Tancar el cercle? Representacions de l’experiència espiritual i religiosa en l’espai

Les diferents comunitats creients creen, construeixen, utilitzen i modifiquen els espais sagrats i profans en funció de les seves necessitats religioses. Pretenen amb això subratllar aquelles vivències religioses que, en cada època històrica, preocupen als creients. A través d’aquests espais la comunitat creient integra en la quotidianitat la presència de la divinitat i deixa que aquesta trobada transformi el curs de la història. 

Cap cosmologia que consideri que la Natura té valor espiritual –intrínsec, i per tant superior al seu valor econòmic- podria inspirar una civilització que desintegra la matèria, aniquila pobles i espècies, contamina l’aire i l’aigua, corromp els aliments i altera el clima a escala planetària, fins al punt d'amenaçar la perdurabilitat de la vida humana a la Terra. Per això, des de fa anys, totes les religions i tradicions de saviesa, així com moltes organitzacions ecologistes han coincidit en la urgència de recuperar els valors espirituals de la Natura.

Què fa que el Panteó, un temple plurireligiós pagà, pugui ser reconvertit en una església?, Com passar d’un edifici de cosmologia cristiana, com Santa Sofia de Constantinoble, a una mesquita? Hi ha una “arquitectura mística” que pugui ser adaptable a diferents religions? L’art pot ser la clau de lectura del transcendent en espais de nova planta, com la Rothko Chapel, o en reformes d’esglésies, com l’espai Sean Scully de Montserrat? Aquestes són algunes de les preguntes de fons que tractarem en aquesta sessió.

La ciutat és un espai compartit on bull la vida. Els llocs de culte al ser en la majoria de casos, llocs oberts i públics formen part d’aquest entramat vital.  És per això, que les administracions (començant per la del propi ajuntament) no se’n poden desentendre, i no només pels aspectes més materials (urbanisme, permisos, ubicacions, seguretat…) sinó també perquè espais i comunitats poden jugar un paper simbòlic molt important a l’hora de cohesionar una ciutat. En aquesta sessió parlarem de tot això amb una persona que coneix molt bé el tema per la seva doble qualitat d’antropòloga i gestora pública.

Un espai interreligiós és alhora un àmbit afavoridor del diàleg interreligiós, de la pregària o celebració interreligiosa, i un signe públic d'una certa manera d'entendre les religions en la societat actual. També és un conjunt d'espais diferenciats, símbol del mosaic de les tradicions que s'apleguen en peu d'igualtat. És un símbol palpable de respecte pel conjunt de les tradicions religioses i visibilitza tant la diversitat, originalitat i riquesa de les tradicions com la possibilitat de la seva convivència harmònica i propera i la seva voluntat de diàleg i col·laboració.

Entrar en un lloc de cult és entrar en un misteri. Què ens pot dir l’espai sagrat del misteri d’un Déu a la recerca dels homes? Quines claus ens semblen avui particularment adequades per a parlar d’aquest misteri? Proposo tres claus per als espais cristians, però que es poden ampliar a espais sagrats d’altres religions: senzillesa, vulnerabilitat i imaginació.