Testimonis

La lectura apassionant i apassionada d’aquests testimonis, tot i ser molt diversos ja que són personals, ens acosten molt millor a la realitat que qualsevol reflexió teòrica. Per això, aquest quadern completa el que es va publicar en el nº 17 d'aquesta mateixa col·lecció: Capellans obrers. Entre l’Església i el Regne. Els tres itineraris personals -Manolo, Sisco i Ramiro- conflueixen en uns trets comuns que són com el substrat més profund del seu testimoni de fe dins del món obrer. Un món que, tot i estar vivint crucialment profundes transformacions a causa de les noves tecnologies, ens interpel·la com a persones i com a creients amb una pregunta com la que els treballadors d’Euskalduna, en una lluita recent, escrivien al sostre de les immenses naus desertes: “On ets, justícia?”.

Cristianisme i Justícia va voler constituir-se com a Fundació amb el nom de Lluís Espinal. Ara, en l’efemèride del quinzè aniversari del seu assassinat per la dictadura boliviana d’aleshores, el volem recordar publicant una reedició completament renovada del quadern núm. 2 de la nostra col·lecció. Intentarem a través de les pàgines d'aquest quadern il·lustrar qui va ser Lluís Espinal i quin missatge posseeix la seva vida per a nosaltres avui i aquí tenint en compte els canvis que la Societat Internacional ha viscut des que Lluis Espinal va donar la seva vida a l'Amèrica Llatina dels anys setanta.

Aquest quadern és continuació del nº 57 a causa del gran èxit de l’anterior, que va aparèixer ara fa quatre anys. Sospitem que la causa de l’èxit d’aquell va ser que en un tipus d’escrits com aquests parlen els que habitualment no solen tenir veu. Quan parlen els que no tenen veu, generalment només poden parlar d’experiències. I l’experiència és el que més ens acosta entre els homes. Al final de la lectura hom té dret a quedar-se amb la pregunta: muntatge subjectiu o camí veritable de salvació? Potser percebrà també que, si s’ho pren com un muntatge, es tracta d’una escapatòria ben estranya ja que no sembla alliberar del dolor sinó, en tot cas, capacitar per a ell.

En aquest quadern ens trobem amb un recorregut per la vida i la identitat d’Ignacio Ellacuría, assassinat per un destacament de soldats salvadorencs el 1989. La seva reflexió teològica, filosòfica i política, així com la seva biografia personal, donen encara molt per pensar deu anys després de la seva mort (1989-1999), tant a cristians com a no cristians.

A través dels darrers números, Cristianisme i Justícia ha parlat de la crisi i els seus diversos aspectes. En aquest quadern volem parlar d'esperança, de la fe esperançada de molts homes i dones en les seves nits fosques, quan tot els faria pensar que no hi ha esperança. Diversos testimonis donaran el seu punt de vista, des d'una mare de família amb els problemes de la malaltia, l'atur i la mort dels seus, fins lluitadors com Luther King o Rigoberta Menchú preocupats per la justícia en els seus pobles. El denominador comú és l'esperança enmig de la desesperança. “Qué bien sé yo la fonte que mane y corre, aunque es de noche”.

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar. Cal agrair de debò a cada un de vosaltres l’experiència compartida, la senzillesa del vostre caminar, el creure-us tots que feu molt poc, la gratitud que sentiu per tant com heu rebut en aquesta història vostra, solidària i sempre acompanyada.

A través de quatre testimonis, el record de Jesús es revela com una veritable sacsejada a la religiositat humana i un autèntic debat sobre Déu. Jesús sembla haver parlat poc sobre Déu. Però va posar en pràctica un Déu Fonament de llibertat, Vindicador del exclosos, Present en fratern amor als homes i voluntàriament Dèbil davant el rebuig humà. Aquest quadern endinsarà el lector en el personatge i figura de Jesús, el marginal, el profeta i l’humà. “Jesús no va ser un boig ni un revolucionari; però s’assemblava palpablement a l’un i l’altre fins a donar peu a què el confonguessin amb ells. Al final, Herodes el va tractar de boig i els seus paisans el van lliurar a la creu com a subversiu. Qui es posi a seguir-lo... ha de comptar amb la possibilitat de caure víctima d’aquest malentès”.

A través d’una sèrie de testimonis reals, aquest quadern presenta una realitat que hem de viure en els inicis del segle XXI; una sèrie de testimonis ens il·lustren uns treballs que no haurien de ser envejat ni des de les condicions de la Revolució Industrial. Treballs escombraries, contractes escombraries, horaris escombraries; sembla que la nostra societat té molt encara per millorar pel que fa a condicions laborals.

Acostar-se al fenomen de la immigració des d’una perspectiva humana i propera ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que viuen els milers de persones que, amb angoixa i pèrdua, deixen casa seva per buscar una oportunitat que els permeti una vida més digna. Aquesta és l’essència de l’aportació que Joaquim Pons fa en aquest quadern. Una aportació, per altra banda, que voluntàriament s’allunya del tractament sensacionalista que massa sovint se’ns transmet dels immigrants, i els fa protagonistes a partir de les seves pròpies paraules.