Govern mundial

31 Març 2003

Als Estats Units se’l critica pel seu imperialisme i la seva falta de compromís amb els DDHH, no perquè siguin els Estats Units. La seva política va adreçada a conservar, com sigui, la preeminent posició que ocupa en el món després de la caiguda de l’URSS. Primeres matèries, armamentisme, desvinculació del Tribunal Penal Internacional, domini sobre l’ONU i no acceptació de determinats tractats, intervencions unilaterals a diversos països, falses informacions, etc. Tot encaminat a preservar els seus interessos al món i seguir sent la primera potència mundial. 

31 Març 2003

Krugman, en un article publicat a The New York Times,  fa una dura crítica de la intervenció occidental a l’Iraq, on se sabia que no hi havia armes de destrucció massiva,  i es pregunta per què occident, encapçalat pels Estats Units, és tan selectiu a l’hora d’escollir objectius per a intervenir-hi. Per què l’Iraq i no Costa d’Ivori o per què no destinar recursos, probablement no tan quantiosos, a frenar les epidèmies al món? L’autor també critica la cobertura feta pels mitjans de comunicació nord-americans per la seva manca d’objectivitat. 

30 Setembre 2003

a Conferència de l’OMC a Cancún ha estat un fracàs, però també ha significat un punt d’inflexió, ja que els països del Sud han reivindicat els seus drets de forma solidària. Aquests acusen de dúmping EEUU i UE. Un exemple estrident és la subvenció que rep el cotó nord-americà del seu govern. El Sud es negà a signar un document que privilegiava el Nord. Moviments socials i ONG han treballat per fer del comerç internacional i de les institucions que el regeixen un instrument per al desenvolupament.

1 Març 2016

Espanya és un dels principals ex­portadors d’armament i, tot i la regulació teòrica d’aquest comerç, no existeix una prohibició absoluta per a les exportacions a països en què es produeixen greus violacions dels drets humans, i es contempla autoritzar exportacions “amb finalitats humanitàries”. A tot això, s’hi sumen tres as­pectes que defineixen l’actuació del Govern: el secretisme, el fo­ment de les exportacions i la utilització d’aquest comerç com a instrument de política internacional.

31 Agost 1987

Peter Henriot sj és el director de Center of Concern de Washington (EUA). Aquest quadern recull la ponència de l'autor en el Congrés Internacional de Directors de Centres Socials de la Companyia de Jesús (maig de 1987). "D’aquí a dotze anys ens aproximarem a l’inici del tercer mil·lenni cristià. L’any 2000 es presenta com una fita transcendental en la història de l’home. No obstant això, no és exagerat afirmar que si no es produeixen canvis importants en el desenvolupament actual, no arribarem l’any 2000 d’una manera humana o humanitària.

31 Desembre 1985

Els textos recollits en aquest quadern constitueixen els materials desenvolupats en una taula rodona del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, amb certes pretensions interdisciplinàries. En primer lloc es va presentar el testimoni d'un biblista i, en segon lloc, l'anàlisi d'un especialista en temes de guerra.

28 Febrer 1993

El Tractat de Maastricht, els instruments legals del qual converteixen l'antiga Comunitat Europea en Unió Europea, és observat sota lupa en aquest quadern. Passant inevitablement pels aspectes econòmics i monetaris, els autors analitzen les conseqüències que pot tenir a nivell social, quines són les possibilitats per al futur i quines limitacions poden trobar els membres.

31 Agost 1994

El Banc Mundial i el FMI (Fons Monetari Internacional), són els eixos d'aquest quadern. Aquestes dues institucions de Bretton Woods són analitzades de manera crítica amb l'objectiu de reflexionar quin és el seu objectiu i què es pot millorar o reformar. No es tracta d'una simple lectura sinó d'un material útil per a una presa de consciència, una discussió lliure i una posada en pràctica de les solucions urgents que el nostre món reclama.

1 Maig 2000

“El mercat i la competència s’estan destruint en la mesura que es consoliden els enormes monopolis que estan sorgint davant els nostres ulls. Mentre discutim amb els apologistes del mercat, no ens ocupem dels que l’estan destruint”. L’autor en aquest quadern presenta una sèrie de reflexions intentant reconduir l’atenció dels crítics al fenomen principal. Aquest quadern és només un inici, el balboteig d’una reflexió que està començant a fer amb alguna claredat. Tracta de concentrar no en el que es diu, sinó en el que està realment passant.

1 Abril 2002

Qui són i a què es dediquen aquestes dues entitats sorgides en el pacte de Bretton Woods? Quina influència tenen en els països del sud? Quin paper juguen en el desenvolupament? Aquestes i altres qüestions poden ser llegides a les pàgines d’aquest quadern, que aborda dues institucions que van ser creades en un món que ja no existeix. De manera directa, s’exposaran reformes necessàries perquè els més de mil milions de pobres d’avui dia puguin ser beneficiats per aquestes dues institucions.

Pàgines