FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

El déu de Bush

126
Quadern
Data de publicació: 
Juny 2004

Aquest títol pot semblar estrany. Però són també estranyes a Occident les contínues referències de George W. Bush a la Bíblia, a la religió, a Déu com a garantia pública de les seves decisions. A Occident és inusual que un president confessi que ho és per exprés designi de Déu, que les sessions d’un Consell de Ministres comencin amb una estona d’oració o que el divendres a la tarda les oficines del govern tanquin perquè els treballadors puguin assistir a sessions d’estudi de la Bíblia. El discurs religiós, sempre present en la vida pública nord-americana malgrat la separació de poders establerta per la Constitució després de la independència el 1776, s’ha incrementat en els últims anys. Aquest quadern analitzarà el component religiós en la història dels EUA i el seu actual president, G.W. Bush.

Autor/a

Llicenciat en Teologia. Doctor en Antropologia i Professor d’història de la UAB. Ha publicat “Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones” (2002). Ha escrit els quaderns de Cristianisme i Justícia  “El déu de Bush” (quadern 126, juliol 2004) , “Converses amb Agustí de Semir” (quadern 136, octubre 2005) i “Construir l’esperança” (quadern 154, juny 2008). És membre de l'equip de Cristianisme i Justícia.

Ajuda'ns a difondre la tasca de Cristianisme i Justícia    Col·labora