Contacta

Contacta

FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Curs 2014-15

Curs 2014-15

Des de l'any 1998, Just铆cia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Just铆cia (Fundaci贸 Llu铆s Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, organitzem un cicle permanent de confer猫ncies amb l'objectiu de donar a con猫ixer, debatre i reflexionar sobre problem脿tiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del m贸n.

Aquestes confer猫ncies es fan el primer dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relaci贸 amb la realitat objecte de cada sessi贸.

Totes les sessions tenen lloc a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Just铆cia (c/Roger de Ll煤ria, 13).

L'entrada 茅s lliure i no cal inscripci贸 pr猫via.

 

6 octubre. Consulta al poble de Catalunya. Raons de la seva legitimitat 猫tica i democr脿tica

Quines raons 猫tiques, democr脿tiques i jur铆diques emparen la consulta que es proposen fer el Parlament i el Govern de la Generalitat? T茅 dret el poble de Catalunya, en cas que consti la seva voluntat majorit脿ria, a constituir-se en Estat malgrat l鈥檕posici贸 de l鈥橢stat espanyol? En quines condicions i per quin cam铆? Quins criteris aporta el pensament social de l鈥橢sgl茅sia per respondre aquestes q眉estions?

Ponents:

  • Ferran Requejo, catedr脿tic de Ci猫ncia Pol铆tica de la Universitat Pompeu Fabra
  • Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat Internacional de Catalunya

3 novembre. Xarxes socials, llibertat d鈥檈xpressi贸 i dret a l鈥檕blit. L铆mits i riscos

Els darrers deu anys hem viscut una gran eclosi贸 de les xarxes socials. Han suposat una gran democratitzaci贸 de la informaci贸 i han contribu茂t a la participaci贸 social i pol铆tica. Per貌, alhora, tamb茅 proliferen diverses formes de mal 煤s. A m茅s, la nostra vida privada queda cada cop m茅s exposada, com han demostrat els darrers casos d鈥檈spionatge i seguiment per part dels governs. Quins s贸n els avantatges i els l铆mits de les xarxes socials?

Ponents:

  • Marc Carrillo, catedr脿tic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra
  • Josep Jover, advocat especialitzat en propietat intel路lectual, drets d鈥檃utor i TIC
  • Ismael Pe帽a-L贸pez, professor dels Estudis de Dret i de Ci猫ncia Pol铆tica de la UOC, i investigador a l'Internet Interdisciplinary Institute. Director del projecte d'Innovaci贸 Oberta de la Fundaci贸 Jaume Bofill

1 desembre. Acollida o rebuig? Pol铆tiques de frontera a Europa i drets dels migrants

Des de fa anys contemplem horroritzats la mort de milers d鈥檌mmigrants en el seu tr脿nsit cap a Europa, fugint de la mis猫ria i la guerra, i com s贸n maltractats per les xarxes de traficants i les mateixes autoritats. Aquesta situaci贸 no 茅s fruit de la fatalitat. T茅 a veure amb una pol铆tica europea injustament restrictiva i insolid脿ria, que vulnera sovint els drets humans. 脡s hora de capgirar aquesta pol铆tica, afavorint una immigraci贸 laboral realista i comprometent-se veritablement en favor del desenvolupament i la pau en els pa茂sos d鈥櫭frica i Orient Mitj脿.

Ponents:

  • Ferran Camas Roda, catedr脿tic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, i director de la C脿tedra d'Immigraci贸, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona
  • Miguel Pajares, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i president de la Comissi贸 Catalana d'Ajuda als Refugiats

12 gener. Indigenisme i alternatives al model de civilitzaci贸

Vivim una gran crisi de civilitzaci贸. El model de vida occidental genera desigualtats creixents i no 茅s universalitzable, doncs no 茅s possible el creixement infinit en un m贸n finit. Ens calen nous paradigmes que ens ajudin implementar formes de vida i desenvolupament m茅s equitatives i sostenibles, que garanteixin alhora els drets de les persones i els pobles. Quines propostes hi ha actualment? Quines iniciatives proposen els moviments indigenistes d鈥檃ltres continents? Qu猫 en podem aprendre?

