Evangelització/Secularització

Ciutadans d’aquesta ciutat, pelegrins vers una altra ciutat definitiva. Hi ha afirmacions que només arriben a ser veritat si les enunciem com a tensió de dues paraules: amor i justícia, acció i contemplació, llibertat i igualtat, subjecte i comunitat, bé de tots i de cadascú, subsidiarietat i solidaritat. Ometre una de les dues seria falsejar l’afirmació. En aquest Apunts l’autor proposa com viure la nostra fe en un món com el nostre sense caure en el fonamentalisme sectari i sense dissoldre's en una mundanitat espiritual possessiva, individualista o depredadora.

 

La pregunta sobre si és possible l’experiència espiritual té una resposta immediata: sí, sens dubte. La persona és un ésser que transcendeix constantment els mecanismes bio-psíquics. I això no només es veu des de les religions o la teologia —en els quals això sembla una obvietat—, sinó també des de la filosofia, l’antropologia, el món de l’art o l’educació. Però respondre només amb aquest «sí» seria una veritat a mitges. En aquest quadern l’autor explica d’una manera entenedora com la cultura occidental ha condicionat la nostra mirada a la realitat des de fa segles, bandejant aquesta possibilitat i fent-la  especialment difícil.

L’església sinodal ens crida a un canvi profund com a institució, però sobretot personal. El canvi, la conversió personal, no afectarà solament la nostra manera de ser Església, sinó que afectarà més directament i primàriament la nostra manera de viure el cristianisme, o si ho volem precisar més, la nostra manera de ser cristians. La sinodalitat és una realitat eclesial, però té un sentit humà que, sovint, ens passa per alt. D’això ens parla Cristina Inogés, laica i teòloga, que ha viscut des de dins amb veu i dret a vot aquesta XVI Assemblea del Sínode 2021-2024. 

Poc després que en 2017 el Me too denunciés la violència contra les dones en el món civil, el moviment feminista va esdevenir també una veu profètica dins l’Església. Diverses iniciatives eclesials han anat vertebrant una resposta a la ferida i el patiment que genera la discriminació estructural. I el març de 2020 ja teníem al carrer noves manifestacions públiques a favor de la dignitat i la igualtat de les dones a l’Església.
Sense intel·ligència pastoral no es pot captar el potencial regenerador d’aquests moviments. 
 

A Europa assistim a un veritable col·lapse de la fe cristiana. En relativament poques dècades, s’ha passat d’una societat europea d’arrels i de cultura cristiana a una societat en què el cristianisme és culturalment irrellevant. En aquest quadern l’autor, després de fer una anàlisi d’aquesta crisi, explora les condicions de possibilitat que hauria de tenir una nova iniciació cristiana. Una reiniciació realitzada des de baix, des dels pobres, des de la història de la passió del poble, des de la gran majoria de la humanitat.

Es tracta de dos quaderns el·laborats per l'equip de Cristianiseme i Justícia que en el seu conjunt abasten tres camps de reflexió social. A la primera part es porta a terme una anàlisi de la situació de la societat. La segona ofereix una reflexió teològica sobre el tema. Per la seva banda, la tercera presenta un conjunt de criteris educatius. Els autors: Rafael de Sivatte, Ferran Manresa, Josep I. González Faus, Josep M. Rambla, Jesús Renau i M. Teresa Iribarren recorren un ampli horitzó: els profetes, la crítica als imperialismes, la idea de progrés i les seves ambigüitats davant de la fe cristiana, l'Església, lloc de la Utopia, el clam del Esperit en època de crisi, i perills i reptes de la institució educativa. La seva lectura il·lumina la realitat que vivim

A través del passeig per una desena de textos, aconseguim traslladar-nos al pensament de fa cinc-cents anys, un moment en que les Espanyes d'Isabel i Fernando s'expandien per Ultramar. Podrem comprendre, llegint pausadament, com una empresa potser noble, es degrada per l'afany de diners, de poder i de protagonisme dels seus actors. S'aconsella la lectura tranquil•la, ja que molts dels textos, escrits en castellà antic, poden resultar una mica feixucs.

Dues perspectives poden ser plantejades a l'hora de parlar del Descobriment d' Amèrica. Leonardo Boff afirma que són la dels conqueridors i la dels vençuts. A través d'aquestes dues opcions s'aniran analitzant diferents problemes, com la pobresa, l'ecologisme i manera de celebrar aquest Cinquè Centenari, concloent amb una pragmàtica visió de diferents punts de vista sobre l'evangelització i els seus problemes.

Quins tipus d'evangelització ha predominat a Europa? Com s'ha relacionat l'evangelització amb el poder? Quina crisi d'aquell model va afectar al S. XVI? González Faus analitza aquestes preguntes amb un llenguatge clar a través de diferents evangelitzadors com Javier o Ricci i els seus models d'evangelització per concloure amb una sèrie de preguntes de cara al futur i donant llum a l'esperançadora església de Llatinoamèrica.

L’autor d’aquest quadern realitza un treball exhaustiu centrat en com a partir de la Il·lustració, i per tant des de l’inici de la humanitat en l’era Moderna, la religió ha fet la seva aportació al pensament i a la societat d’avui dia. El lector pot trobar la feina una mica feixuga, per això es recomana una lectura tranquil·la i concentrada. Arran del Segle de les Llums, la religió va ser apartada del seu paper predominant en tots els àmbits i la raó li prenia el seu lloc. Veurem com això va afectar el pensament modern.