Contacta

Contacta

FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Curs 2015-16

Curs 2015-16

Un any m茅s, com fem des de 1998, Just铆cia i Pau, el Centre d'Estudis Cristianisme i Just铆cia i Mans Unides us convidem a un nou cicle de debats d鈥橢ls Dilluns dels Drets Humans. Com sempre, un dilluns de cada mes divulgarem i analitzarem, amb l'ajut d'experts, institucions i ONG, realitats que comporten la vulneraci贸 dels drets humans, i tamb茅 propostes i iniciatives favorables a la seva protecci贸 i promoci贸.

 

JUST脥CIA I PAU 茅s una ONG cat貌lica constitu茂da a Barcelona l'any 1968. La seva finalitat 茅s la promoci贸 i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la just铆cia social i la pau en el m贸n des de la perspectiva del pensament social cristi脿, mitjan莽ant la den煤ncia, la sensibilitzaci贸 social i la incid猫ncia en els poders p煤blics.

CRISTIANISME I JUST脥CIA 茅s un Centre d鈥橢studis creat l'any 1981 pels Jesu茂tes de Catalunya i dedicat a la reflexi贸 social i teol貌gica com a resposta a la tasca priorit脿ria 鈥渄el servei de la fe i la promoci贸 de la just铆cia鈥. La seva finalitat 茅s contribuir a la transformaci贸 d'aquelles realitats generadores d'injust铆cies per avan莽ar cap a un m贸n m茅s hum脿 i m茅s just, i una Esgl茅sia m茅s al servei dels pobres.

MANS UNIDES 茅s una ONG cat貌lica que lluita, des del 1960, per eradicar la fam i la pobresa en el m贸n, donant suport cada any a uns 500 projectes de desenvolupament a m茅s de 50 pa茂sos d'脌frica, 脌sia i Am猫rica Llatina, i realitzant activitats de sensibilitzaci贸 i educaci贸 transformadora aqu铆.

Darrera emissi贸:


El turisme de masses: factor de desenvolupament o de destrucci贸?

Dilluns 2 de maig de 2016
Hora:  19h
Lloc:
  Cristianisme i Just铆cia
Entrada lliure 

Ponents:
  • Cristian Palazzij, doctor en filosofia, professor de Filosofia Social i Antropologia i Sociologia del Turisme a la Facultat de Turisme HTSI - URL. Cap de Projectes de l鈥橭bservatori de Turisme Responsable. 
Modera:
  • Xavi Casanovas, director de Cristianisme i Just铆cia

19 d鈥檕ctubre - Eradicar la fam i la malnutrici贸: un gran repte pendent

La fam mata cada any milions de nens. I molts m茅s queden inv脿lids de per vida, mutilats. S贸n 茅ssers humans. No tenen cap culpa. Nom茅s han tingut la mala sort d'haver nascut a Som脿lia, a la Rep煤blica Democr脿tica del Congo o al Sahel.

驴Per qu猫 moren o emmalalteixen tantes persones per desnutrici贸 en un m贸n en qu猫 sobren aliments? Una de les causes principals 茅s l'especulaci贸 amb els preus dels aliments i l'exportaci贸 subvencionada dels excedents agr铆coles europeus i nord-americans als pa茂sos pobres.

驴Haur铆em de limitar la Borsa de mat猫ries primeres de Chicago, on s'especula amb els preus dels aliments b脿sics per guanyar diners? 驴Europa hauria de deixar d'exportar els aliments subvencionats que arru茂nen els camperols dels pa茂sos pobres?

Eradicar la fam al m贸n 茅s possible. El primer pas per aconseguir-ho 茅s que l'脿nim de lucre deixi d'estar per sobre del dret a l'alimentaci贸. 

Ponents:

  • Marco Gordillo, coordinador de campanyes i treball en xarxa de Mans Unides
  • Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i pol铆tiques agr铆coles i aliment脿ries

Moderador/a:

  • Siscu Baiges, periodista

16 de novembre - El dret a la lliure determinaci贸 dels pobles. Estat de la q眉esti贸

Malauradament, avui molts continuen negant els drets dels pobles i nacions. Molts pobles continuen patint tota mena d鈥檃busos i opressions,  s贸n negats, sotmesos violentament o maltractats per altres pobles o Estats, o pateixen el menyspreu i la minoritzaci贸 de les seves lleng眉es i cultures, el despla莽ament de les seves poblacions i la impossibilitat de determinar el seu estatus pol铆tic.

