Govern mundial

«En un context internacional cada vegada més dramàtic, la guerra a Ucraïna corre el risc de convertir-se en una guerra “oblidada”. Tanmateix, el nostre deure és no permetre que caigui en el silenci, no només mantenir viu l’horror davant els esdeveniments tràgics, sinó, sobretot, involucrar a tots els  responsables i a la comunitat internacional en la recerca de solucions pacífiques». (Papa Francesc, 3 de gener de 2024)

En l’actualitat, el món s’enfronta a una amenaça nuclear sense precedents, la situació de més tensió des de la Segona Guerra Mundial. Les armes nuclears, al costat de la crisi climàtica, són dues realitats connectades que s’influeixen mútuament i que constitueixen un risc existencial per a la vida i el planeta, com han evidenciat multitud de recerques. Enfront d’això cal unir esforços per reivindicar el compliment dels tractats i aconseguir que la dissuasió nuclear sigui una realitat del passat. 

Visibilitzar «conflictes oblidats» s’emmarca en l'ntent de descentrar la mirada i posar el focus en situacions que s’escapen de la immediatesa i que requereixen ser visibilitzades perquè no caiguin en l’oblit. En aquestes pàgines que venen hi trobareu cinc articles extensos que ressegueixen les causes, el desenvolupament i els possibles esdeveniments futurs de cinc països en conflicte. Parlem d’Hondures, el Iemen, la República Centreafricana, el Sàhara Occidental i Myanmar. I ho fem de la mà d'autors que ho coneixen bé perquè hi han nascut, hi han viscut o hi han treballat durant temps en projectes de cooperació. 

La pandèmia de la COVID-19 ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles aguditzant els problemes d’un món desigual, plutocràtic, polaritzat políticament, atomitzat socialment i mediambientalment inviable. És per això, que l’autor convida a aprofitar aquest “minut de lucidesa” que ens ofereix la pandèmia per aprofundir en alguns aprenentatges essencials com, per exemple, el d’adonar-se que el treball pel bé comú i les cures és el que sosté la vida. En la tercera part, el quadern analitza els diferents escenaris postpandèmics que s’obren amb la incertesa de no saber quin d’ells és el més plausible. Un quadern, en definitiva, que assaja amb pedagogia i sense dogmatismes una mirada ampla sobre allò que ens està passant.

En aquest quadern l’autor recull la resposta que ha generat la Covid-19 en la classe política i econòmica i les conseqüències que són el preludi de crisis futures. Perquè, més enllà de la pandèmia, es necessari abordar amb urgència els aspectes del nostre sistema social i econòmic que caldria posar en qüestió, per preveure i evitar que nous episodis com el que estem vivint es tornin a produir en un futur no gaire llunyà.

En paraules de l’autor d’aquesta selecció de textos, el llibre Capital e ideología que T. Piketty va publicar recentment suposa “una història de l’economia des del punt de vista de les desigualtats, sempre a la recerca de la justícia social”. A partir d’aquest interès personal, González Faus elabora aquesta antologia de textos aplicant el clàssic esquema de “veure, jutjar i actuar”. La selecció constitueix una invitació a entrar en el pensament de l’economista francès i a acompanyar la lectura complerta del llibre. 

[Aquest quadern virtual només s’ha publicat en la seva versió castellana]

Reflexió de cap d'any de Cristianisme i Justícia

En acabar-se el 2018, uns núvols grans i foscos sobrevolen les nostres democràcies, i sembla que la globalització de l’autoritarisme arreu del món ha ofegat l’esperança d’un progrés en la humanització de les nostres societats.  Serem capaços de veure que malgrat tot això el sol no desapareix mai?

Les tesis de l'anomenada Nova Dreta i el seu qüestionament sobre els Drets Humans més elementals, sobretot pel que fa a immigració i refugi, fan trontollar les bases més essencials de la vella Europa. Aquest text aborda les causes i els plantejaments que hi ha darrera aquest fantasma que recorre tot el continent, i adverteix de l'intent dels moviments d'extrema dreta d'utilitzar el cristianisme i la confrontació religiosa com a element de justificació ideològica. 

Abandonem l’any 2016 amb una llarga llista de problemes no resolts, una llista a la qual s’han afegit unes quantes fractures noves. El dolor va creixent, i les morts de tants «sants innocents» semblen eclipsar les esperances generades pels «naixements» de moltes iniciatives solidàries. Des de Cristianisme i Justícia fem una crida al diàleg i al debat, per evitar encaminar-nos cap al precipici. Perquè, contra tota evidència, la fe en la humanitat i en allò més sagrat que conté ens animen a creure en la possibilitat de canviar el rumb.

Partint de la Carta pastoral dels bisbes nord-americans: "Justícia econòmica per a tots", sobre els pobres, es dona una visió crítica del que pot representar Maastricht (plantejava política exterior i de seguretat comuna, unió econòmica i monetària, una ciutadania europea) per a la població més vulnerable. On aniran a parar els beneficis de la nova situació i qui pagarà les crisis? Pregunta important en l'inici d'una nova etapa, quan el capitalisme habitualment afavoreix el capital per sobre del treball. Joan Pau II ja feia referència al sistema d'injustícia que pesava sobre l'home treballador.