Llibres
Hi ha qüestions que per poder ser abordades necessiten extensió que desborda el format dels nostres quaderns. Per això publiquem llibres que desenvolupen en profunditat temes que han centrat la reflexió de Cristianisme i Justícia. La col·lecció ha acabat reunint algunes de les qüestions més rellevants del pensament contemporani, sempre des de la perspectiva del diàleg fe i justícia, i de l'espiritualitat ignasiana.
La traducció d’aquesta tria de Cartes de sant Ignasi de Loiola, feta pel P. Joan Ribalta, posa a l’abast del lector català part de la correspondència fonamental i espiritual del “pelegrí”.
En aquestes Cartes se’ns presenta un Ignasi atent a les diverses persones i als contextos, que mira d’aplicar el carisma rebut en les situacions més diverses. A partir de fets ben concrets, hom pot veure com apareixen cimals altíssims de discerniment, d’experiència espiritual i de finor humana.
¿Déu, avui, encara? ¿Té sentit? ¿És necessari? ¿Per què reobrir un debat que la Modernitat sembla haver clausurat? ¿Quin és el camí que avui pot atansar els homes al fonament misteriós de la realitat que alguns anomenen Déu? ¿És possible experimentar Déu?Xavier Melloni respon aquestes preguntes des de la perspectiva de qui entén que les religions estan cridades a avançar juntes, per la via del silenci i el diàleg, vers una nova espiritualitat, més enllà dels estrets límits de cada confessió.
iketty afirma que el capital i el seu rendiment creixen desmesuradament pel seu compte, més del que creix l'economia. Això té unes greus conseqüències, no només econòmiques, sinó humanes: aquest capitalisme és el més oposat a la igualtat entre els humans, produeix desigualtats cada vegada més grans. Ara bé: la igualtat havia estat l'objectiu dels economistes més clàssics i, en ella, ensopeguem amb una paraula profundament teològica, condensació del que la revelació de Déu diu sobre els homes: fills d'un mateix Pare, agermanats tots en Crist, germans i, per tant, iguals entre ells.
L'objectiu del text, recuperar les arrels del terme 'Vicaris de Crist' amb totes les implicacions teològiques que comporta. El 'pobre' és el que actua com a representació personal de Crist. D'aquí es deduirà un radicalisme de compromís social que caracteritzarà a les veus més consagrades del cristianisme, des dels primers pares de l'Església fins als nostres dies, deixant a la història futura aquest missatge ben senzill i decisiu: encarnació implica opció pels pobres.