Les nacions tenen dret a existir, a ser reconegudes com a subjecte pol铆tic, a mantenir i desenvolupar la seva identitat, a la seva pr貌pia llengua i cultura, a autogovernar-se i a la seva lliure determinaci贸.

Aquests drets descansen en principis morals i s贸n anteriors qualsevol norma jur铆dica. El dret internacional els ha recon猫ixer i, de fet, els ha reconegut parcialment. Per貌, sovint, les normes que els reconeixen s贸n interpretades d鈥檜na manera molt restrictiva i manca una regulaci贸 que els garanteixi i reguli el seu exercici, en particular el dret a la lliure determinaci贸.

Com protegir els drets dels pobles?  Examinem els casos del poble catal脿 i del poble kurd des de la perspectiva dels seus drets nacionals.

Ponents:

  • Joan Ridao, Professor Titular Acreditat de Dret Constitucional Universitat de Barcelona.
  • Quim Arrufat, polit貌leg i activista social, exdiputat al Parlament de Catalunya i director de relacions internacionals del CIEMEN. Membre de delegacions catalanes al Kurdistan.
  • Arcadi Oliveres, professor d鈥橢conomia Aplicada a la UAB, expresident de Just铆cia i Pau.

Moderador/a:

  • Josep M. Fisas

14 de desembre 鈥 Darrera crida. Podrem aturar el canvi clim脿tic?

Mentre la ciutadania occidental no 茅s capa莽 de renunciar als nivells de consum actuals, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i aix铆, el nostre nivell de producci贸 i consum s鈥檋a aconseguit al preu d鈥檈sgotar els recursos naturals i energ猫tics, i trencar els equilibris ecol貌gics de la Terra. Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l鈥檈quilibri amb la biosfera i preservar aix铆 els drets ambientals. Podrem aturar el canvi clim脿tic? Quins s贸n els principals reptes pol铆tics a afrontar per fer-ho? Quines claus aporta la nova enc铆clica del Papa Francesc sobre l'ecologia al respecte?

Ponents:

  • Aida Vila, llicenciada en dret i responsable de Canvi Clim脿tic a Greenpeace Internacional
  • Joan Carrera, sj, doctor en teologia, professor de moral fonamental i bio猫tica a la Facultat de Teologia de Catalunya

Moderador/a:

  • Tom脿s Molina, meteor貌leg

11 de gener - 脡s el moment de la renda b脿sica universal? 

L'atur s'est茅n a la societat occidental i, com molts experts apunten, sembla que arriba per quedar-se. Per貌 la persona necessita el treball per dignificar-se i, tal com s鈥檃rticula el sistema econ貌mic, per sobreviure. En aquesta cru茂lla, noves preguntes es plantegen. 脡s un dret una Renda B脿sica Universal? 脡s necess脿ria una Renda M铆nima d'Inserci贸? A efectes pr脿ctics, seria viable econ貌micament? I, en una economia que no t茅 el centre en les persones, podria ser aquesta la clau per comen莽ar a valorar tasques que escapen de la llei de mercat?

Ponents:

  • Daniel Ravent贸s, professor de la Facultat d鈥橢conomia i Empresa de la UB, editor de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda B脿sica
  • Jaume Botey, professor d'hist貌ria a la UAB, membre de l'equip de CiJ i membre del grup promotor de la ILP per la Renda Garantida Ciutadana

Moderador/a:

  • Siscu Baiges, periodista

8 de febrer - Els minerals de sang i la ind煤stria de telefonia m貌bil

En algunes regions del m贸n, com la Rep煤blica Democr脿tica del Congo (RDC) immersa en un conflicte armat des de m茅s de 15 anys, l'aprofitament i el comer莽 dels recursos naturals ha perm猫s finan莽ar-se als actors implicats, autors de greus violacions de drets humans i abusos contra la poblaci贸 civil.

A la RDC es produeixin minerals com l'estany, tungst猫, t脿ntal i or, presents en ordinadors, tel猫fons m貌bils, cotxes, o joies. Som conscients que al consumir productes elaborats amb minerals provinents de zones en conflicte, estem alimentant la viol猫ncia en detriment dels drets humans, de la pau i del desenvolupament?

Quines actuacions s贸n necess脿ries per exigir a les empreses proveir-se de forma responsable i que la producci贸 i comercialitzaci贸 de productes tecnol貌gics no alimenti conflictes armats?

