Contacta

Contacta

FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Curs 2016-17

Un any m茅s, com fem des de 1998, Just铆cia i Pau, el Centre d'Estudis Cristianisme i Just铆cia i Mans Unides us convidem a un nou cicle de debats d鈥橢ls Dilluns dels Drets Humans. Com sempre, un dilluns de cada mes divulgarem i analitzarem, amb l'ajut d'experts, institucions i ONG, realitats que comporten la vulneraci贸 dels drets humans, i tamb茅 propostes i iniciatives favorables a la seva protecci贸 i promoci贸.

 

JUST脥CIA I PAU 茅s una ONG cat貌lica constitu茂da a Barcelona l'any 1968. La seva finalitat 茅s la promoci贸 i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la just铆cia social i la pau en el m贸n des de la perspectiva del pensament social cristi脿, mitjan莽ant la den煤ncia, la sensibilitzaci贸 social i la incid猫ncia en els poders p煤blics.

CRISTIANISME I JUST脥CIA 茅s un Centre d鈥橢studis creat l'any 1981 pels Jesu茂tes de Catalunya i dedicat a la reflexi贸 social i teol貌gica com a resposta a la tasca priorit脿ria 鈥渄el servei de la fe i la promoci贸 de la just铆cia鈥. La seva finalitat 茅s contribuir a la transformaci贸 d'aquelles realitats generadores d'injust铆cies per avan莽ar cap a un m贸n m茅s hum脿 i m茅s just, i una Esgl茅sia m茅s al servei dels pobres.

MANS UNIDES 茅s una ONG cat貌lica que lluita, des del 1960, per eradicar la fam i la pobresa en el m贸n, donant suport cada any a uns 500 projectes de desenvolupament a m茅s de 50 pa茂sos d'脌frica, 脌sia i Am猫rica Llatina, i realitzant activitats de sensibilitzaci贸 i educaci贸 transformadora aqu铆.

El Tractat Transatl脿ntic de Comer莽 i Inversi贸 (TTIP) 茅s un acord de lliure comer莽 que s鈥檈st脿 negociant entre els Estats Units i la Uni贸 Europea des del 2013. Es tracta d鈥檜n tema molt desconegut per l鈥檕pini贸 p煤blica, ja que les autoritats implicades d鈥檃mbdues regions han intentat mantenir-lo amagat durant les diferents rondes de negociaci贸. Gr脿cies a una s猫rie de filtracions, s鈥檋an pogut con猫ixer una petita part dels perills que per la democr脿cia, els drets socials, la salut o el medi ambient pot comportar la seva aprovaci贸. Qui participa d鈥檃questes negociacions? Qu猫 s鈥檋i discuteix? Com pot la signatura d鈥檃quest i altres tractats similars afectar els nostres drets? Fins a quin punt podem intervenir per marcar el rumb d鈥檜na negociaci贸 tant important?

Ponents:

  • Arturo Landeros, grup d鈥檌nvestigaci贸 i drets humans de la C脿tedra UNESCO (UPC)
  • Javier Arregui, doctor i professor de ci猫ncies pol铆tiques de la UPF, expert en pol铆tiques p煤bliques europees

Moderadora:

  • Teresa Carreras, vocal de l鈥檃ssociaci贸 de periodistes europeus de Catalunya

 

La viol猫ncia masclista 茅s un fenomen global que comporta la m茅s flagrant i continuada violaci贸 dels drets humans de les dones. Segons les Nacions Unides, la viol猫ncia de g猫nere 茅s la principal causa de mort entre les dones d鈥檈ntre 15 i 44 anys a tot el m贸n (cada any es produeixen uns 66.000 feminicidis, 茅s a dir, assassinats de dones per ra贸 de g猫nere). Per貌 la viol猫ncia f铆sica i/o sexual nom茅s s贸n la punta de l鈥檌ceberg d鈥檜n fenomen molt complex que t茅 unes profundes arrels culturals. Quines s贸n les causes d鈥檃questa viol猫ncia? Com es pot eradicar? Les administracions p煤bliques desenvolupen les pol铆tiques necess脿ries i destinen tots els recursos disponibles per garantir que les dones tinguin una vida lliure de viol猫ncia? Com s鈥檃ccentua aquesta viol猫ncia en altres contextos socials?

Ponents:
  • Nadia Ghulam, educadora social i coautora dels llibres El secret del meu turbant i La primera estrella del vespre
  • Rub茅n S谩nchez, psic貌leg, agent d'igualtat i formador en mat猫ria de viol猫ncia masclista

Moderador:

  • Mireia Prats, reportera de TV3 i professora de periodisme a Blanquerna-URL 

 

La situaci贸 que es viu actualment a les portes d鈥橢uropa 茅s la d鈥檜na crisi, no de refugiats, sin贸 de la gesti贸 migrat貌ria dels governs europeus. La seva gran preocupaci贸 ha estat barrar el pas als qui fugen dels conflictes armats i la inseguretat, tractant de convertir Europa en una fortalesa i externalitzant les seves fronteres mitjan莽ant un acord amb Turquia. Aquesta pol铆tica no ha fet m茅s que augmentar els perills i els sofriments per a refugiats i emigrants, que han vist els seus drets humans repetidament vulnerats. Incapa莽os d鈥檃cordar un sistema d鈥檃collida coordinat, els membres de la Uni贸 fan l鈥檕rni a les peticions de la societat civil que reclama vies legals i segures. Quines s贸n les pol铆tiques migrat貌ries i d鈥檃sil dels estats europeus i la UE? Per qu猫 aquestes pol铆tiques vulneren els drets dels emigrants?

