Espiritualitat

En aquest quadern hi podrem escoltar les veus de sis persones que generosament ens ofereixen el seu testimoni de fe, una fe que s’ha anat construint al llarg de vides marcades pel sofriment i la resistència, l’exclusió i la trobada, la relació conflictiva amb Déu i el descobriment del seu amor infinit. És d’alguna manera continuació d’El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l’Església (Quadern CJ núm.

Vivim en societats que alhora ens dispersen i ens sobreexigeixen. El filòsof Byung-Chul Han afirma que les nostres societats ens permeten estar hiperconnectats i alhora ens pressionen perquè siguem altament productius. La dispersió genera relacions superficials i al seu torn la sobreexigència crea relacions malaltisses o feridores.

El segon número d’Apunts d’espiritualitat vol ajudar-nos a afrontar el convuls temps actual, allunyant-nos tant de la ingenuïtat com de la resignació. Partint d’un interrogant que sovint ens haurem plantejat: és l’esperança un sinònim d’optimisme?, ens mostra com, més enllà d’aquesta predisposició natural, en el cor de tota persona habita l’esperança. Un esperar que implica relació, sempre esperem quelcom, esperem en Algú. Els Apunts ens descriuen què significa pels cristians posar la nostra esperança en Déu i en el Crist.

“Tres vectors: els estudis i les mediacions naturals per l’apostolat; les relacions humanes i les amistats, com a forma d’apostolat; l’espiritualitat i l’apostolat formant una unitat íntima. Tot això és el llegat que ens deixà Ignasi, el pelegrí, en la seva estada de dos anys a Barcelona, ja preparada per una de més breu, només de tres setmanes.

Per Cap d’Any –ho fem cada any– intentem reflexionar sobre el moment present amb la finalitat d’apuntar a possibles línies de fuga que s’erigeixin com a propostes per a la construcció d’un nou futur. En aquesta línia, enguany proposem un exercici d’imaginació sociopolítica que sorgeix de la voluntat de recuperar i rescatar algunes paraules del segrest i l’apropiació tergiversada que en fa el postfeixisme.

Iniciem aquesta sèrie Apunts d’espiritualitat amb aquest primer text: una oració inspiradora i alhora programàtica de Pedro Arrupe, Pare General de la Companyia de Jesús (1965-1983), que es troba al final de la conferència «La nostra manera de procedir», impartida a Roma el 18 de gener de 1979. Es dirigia als jesuïtes d’arreu del món amb la finalitat d’ajudar a tornar a les fonts del propi carisma i a adaptar-se a les canviants condicions dels temps.

Aquest quadern presenta algunes bases del camí espiritual ignasià a persones que, confessant-se cristians o no, tenen cura de la seva vida espiritual de diferents maneres. Animar a cuidar la vida espiritual de forma personalitzada oferint un acostament al camí espiritual ignasià sembla que és, en els temps actuals, una manera de proposar la fe cristiana.

Aquest quadern va sobre la conversa, sobre les seves condicions de possibilitat en un món on la distracció i la dispersió l'han empobrit fins a límits que ni podíem sospitar. I el marc o la tradició des del qual l'autor en parla és el de l'espiritualitat ignasiana, una espiritualitat que té precisament en la conversa el seu lloc central. I és que com diu l'autor "El primer requeriment per a la conversa espiritual és escoltar. Escoltar a fons, adonar-se de l’altre i de la seva presència, compadir-se i no passar de llarg. I després preguntar.

Publiquem en format de quadern virtual aquest text pòstum i inèdit d'en Víctor Codina, que va acabar d'escriure uns mesos abans de la seva mort, gairebé com un testament. No és fàcil assenyalar el gènere literari d'aquest quadern. És història de la teologia des del Concili Vaticà II (1962-1965) fins al dia d'avui. Però no és una simple història sistemàtica dels seixanta anys del postconcili, sinó una teologia narrativa i personal. Són pàgines en les quals narra la trobada amb diverses persones i col·lectius que simbolitzen diversos moments de l'Església postconciliar.

“Des dels seus orígens, l’espiritualitat ignasiana ha constituït una font d’il·luminació i sentit per als educadors. El quadern que ara es publica a la col·lecció EIDES va en la línia d’«aplicar» els Exercicis a la tasca quotidiana dels educadors i educadores i a com viuen aquesta tasca. Tasca que no sempre és fàcil, fins i tot quan es la viu amb una autèntica vocació vital.” (Del pròleg de Darío Mollá)