Ponents:

  • Pep M脿ria, sj, doctor en economia i professor de l'Institut d'innovaci贸 social d'ESADE. Expert en empreses mineres i desenvolupament a l'脌frica subsahariana
  • Santiago Fisher, responsable de projectes de la Comissi贸 Just铆cia i Pau de B猫lgica franc貌fona
  • Carme Altay贸, consultora experta en avaluaci贸 de projectes de cooperaci贸 i en la R.D. del Congo.

Moderador/a:

  • Rita Marzoa , periodista

7 de mar莽 鈥 Immigrants i refugiats arribant a Europa. De la hostilitat a la hospitalitat

El drama d'immigrants i refugiats arribant a Europa no pot deixar a ning煤 indiferent. Entre la hostilitat i la hospitalitat ens movem en relaci贸 a les persones migrants. Com a s铆mbol de l鈥檋ostilitat, l'exclusi贸 sanit脿ria o els centres d鈥檌nternament. Com a s铆mbol de manca d'hospitalitat, la incapacitat d'establir quotes d'acollida de refugiats al nostre pa铆s. Despr茅s de Tarajal, Lampedussa, Sicilia... arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin paper hem de jugar en la defensa dels drets dels qui s贸n els nostres germans. Quines mesures ens calen per a fer el tr脿nsit d'una societat hostil a una d'acollida?

Ponents:

  • Miguel Gonz谩lez, director del Centre Ellacur铆a de Bilbao i coordinador del Servei Jesu茂ta a Migrants a Espanya
  • Mar铆a Jes煤s Vega, portaveu i responsable de Comunicaci贸 y Relacions Externes d'ACNUR

Moderador:

  • Carles Sol脿, periodista, director del programa "Tot un m贸n" de Televisi贸 de Catalunya

4 d鈥檃bril - Guerra i persecucions a l鈥橭rient mitj脿. Hi ha alguna esperan莽a?

La fallida primavera 脿rab de S铆ria ha desestabilitzat la regi贸; des de 2011 una incessable guerra amena莽a la poblaci贸 civil i ja hi ha m茅s de nou milions de refugiats. L鈥檃parici贸 d鈥橢stat Isl脿mic ha incrementat l鈥檋orror de les persecucions i execucions a kurds, cristians, homosexuals, etc. Aquest 茅s un conflicte que sembla agreujar-se amb el pas del temps, per貌, hi ha alguna esperan莽a?

Ponents:

  • Jaume Flaquer,  sj, doctor en estudis isl脿mics i cap de l'脿rea teol貌gica de Cristianisme i Just铆cia
  • Antoni Segura, catedr脿tic d'Hist貌ria Contempor脿nia de la UB, director del Centre d'Estudis Hist貌rics Internacionals

Moderador:

  • Joan Roura, periodista especialista en l'Orient Mitj脿

2 de maig - El turisme de masses: factor de desenvolupament o de destrucci贸?

La globalitzaci贸, el creixement d鈥檜na enorme classe consumidora en els pa茂sos desenvolupats i el desenvolupament i abaratiment dels mitjans de transport, han portat el fenomen del turisme de masses arreu del m贸n.

Aquest fenomen 茅s d鈥檈normes dimensions econ貌miques i pot ser un factor important de generaci贸 de riquesa i desenvolupament a les regions que el reben. Per貌 茅s tamb茅 un fenomen que afecta i modifica intensament la vida, l鈥檋abitat, l鈥檜rbanisme i el paisatge de les zones que el reben. Aquest turisme massiu pot provocar importants perjudicis a les poblacions afectades, que sovint no se鈥檔 beneficien econ貌micament dels ingressos generats, provoca destrucci贸 mediambiental i pot contribuir al creixement de desigualtats, especialment en els pa茂sos pobres.

脡s possible aconseguir que el turisme de masses contribueixi al desenvolupament econ貌mic, especialment de les poblacions m茅s pobres, sense causar tots aquests perjudicis? Com ho hem de fer?

Ponents:

  • Cristian Palazzi, doctor en filosofia, professor de Filosofia Social i Antropologia i Sociologia del Turisme a la Facultat de Turisme HTSI - URL. Cap de Projectes de l鈥橭bservatori de Turisme Responsable.

Moderador:

  • Xavi Casanovas, director de Cristianisme i Just铆cia