Testimonis

1 Juliol 1998

Aquest quadern és continuació del nº 57 a causa del gran èxit de l’anterior, que va aparèixer ara fa quatre anys. Sospitem que la causa de l’èxit d’aquell va ser que en un tipus d’escrits com aquests parlen els que habitualment no solen tenir veu. Quan parlen els que no tenen veu, generalment només poden parlar d’experiències. I l’experiència és el que més ens acosta entre els homes. Al final de la lectura hom té dret a quedar-se amb la pregunta: muntatge subjectiu o camí veritable de salvació?

1 Octubre 1998

En aquest quadern ens trobem amb un recorregut per la vida i la identitat d’Ignacio Ellacuría, assassinat per un destacament de soldats salvadorencs el 1989. La seva reflexió teològica, filosòfica i política, així com la seva biografia personal, donen encara molt per pensar deu anys després de la seva mort (1989-1999), tant a cristians com a no cristians.

1 Abril 2000

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar.

1 Febrer 2001

A través de quatre testimonis, el record de Jesús es revela com una veritable sacsejada a la religiositat humana i un autèntic debat sobre Déu. Jesús sembla haver parlat poc sobre Déu. Però va posar en pràctica un Déu Fonament de llibertat, Vindicador del exclosos, Present en fratern amor als homes i voluntàriament Dèbil davant el rebuig humà. Aquest quadern endinsarà el lector en el personatge i figura de Jesús, el marginal, el profeta i l’humà. “Jesús no va ser un boig ni un revolucionari; però s’assemblava palpablement a l’un i l’altre fins a donar peu a què el confonguessin amb ells.

30 Novembre 2003

El quadern que el lector es disposa a llegir és introduït pel testimoni de la vídua d’una víctima d’ETA, un regidor basc del Partit Popular; a través del seu testimoni aquest quadern pretén, mitjançant unes reflexions fetes per un seminari organitzat per Alboan, entrar a discutir sobre la reconciliació com a espiritualitat, a nivell personal i també social. Malgrat que el camí de la reconciliació no és sempre fàcil, els cristians no podem perdre l’esperança que algun dia arribi plenament.

31 Juliol 2001

A través d’una sèrie de testimonis reals, aquest quadern presenta una realitat que hem de viure en els inicis del segle XXI; una sèrie de testimonis ens il·lustren uns treballs que no haurien de ser envejat ni des de les condicions de la Revolució Industrial. Treballs escombraries, contractes escombraries, horaris escombraries; sembla que la nostra societat té molt encara per millorar pel que fa a condicions laborals.

31 Octubre 2002

Acostar-se al fenomen de la immigració des d’una perspectiva humana i propera ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que viuen els milers de persones que, amb angoixa i pèrdua, deixen casa seva per buscar una oportunitat que els permeti una vida més digna. Aquesta és l’essència de l’aportació que Joaquim Pons fa en aquest quadern. Una aportació, per altra banda, que voluntàriament s’allunya del tractament sensacionalista que massa sovint se’ns transmet dels immigrants, i els fa protagonistes a partir de les seves pròpies paraules.

30 Novembre 2004

“Els pobres ens evangelitzen”. Set són els testimonis que la Fundació Arrels ens presenta en aquest quadern. Testimonis reals de persones que viuen al carrer, de persones que no han tingut la sort d’altres, éssers humans que viuen al marge d’una societat que moltes vegades els defuig i no els comprèn. Com asseveren molts voluntaris, el contacte amb aquests testimonis ha estat per a les seves vides font d’un sentit i una plenitud que no buscaven en acudir-hi, però que han rebut “de més a més”. Que són com “el tresor amagat” de què parlen els evangelis.

28 Febrer 2005

La vida humana està feta per a alguna cosa més que per consumir i presumir. Les vides que es van viure per una causa són les que van aconseguir cotes més altes de qualitat humana i de sentit. Però, per orientar així les nostres vides necessitem exemples i testimonis, i la cultura ambiental tendeix a esborrar del nostre record aquests models i a fer-nos creure que la nostra memòria estaria més ben emprada si es dediqués a retenir el color, o el preu, de la roba interior que portava qualsevol famosa o famós en determinada gala...

Pàgines