Ponents:

  • Ferran Iniesta, professor titular d'Hist貌ria de l'Africa a la UB. Creador del Centre d'Estudis Africans, ha ensenyat a les universitats de Dakar i Antananarivo
  • Gemma Celigueta, doctora en antropologia, professora associada de la Universitat de Barcelona, membre del CINAF (Grup d'Estudis sobre Cultures Ind铆genes i Afroamericanes)

2 febrer. Desobedi猫ncia civil i criminalitzaci贸 de la dissid猫ncia

Els ciutadans es troben sovint davant de lleis i actuacions legals que consideren en consci猫ncia com a injustes i es mobilitzen per fer-hi front mitjan莽ant la desobedi猫ncia civil. Aquesta 茅s una important forma de transformaci贸 social, llargament experimentada a Catalunya: ocupacions i altres formes de protesta que forcen la legalitat, obstaculitzaci贸 d鈥檃ctuacions p煤bliques (com ara desnonaments, obres p煤bliques, actes parlamentaris...),  objecci贸 fiscal a la despesa militar.... Ara b茅, en quines condicions 茅s leg铆tim desobeir la llei o l鈥檃utoritat en un sistema democr脿tic? Com afronta actualment el poder pol铆tic la dissid猫ncia?

Ponents:

  • Gabriela Serra,Membre del Patronat de la Fundaci贸 per la Pau. Experta en cooperaci贸 internacional. Membre del Centre d鈥橢studis per la Pau Josep Manel Del脿s., militant antimilitarista
  • Jose Maria Segura,jesu茂ta, llicenciat en teologia pel Boston College, 脿rea de Teologia P煤blica i Moviments Socials. Membre de l'脿rea social del Centre Pignatelli (Saragossa)
  • Xema Moya, oordinador del Servei d鈥檌nformaci贸 i Orientaci贸 per l鈥橭bjecci贸 Fiscal. Membre del Centre Del脿s d鈥橢studis per la Pau

2 mar莽. La creixent precarietat laboral i el dret a un treball digne

Les elevades taxes d鈥檃tur, el context econ貌mic i les reformes laborals impulsades pel govern estatal afavoreixen la creaci贸 de llocs de treball cada cop m茅s precaris. Ara b茅, el treball no ha de ser un dret a qualsevol preu, sin贸 que cal garantir-ne un salari i unes condicions dignes, que permetin la conciliaci贸 de la vida personal, familiar i laboral. 脡s possible un treball digne avui per a tothom? Quines pol铆tiques i canvis socioecon貌mics serien necessaris?

Ponents:

  • Xavier Gibert,  secretari general d'Empresa i Ocupaci贸, Generalitat de Catalunya
  • Llu铆s Franco,  president del Consell Econ貌mic i Social de Catalunya
  • Sixto Gargant茅, professor de dret del treball de la UPF i membre de la comissi贸 promotora de la ILP Renda Garantida Ciutadana.

13 abril. Sensellarisme i infrahabitge. Quin cam铆 cap a una vida amb dignitat?

Milers de persones a les nostres ciutats continuen sense acc茅s a un habitatge digne: persones que malviuen al carrer o en solars, construccions o habitatges precaris o en condicions infrahumanes... Les causes d鈥檃questes situacions s贸n complexes i ben diverses. Per貌, fan els poders p煤blics i la societat tot el necessari i possible per prevenir i resoldre aquestes situacions a fi de garantir un habitatge digne per a tothom? Quines actuacions i pol铆tiques s贸n avui m茅s urgents?

Ponents:

  • Ferran Busquets, director d'Arrels Fundaci贸
  • Laia de Ahumada, escriptora i impulsora del Centre Obert Heura

4 maig. Davant les eleccions municipals: drets humans i administraci贸 local

La ciutadania ha estat convocada a unes noves eleccions municipals. Quin paper t茅 l鈥檃dministraci贸 local en la protecci贸 dels drets de les persones i la cohesi贸 social? (salut, educaci贸, habitatge, acc茅s a la cultura, llibertat religiosa...) Quines pol铆tiques caldria reclamar? Quines dificultats afronten els ajuntaments? Com els hi  afecten les darreres reformes legals impulsades pel govern espanyol que han limitat  greument les seves compet猫ncies?

Ponents:

  • Maria Assumpci贸 Vil脿, s铆ndica de greuges de la Ciutat de Barcelona
  • Alba Garcia, secret脿ria de dona i cohesi贸 social de Comissions Obreres
  • Enric Pons, membre del grup promotor dels Observatoris Ciutadans Municipals