Modernitat i postmodernitat

El d’avui és un nihilisme pràctic i tàcit que no es formula ni es professa, però actua com a pressupòsit latent d’unes formes de vida determinades que alguns pensadors han descrit com a “cultura de l’oblit”, “era del buit”, “modernitat líquida”... Davant d’ell només sembla valer la reivindicació d’una justícia que impliqui la recuperació de la memòria i un nou sentit de la felicitat.

El capitalisme ha impregnat tant el nostre dia a dia (el treball, les relacions socials, la idea de felicitat...), que una alternativa a aquest sistema només es pot construir partint d’aquesta quotidianitat. L’autor es pregunta així, que aporta la fe cristiana com a proposta de vida, i com aquesta fe hauria també d’enriquir-se a partir de les propostes de transformació profunda que sorgeixen arreu. Un diàleg seré a partir del respecte i l’obertura, poden acabar desembocant en una inesperada revolució que ajudi a superar la situació actual.