Espiritualitat

Nicaragua està vivint una particular i cruenta passió amb motiu de la persecució del règim d’Ortega contra l’Església catòlica. La presència de la noviolència al país per part de la societat civil, i en faccions de l’Església catòlica, és per al cristianisme testimoni de la mort i resurrecció de Jesús Crist entre el poble nicaragüenc. 

En aquest nº 100 dels quaderns EIDES trobareu a dotze joves conversant per parelles sobre  espiritualitat, religió, comunitat, pregària, fraternitat, fe, ego, natura, Esperit, amor, buit, alliberament, cristianisme, serenor, pèrdua, superficialitat, quotidià, sacrifici, agraïment, pressa, islam, silenci, Regne de Déu, transformació, dolor, bondat, por, testimoni, Jesús, creences, parella, compassió, família,....

Fa cinc-cents anys, la vigília del 25 de març de 1522, un home jove va abandonar tots el seus vestits i armes per vestir-se del Crist. Amb aquest gest deixava enrere una vida i n’encetava una altra, que el portaria molt més enllà d’on estava determinat a arribar. En el marc de la celebració «Ignatius 500», Cristianisme i Justícia-EIDES ha volgut fer memòria d’aquesta conversió amb un curs titulat «De la ferida al cor del món. Testimonis de conversió, avui», realitzat a Barcelona la tardor del 2021.

Resar amb els sentits és una de les propostes que es fan en el marc dels Exercicis Espirituals de sant Ignasi (EE). La conveniència de conèixer, desenvolupar i oferir aquesta manera de pregar prové del fet que es recolza en la mil·lenària tradició espiritual cristiana i que la trobem ben present en tot el recorregut dels EE. Una llarga llista d’autors han estudiat i aprofundit l’ús dels sentits en la pregària i han esbrinat com s’hi utilitza la potència dels sentits espirituals de manera coordinada amb els sentits corporals.

Aquest quadern parteix de l'experiència pràctica dels Exercicis a la vida quotidiana que s'ofereixen a Catalunya des de fa anys i en els quals han participat centenars de persones. Durant tres recessos els exercitants aprofundeixen en els aspectes més metodològics dels exercicis. Aquest quadern respon al primer recés introductori on es comença presentant les beceroles de la pregària i del camí proposat per sant Ignasi: on fer la pregària, quan temps dedicar-li, amb quin contingut.... Una eina pràctica tant per a acompanyants com per a exercitants. 

La pandèmia ha qüestionat el paradigma de l’autosuficiència sobre el qual reposava la nostra civilització i ha mostrat les grans limitacions que té el sistema econòmic en què ens basem a l’hora de garantir els drets bàsics de totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat. Passar pàgina ràpidament per oblidar aquest malson seria, en la nostra opinió, un error.

L’atractiu d’una autora com Simone Weil radica en que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització. El mateix González Faus assenyala la sorpresa, que molts compartim, que un experimenta quan llegeix Simone Weil: «Deu ser veritat que ha existit una dona així?». (Del pròleg d'Oriol Quintana)

Aquest quadern s’inspira en les reunions dels últims cursos del Grup de Professionals de Cristianisme i Justícia. En la primera publicació 

[Només edició en castellà]

Sobre els exercicis de sant Ignasi  s’han escrit en els darrers cinc-cents anys d’història centenars de llibres, alguns molt valiosos. I sobre la música del mestre alemany, encara més volums. Aquest llibre que presentem no és un més, afegit a molts altres. Té l’originalitat d’unir espiritualitat ignasiana i música, de posar ànima sonora a una part de l’experiència ignasiana i de donar-nos també a conèixer la profunditat espiritual i mística de Bach. Aquest llibre, podríem dir, és un tres en un. És un llibre per a llegir, per a escoltar i per a pregar. 

En commemoració dels 40 anys del martiri de Lluís Espinal hem reeditat el quadern Pregàries a boca de canó, publicat inicialment en el nº 31 d'aquesta mateixa col·lecció. Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc.