La nostra vida té sentit només en relació amb els altres. L’ésser humà es coneix donant-se a conèixer; es veu veient-se veure; explora el seu cor internant-se en els altres. L’encontre amb els semblants és el que ens construeix com a persones. Aquesta és una de les riqueses que ens traça la mobilitat humana. Quines actituds profètiques s’eleven com un crit avui davant de les noves cruïlles i fronteres que ens plantegen les migracions internacionals?