FacebookTwitterYoutubeInstagramTelegram

“Diosito” ens acompanya sempre. O el credo dels pobres

198
Papers
Data de publicació: 
Juny 2009

A Amèrica Llatina els diminutius són  molt habituals. Així Déu es converteix en “Diosito”. Un “Diosito” tan sols pot ser un ésser proper, familiar, bo. Un ésser que estima com a pare i com a mare. És el Déu dels petits, dels “ningú”. El Déu del Magníficat, que enderroca els poderosos. Davant una Europa acostumada a teoritzar sobre un Déu poderós amb llenguatge sapiencial, el “Diosito” llatinoamericà s’encarna en els més humils i els parla en el seu llenguatge. 

Autor/a

Jesuïta. Va estudiar filosofia i teologia a Sant Cugat, a Innsbruck i a Roma. Doctor en Teologia, professor de teologia a Sant Cugat vivint a l’Hospitalet i Terrassa. Des de 1982  fins al 2018 va residir a Bolívia on ha estat professor de teologia a la Universitat Catòlica Bolívia a Cochabamba alternant amb el treball pastoral en barris populars. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia L.Espinal, un català màrtir de la justícia (Quadern nº 2, gener 1984), Acollir o refusar el clam de l'explotat. (Quadern nº 23, abril 1988), Lluis Espinal, gastar la vida pels altres (Quadern 64, març 1995).  

Ajuda'ns a difondre la tasca de Cristianisme i Justícia    Col·labora