Contacta

Contacta

FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Cap a una ecologia integral

Cristianisme i Just铆cia analitza en el seu darrer quadern la conversi贸 ecol貌gica que planteja el Papa Francesc a l鈥檈nc铆clica Laudato Si'.
Cap a una ecologia integral

Fa gaireb茅 dos anys, el maig de 2015, es publicava l鈥檈nc铆clica Laudato si, en la que per primera vegada, un Papa dedicava un document magisterial tan important com una enc铆clica a tractar el tema ecol貌gic. En ella, el Papa Francesc planteja una meta ambiciosa: un canvi de l鈥櫭﹕ser hum脿, un canvi profund i integral en la manera de percebre, de veure i d鈥檈star en el m贸n. En definitiva, una conversi贸 ecol貌gica.

El centre d鈥檈studis Cristianisme i Just铆cia acaba de publicar ara el quadern 鈥淐ap a una ecologia integral鈥, fruit del seminari intern que el centre dedic脿 el curs passat a aquest tema i del treball dels seus dos autors, els jesu茂tes Joan Carrera i Lloren莽 Puig.

La intenci贸 d鈥檃quest quadern 茅s desenvolupar els valors necessaris per a viure el projecte que planteja la Laudato si. I 茅s que Francesc no deixa escapat貌ria als creients per prendre鈥檚 seriosament aquesta q眉esti贸. Segons el Papa, per als cristians, els seus deures amb la natura formen part de la seva fe.

Llavors, qu猫 ens demana la Laudato Si?

La conversi贸 que proposa obliga a prendre unes opcions determinades que afecten la pr貌pia vida, el comportament, els compromisos, les prioritats i la sensibilitat. No es tracta, doncs, de cercar solucions t猫cniques als problemes del medi ambient, sin贸 de quelcom m茅s profund: un gran desafiament cultural i espiritual, en el que l鈥檈ducaci贸 t茅 un paper clau.

El quadern presenta les idees nuclears de l鈥檈nc铆clica, els valors que haurien de definir una nova 猫tica ecol貌gica, aix铆 com els comportaments i actituds necessaris per canviar la nostra manera de relacionar-nos amb la natura.

Crisi ambiental i crisi social

Un dels punts cabdals en els que insisteix el Papa Francesc 茅s l鈥檈streta vinculaci贸 de la q眉esti贸 social i l鈥檈col貌gica. Laudato Si integra els drets socials amb els nous drets del medi ambient i els drets de les minories cultures, perqu猫 s贸n els m茅s pobres i les minories culturals els qui m茅s pateixen la problem脿tica ecol貌gica. Aix铆, novament, Francesc no deixa escapat貌ria i l鈥檈nc铆clica afirma que 鈥渦n veritable plantejament ecol貌gic es converteix sempre en un plantejament social鈥. Aquest concepte de just铆cia s鈥檃mplia encara a les generacions futures, prenent consci猫ncia que les nostres accions i omissions tindran conseq眉猫ncies en un futur i poden hipotecar la vida dels nostres descendents.

Apostar per un altre estil de vida

Aix貌 obliga a redefinir el concepte de progr茅s, ja que 鈥渦n desenvolupament tecnol貌gic i econ貌mic que no deixa un m贸n millor i una qualitat de vida integralment superior no pot considerar-se progr茅s鈥, assegura el quadern. I novament, demana un canvi en el nostre estil de vida i de consum, evitant el malbaratament i descobrint el valor intr铆nsec de les coses enfront de la mirada utilitarista i tecnocr脿tica que predomina actualment. 脡s un repte que va molt m茅s enll脿 d鈥檜n canvi d鈥檋脿bits i que ens parla d鈥檃prendre a valorar dimensions de la felicitat que no estiguin relacionades amb el fet de tenir o de posseir.

Hi ha doncs impl铆cita a l鈥檈nc铆clica, segons els autors, una cr铆tica al sistema econ貌mic actual, ja que 鈥渃onstata que molts dels valors que promou el sistema estan en clara tensi贸 amb els valors ecol貌gics proposats鈥: la forma d鈥檈ntendre la propietat privada, el concepte de progr茅s, el model productiu i de consum actual, el comportament de les empreses transnacionals,... no semblen compatibles amb les propostes d鈥檜na economia analitzada des de l鈥檈cologia integral.

Una altra forma de relacionar-nos amb la natura

De fet, segons el quadern, 鈥渓鈥檈nc铆clica assenyala l鈥檃ntropocentrisme desmesurat de la nostra 猫poca com una de les arrels profundes de la problem脿tica ecol貌gica鈥. Enfront d鈥檃ix貌 aposta per prendre consci猫ncia de la interdepend猫ncia entre tots els 茅ssers vius, deixant de considerar l鈥檈ntorn en funci贸 del benefici propi i avan莽ant cap a una 猫tica de la compassi贸 universal que promogui que tots els 茅ssers vius puguin viure dignament. Aquesta nova forma de relacionar-nos a trav茅s de la interdepend猫ncia la trobem en moltes tradicions religioses, formulada com a comuni贸 entre tots els 茅ssers.

Els autors

Joan Carrera. Jesu茂ta, llicenciat en medicina i doctor en teologia. Professor de Moral Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor col路laborador a ESADE. Ha publicat amb Cristianisme i Just铆cia els quaderns 鈥淎 la recerca del Regne鈥 (quadern 101, agost 2000), 鈥淢贸n global. 脠tica global鈥 (quadern 118, abril 2003), 鈥淗oritz贸 Kioto鈥 (quadern 133, maig 2005), 鈥淚dentitats pel segle XXI鈥 (quadern 147, juny 2007), 鈥淓l problema ecol貌gic: una q眉esti贸 de just铆cia鈥 (quadern 161, juny 2009) i 鈥淯na relaci贸 dif铆cil. Cristianisme i societat des de la perspectiva 猫tica鈥 (quadern 170, novembre 2010). 脡s membre de l'equip de Cristianisme i Just铆cia.

Lloren莽 Puig. Jesu茂ta. Delegat dels jesu茂tes a Catalunya. Doctor en F铆sica i professor  a l鈥橧nstitut de Teologia Fonamental. Col.labora en pastoral universit脿ria, a Universitaris Loiola i a l鈥橧QS. Forma part d鈥橢ntxartxad, grup de solidaritat amb el Txad. Investiga en el camp de les relacions entre ecologia i religi贸, fe i ci猫ncia.

Quadern

  • 鈥淐ap a una ecologia integral鈥 鈥 catal脿 [descarregar] 
  • 鈥淗acia una ecologia integral鈥 鈥 castellano [descargar]

脷ltimes publicacions

Joan Carrera Carrera
Lloren莽 Puig
J.I. Gonz谩lez Faus
Cristianisme i Just铆cia
Clara Mar铆a Temporelli
J.I. Gonz谩lez Faus
Seminari Social de Cristianisme i Just铆cia
Teresa Crespo
Jaume Flaquer Garc铆a