Cultura i societat

Des de fa anys, el periodisme s’ha agermanat amb l’actualitat i la publicitat, tots tres àmbits perfectament legítims; sovint, però, aquest agermanament crea monstres. El periodisme correcte és senzillament el que es guia pel codi deontològic. Ningú no hauria de deixar de banda aquests mínims exigibles i així aconseguir donar una informació correcta.

Els ODM van ser fixats per l’ONU l’any 1990 i plantegen uns objectius concrets en matèria de desenvolupament que s’haurien de complir l’any 2015. Quan falten menys de cinc anys pera aquella fita, ens cal veure si estem o no en el bon camí.

Aquest és el títol de la reflexió de final d’any que hem elaborat des de Cristianisme i Justícia. En el text fem referència tant als punts que considerem més preocupants de l’actual situació econòmica i social com alguns signes d’esperança que ens podrien ajudar a superar aquest difícil moment. Davant el risc d’anar vers un “escenari de més pobresa i desigualtat”, es fa necessària la recerca de formes d’organització social més justes.

Aquí trobareu les dades referents als principals reptes que des de Cristianisme i Justícia, ens plantejàvem amb la publicació del quadern número 200, al setembre del 2016. Darre­re d’aquests reptes, hi ha unes realitats molt concretes, l’autèntica magnitud de les quals sovint desconeixem. Posar xifres als reptes ajuda a prendre consciència de tot el que queda per fer.

Quan pensem «cap on va la democràcia”, immediatament ens ve al cap la crisi de les institucions tradicionals. És a dir, els partits, els estats tal com els coneixem o actors tradicionals de la transformació social, com per exemple, els sindicats. Però la crisi és molt més profunda i és precisament d’aquesta profunditat que ens parla aquest paper.

Aquest és el crit d’un grup de joves que formen part de l’anomenada generació perduda: la millor preparada de la història del nostre país i, alhora, la que està patint una precarització laboral més despietada. Una invitació a l’esperança, a recuperar la fraternitat, a treballar pel bé comú, a combatre l’individualisme i la indiferència.

Ningú no va poder preveure la primavera àrab i avui ningú no pot assegurar la direcció que prendran els esdeveniments. En qualsevol cas, sí que podem oferir els punts clau per a il·luminar una mica la complexa situació, tenint en compte que tres anys després, les causes que van provocar les revoltes continuen intactes.

L’any 2013 ha estat un any difícil per a milions de persones al nostre país i també per a milions de persones en llocs tan apartats com ara Filipines, Nigèria, Síria, Mèxic, República Centreafricana… Les víctimes en la seva diversitat d’històries i de presències continuen sent el lloc des d’on fer balanç d’un nou any. Per a això assenyalem quatre fites que ens semblen rellevants.

Seguint les quatre estacions de l’any, la declaració aborda qüestions eclesials, econòmiques, polítiques i internacionals. Com a senyals d’alerta, el text recorda que la crisi ha colpejat les rendes més baixes i adverteix de l’amenaça que suposa la desigualtat per a la cohesió social. Davant de tot això, els autors del document citant al papa Francesc, apel·len a la dignitat de la persona humana i al bé comú, per damunt dels qui no volen renunciar als seus privilegis.

Dues perspectives poden ser plantejades a l'hora de parlar del Descobriment d' Amèrica. Leonardo Boff afirma que són la dels conqueridors i la dels vençuts. A través d'aquestes dues opcions s'aniran analitzant diferents problemes, com la pobresa, l'ecologisme i manera de celebrar aquest Cinquè Centenari, concloent amb una pragmàtica visió de diferents punts de vista sobre l'evangelització i els seus problemes.