Papers

Aquest paper vol posar en qüestió la màxima «hem viscut per damunt de les nostres possibilitats» que ha servit per justificar greus retallades en protecció social. Però sobretot vol advertir sobre la necessitat de recuperar consensos que portin a un nou contracte social en el qual participin partits, sindicats, agents i moviments socials.

Aquest és el crit d’un grup de joves que formen part de l’anomenada generació perduda: la millor preparada de la història del nostre país i, alhora, la que està patint una precarització laboral més despietada. Una invitació a l’esperança, a recuperar la fraternitat, a treballar pel bé comú, a combatre l’individualisme i la indiferència.

Quan pensem «cap on va la democràcia”, immediatament ens ve al cap la crisi de les institucions tradicionals. És a dir, els partits, els estats tal com els coneixem o actors tradicionals de la transformació social, com per exemple, els sindicats. Però la crisi és molt més profunda i és precisament d’aquesta profunditat que ens parla aquest paper.