FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagramTelegram

#StopAcord: No al mercadeig de persones refugiades

Representants de diverses organitzacions han protagonitzat un acte públic davant el Ministeri d'Afers Exteriors

Organitzacions socials i de defensa dels drets humans demanen a Espanya en qualitat d’Estat membre, que rebutgi l’acord entre la UE i Turquia perquè aquest acord posa en perill la protecció internacional a la qual tenen dret les persones refugiades. Igualment demanen que s’obrin rutes legals i segures, i que s’adoptin mesures urgents d’acollida que tinguin com a objectiu cobrir les necessitats de les persones més vulnerables. Un total de 16 organitzacions han portat a terme un acte públic aquest dimecres a Madrid, davant del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, per recordar al govern espanyol que l’acord de la Unió Europea amb Turquia, l’aprovació final del qual es debatrà els dies 17 i 18 de març en Consell Europeu, podria suposar greus violacions de drets humans per les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades. També Espanya en cas de recolzar-ho i aprovar-ho incompliria les seves obligacions internacionals. Amb aquest acord la UE i els seus Estats membres estarien fent cas omís a la necessitat evident d'oferir protecció internacional a aquestes persones.Una hora abans de la compareixença del secretari d’Estat per la Unió Europea, Fernando Eguidazu, davant la Comissió Mixta al Congrés dels Diputats, les entitats participants han col·locat unes tendes de campanya davant la seu del MAEC per simbolitzar les precàries condicions en què es troben les persones refugiades. Les organitzacions han demanat així el rebuig frontal d’un acord que planteja serioses preocupacions legals, morals i d’impacte a llarg termini especialment en els grups més vulnerables. Aquestes són algunes de les objeccions principals a l'acord:1.  Rutes legals i segures sense condicionsL’acord no conté compromisos concrets per incrementar el reassentament o per oferir rutes legals i segures per a les persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil. L’excusa de trobar una solució al tràfic de persones a través del retorn a sòl turc no s'aguanta per enlloc. L'acord, precisament, fomentarà que les persones emprenguin altres rutes més perilloses. Per això és necessari una alternativa humana, legal i responsable, basada en el reassentament incondicional de persones refugiades amb un nombre de places suficients disponibles als països, i en una voluntat política dels països de la UE per a fer que el sistema de reubicació funcioni de manera respectuosa amb els drets humans.2. Comerç de persones refugiades sirianesLa proposta que per cada persona refugiada siriana que sigui retornada a Turquia des de Grècia es reassenti a una altra també siriana a la UE és immoral i manca de fonament jurídic sostenible. El que veritablement implica aquesta mesura és que cada plaça de reassentament a la UE depengui del fet que una altra persona arrisqui la seva vida embarcant-se en la mortal ruta per mar a Grècia.3. DevolucionsLas persones sol·licitants d’asil tenen dret a procediments d’asil individualitzats i amb totes les garanties. L'acord, en canvi, comporta el risc de les expulsions col·lectives, ja que no s’explica bé com es podran avaluar de manera significativa i amb totes les garanties jurídiques suficients les sol·licituds individuals en procediments d’asil accelerats. D’altra banda, centenars de milers de persones refugiades i sol·licitants d’asil que procedeixen de llocs que no són Síria, com els afganesos o iraquians, que representen, junt amb els siris, el 90% de les arribades a Grècia, s’enfronten a greus obstacles per accedir a l’asil. Encara que s’ha indicat que no seran retornats a Turquia, no existeixen garanties en l’acord perquè així sigui, i resulta difícil que es pugui garantir una protecció efectiva. Les devolucions sumàries no només són contràries al dret internacional sinó també a la legislació nacional turca. 4. “Tercer país segur” L’acord es justifica amb la definició de Turquia com a “tercer país segur”. Tot i això, donat que el procés de determinació de l’estatut de refugiat es basa en circumstàncies individuals, cap país d’origen pot qualificar-se com a “segur” en termes generals. D’aplicar-se aquest concepte, es traslladaria la responsabilitat a tercers països que, sovint, no tenen en compte tots els aspectes necessaris en les sol·licituds d’asil i per tant poden incórrer en la discriminació d’alguns grups de persones refugiades, o, fins i tot, en l’expulsió posterior de les persones al seu país d’origen, violant el principi de no devolució (non-refoulement) consagrat a la Convenció de Ginebra, que indica que no poden ser retornades a països on corren perill. Però a més, en concret en el cas de Turquia, hi ha clars motius de preocupació, donada l’actual situació de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades, i el tracte que reben: algunes organitzacions hem documentat maltractaments per part de les forces i cossos de seguretat, detencions il·legals i arbitràries, falta de condicions adequades d’acollida, i fins i tot devolucions forçoses a països com Síria, on les seves vides corren un alt risc.5. Tancament dels Balcans Al voltant de 13.000 persones, moltes d’elles dones i infants, continuen atrapades a la frontera entre Grècia i Macedònia, a llocs com Idomeni, on s’amunteguen i s’enfronten a precàries condicions sota la pluja i amb dificultats per accedir a serveis mínims com aigua, aliments i aixopluc. Es tracta d’una crisi humanitària que amenaça amb degenerar encara més i convertir-se en catàstrofe si no es prenen mesures urgents. Tot i això, en lloc de fer que el sistema de reubicació funcioni, fins ara inoperatiu per falta de voluntat política, el que propugna l’acord és que els fluxos irregulars de migrants al llarg de la ruta oest dels Balcans arriben al seu fi.6. Desprotecció de les persones més vulnerablesDes de principis de 2015 fins ara, 1 de cada 3 persones que arriben a Europa és menor, i molts d'ells es troben sense escolaritzar. L’acord suposa la vulneració de drets fonamentals de la infància, com el dret primordial del seu interès superior, a més del dret a la vida en família, el dret a l’educació o a la salut. La Convenció dels Drets de l’Infant és molt clara en relació amb la protecció especial que han de tenir els menors refugiats o que sol·licitin asil.També les dones pateixen especialment les conseqüències d’aquesta crisi. Dones exposades a l’assetjament, l’explotació i la violència sexual durant el viatge a Europa i ja en territori europeu, embarassades, persones amb discapacitat i malaltes que no reben assistència mèdica especialitzada, etc. Tot això per no parlar de famílies trencades que pateixen el rebuig als països que haurien d’acollir-los. L’acord no fa front a la situació de les persones més vulnerables i les deixa encara més desprotegides.Per això, les organitzacions sota signants demanen que s’obrin rutes legals i segures, i que s’adoptin mesures urgents d’acollida, fent especial èmfasi en les necessitats especials de protecció a les persones més vulnerables.Les organitzacions signants d'aquest comunicat són: Accem, Amnistía Internacional, Cáritas, Cear, Confer, Coordinadora de ONG para el Desarrollo, Consejo General de la Abogacía Española, Jesuitas Social, Justicia y Paz, Médicos del Mundo, Oxfam Intermón, Plataforma del Tercer Sector, Red Acoge, Red solidaria de Acogida, San Carlos Borromeo, Save the Children. (Jesuïtes Catalunya)