 

Ponents:

  • Lorenzo Gabrielli, investigador associat a IEMED i investigador a GRITIM-UPF
  • Gonzalo Fanjul, investigador i activista, col路laborador del programa de migracions en el Center for Global Development

Moderador:

  • Carles Sol脿, director del programa Tot un M贸n (TV3)

 

El debat econ貌mic entorn del deute dels estats marca les pol铆tiques p煤bliques presents i futures. Aparentment no hi ha alternativa a uns comptes intervinguts on la prioritat 茅s el pagament dels interessos del deute i la reducci贸 del d猫ficit. Com afecta aix貌 la nostra democr脿cia i la capacitat de maniobra real dels nostres governants? Quines similituds hi ha entre aquest moment econ貌mic viscut a Europa i l鈥檈tern debat entorn del deute dels pa茂sos en vies de desenvolupament? Quines alternatives reals i practicades coneixem a l鈥檃ctual 鈥渄eutecr脿cia鈥?

 

Ponents:

  • Iolanda Fresnillo, membre de la Plataforma per l鈥橝uditoria Ciutadana del Deute
  • Guillem L贸pez-Casasnovas, catedr脿tic d鈥橢conomia a la Universitat Pompeu Fabra

Moderador:

  • Pep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicaci贸 (SICOM)

 


A Catalunya estem per sota de la mitjana europea en inversi贸 p煤blica en inf脿ncia. Actualment hi dediquem un 0,9% enfront del 2,2% que hi destinen els 28 pa茂sos europeus. Es calcula que tres de cada deu ciutadans menors d鈥檈dat a Catalunya afronten situacions de pobresa i exclusi贸 social. El pa铆s no ha fet prou per construir un sistema s貌lid de suport als infants per tal d鈥檃favorir el seu benestar i revertir els indicadors de pobresa i desigualtat infantil. En aquesta situaci贸, quins drets dels infants es vulneren? Qu猫 podem fer per revertir-ho?

 

Ponents:

  • Sor Luc铆a Caram, monja dominica contemplativa i promotora de diverses obres d鈥檃cci贸 social
  • Salvador Busquets, director de Caritas Diocesana de Barcelona

Moderador:

  • Pendent de confirmaci贸

 

En els 煤ltim anys, la majoria de pa茂sos europeus han vist el creixement de forces pol铆tiques de car脿cter populista, caracteritzades per un frontal rebuig a la immigraci贸, especialment la d鈥檕rigen musulm脿, una visi贸 euroesc猫ptica i un fort nacionalisme d鈥橢stat i identitari. En molts casos, aquestes forces pol铆tiques han arribat a ocupar el Govern o altes magistratures, o b茅 a condicionar les pol铆tiques p煤bliques. Quines s贸n les causes profundes d鈥檃quest fenomen? Quina pot ser la seva evoluci贸? Com pot condicionar el projecte de la Uni贸 Europea? Quin impacte tindr脿 sobre les pol铆tiques migrat貌ries? Com s鈥檋a de fer per frenar-lo? Per qu猫 no s鈥檋a produ茂t de moment aquest fenomen al nostre pa铆s?

 

Ponents:

  • Jordi Borr脿s, fotoperiodista, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i especialitzat en q眉estions socials i moviments nacionals i d鈥檜ltradreta
  • Joan Botella, catedr脿tic de Ci猫ncia Pol铆tica a la Universitat Aut貌noma de Barcelona

Moderador:

  • Sergi Picazo, cap de redacci贸 del digital Cr铆tic 

 

Arreu del m贸n, l鈥檃tur, la subocupaci贸 i el treball precari i informal tenen un enorme impacte sobre la vida de milions de treballadors i les seves fam铆lies, afavorint la pobresa i l鈥檈xclusi贸 social. Una societat que no ofereix treball digne per a tothom 茅s profundament injusta. Davant d鈥檃questa realitat, cal reafirmar que el treball, en condicions decents, 茅s un dret fonamental de la persona, clau del desenvolupament personal i comunitari. Quin 茅s el futur del treball en el m贸n? Hem de resignar-nos a un atur estructural i creixent? Quines pol铆tiques cal impulsar per crear llocs de treball decent per a tothom? Com fer que aquesta sigui realment la gran prioritat de la pol铆tica econ貌mica, per sobre del pur creixement del PIB? Quina 茅s la realitat al nostre pa铆s i quines previsions es poden fer?

Ponents:

  • Joaquim Nieto, director de l鈥橭ficina de l鈥橭IT per a Espanya
  • Albert Recio, professor d鈥橢conomia Aplicada a la UAB

Moderador:

  • Josep Maria Ureta, periodista d鈥檈conomia d鈥El Periodico de Catalunya

 

El 22 d'abril acaba el termini per a la signatura de l'Acord de Par铆s sobre canvi clim脿tic (2015). 脡s un bon moment per fer balan莽. I tamb茅 per reflexionar sobre si un acord tan poc ambici贸s ser脿 suficient per frenar el deteriorament ambiental del nostre model econ貌mic depredador, insostenible i generador de pobresa i desigualtat. Sense disposar d鈥檜n acord jur铆dicament vinculant, amb sancions per als qui incompleixin, podem aconseguir l'objectiu que la temperatura global no augmenti m茅s de 2 graus abans de final de segle? Podem aspirar a un m贸n basat en energies renovables, amb emissions zero? Podem avan莽ar en la just铆cia clim脿tica global?

 

Ponents:

  • Carlos Garcia, responsable d'Incid猫ncia Pol铆tica de la CONGDE. Especialitzat en canvi clim脿tic, desforestaci贸 i construcci贸 de mitjans de vida sostenibles
  • M. Carme Llasat, doctora en ci猫ncies f铆siques, coordinadora del m脿ster en climatologia aplicada de la UB, experta en canvi clim脿tic

Moderador:

  • Tom脿s Molina, meteor貌leg