un progrés que (com ja va reconèixer Hegel i va acceptar la nostra Modernitat) és com un preciós edifici cimentat sobre cadàvers de víctimes. Però si la sinodalitat es fonamenta en el baptisme que ens constitueix com a "poble de sacerdots", això sembla reclamar un baptisme "d'adults" perquè el cristià pugui ser conscient del que va viure, en comptes de remetre's a una cerimònia que ni va viure ni pot recordar, ni se sent constituït per ella. La confirmació no ha servit perquè es rep com un sagrament d'adolescents, no d'adults