Teologia

L’autor en aquest quadern aborda un problema complex. El de la fe, la creença i la seva interrelació, així com la crisi en què es viu. La recerca de Déu, l’amor, la llibertat o el rostre de Jesús aniran apareixent a mesura que el lector vagi llegint aquestes pàgines, en les que de forma molt senzilla i propera es podrà entrar en un diàleg intern de discerniment que ajudi a avançar a tots aquells que alguna vegada hagin tingut un sentiment d’ateisme com el que va tenir la M. Àngels.

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

L’autor d’aquest quadern realitza un treball exhaustiu centrat en com a partir de la Il·lustració, i per tant des de l’inici de la humanitat en l’era Moderna, la religió ha fet la seva aportació al pensament i a la societat d’avui dia. El lector pot trobar la feina una mica feixuga, per això es recomana una lectura tranquil·la i concentrada. Arran del Segle de les Llums, la religió va ser apartada del seu paper predominant en tots els àmbits i la raó li prenia el seu lloc. Veurem com això va afectar el pensament modern.

Aquest títol pot semblar estrany. Però són també estranyes a Occident les contínues referències de George W. Bush a la Bíblia, a la religió, a Déu com a garantia pública de les seves decisions. A Occident és inusual que un president confessi que ho és per exprés designi de Déu, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oració o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin perquè els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la Bíblia. El discurs religiós, sempre present en la vida pública nord-americana malgrat la separació de poders establerta per la Constitució després de la independència el 1776, s’ha incrementat en els últims anys. Aquest quadern analitzarà el component religiós en la història dels EUA i el seu actual president, G.W. Bush.

A les pàgines d’aquest quadern s’analitza el paper del cristià en el Quart Món, món que es pot resumir com aquell en què viuen els marginats d’un Occident cada vegada més ric i de vegades fred. Però, què implica aquesta tasca que tants cristians d’avui dia fan al marge dels seus treballs i responsabilitats familiars?, en quin aspecte estan interconnectades les seves hores de voluntariat amb el missatge de Jesús? L’autor ens ajuda amb el seu text a albirar les claus d’aquesta realitat.

Aquest quadern s’inicia amb un testimoni real. La Carmen perdia al seu marit en un incendi a l’habitatge familiar i, al seu torn, els seus fills entraven en una espiral de drogues i marginació fins a arribar a un psiquiàtric. Les pàgines que ara comentem tenen la senzilla pretensió d’esdevenir una reflexió teològica que permeti comprendre com Déu és present en aquest tipus d’històries que, sovint, són denominades com inferns. L’accés a aquestes històries bé podria anomenar-se descens. El sofriment que homes i dones pateixen en els inferns suposa una interpel·lació profunda per a tots i, especialment, per als que pretenem seguir Jesús de Natzaret.

Aquest quadern centra les seves idees principals en l’ecologisme i el debat mediambiental. Quins objectius ha de complir el protocol de Kyoto perquè la Terra no es col·lapsi a causa del maltractament industrial, agrari i urbà que viu ja fa diverses dècades. El lector podrà endinsar-se en el món dels moviments ecologistes i saber de la seva vital importància, així com aprofundir en una visió més espiritual de la mà de textos bíblics relacionats amb la Terra.

Aquest quadern és una iniciació a recuperar allò més medul·lar de la tradició teològica sobre els sagraments. Despullant-los de moltes adherències innecessàries, destaca el que a l’autor li sembla més bàsic per a avui i capaç de revifar la lànguida vida sacramental del moment. Dues parts, una de més teòrica que l’altra, acompanyaran el lector a endinsar-se en el món dels sagraments.

La immigració és un dels principals reptes que ha de ser afrontat per les societats occidentals. Entre tots hem de crear una nova societat on hi participin tant els immigrants com els autòctons. La intenció d’en Jaume Flaquer en aquest quadern és obrir una perspectiva nova en la que l’immigrant no sigui vist ni com a un perill ni com a una oportunitat econòmica, sinó com a una figura de persona “lliure” i “alliberada” que viu en recerca i que camina i avança amb esperança vers un  futur incert.