Cristianisme i Justícia presenta Entre la parròquia i la fàbrica

Un quadern que recupera el llegat dels capellans obrers

La sala d’actes de Cristianisme i Justícia va acollir dilluns 16 de març, a Barcelona, la presentació del quadern Entre la parròquia i la fàbrica: testimonis de capellans obrers, una nova publicació de la col·lecció virtual del centre que recull el testimoni d’onze capellans obrers.

El volum recupera una experiència eclesial i social especialment significativa a partir dels anys seixanta i setanta, quan diversos sacerdots van optar per incorporar-se al món del treball i de la vida obrera, compartint les condicions de vida de la classe treballadora. La presentació es va convertir en un acte de memòria, d’agraïment i de reconeixement a una trajectòria que ha deixat una empremta profunda en el cristianisme a Catalunya.

La sessió va permetre escoltar en primera persona a dos dels testimonis que participen al quadern, el jesuïta Ramir Pàmpols i el sacerdot Pepe Rodado, l’últim capellà obrer en actiu a Catalunya, així com del també jesuïta Josep M. Rambla, autor del pròleg, i de l’historiador Josep M. Bigatà. L’acte va comptar amb la presència institucional del bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo i autor de l’epíleg del quadern, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas.

En la benvinguda, el director de Cristianisme i Justícia, José Ignacio García, va definir la trobada com “un acte amb un punt de nostàlgia” que, alhora, ha d’ajudar “a mirar endavant”. Des d’una mirada històrica, Josep M. Bigatà va destacar la generositat dels testimonis i va remarcar que estem davant d’una experiència que va marcar el cristianisme a Catalunya. 

Tot seguit van prendre la paraula els dos testimonis. Ramir Pàmpols va recordar aquells anys com “una experiència vital” i “desbordant”, que tenia un fort component ideològic que no es pot oblidar. Va reivindicar les intuïcions dels capellans obrers i la importància d’un “estar amb” sense límits, que els va portar a ser presents en sindicats, partits i organitzacions veïnals, i també a guanyar-se la vida treballant “com qualsevol ciutadà”. Per la seva banda, Pepe Rodado va explicar que el seu camí va ser invers al de molts altres capellans obrers: abans que capellà fou fill de classe obrera i treballador des dels quinze anys. Des d’aquesta experiència va néixer la seva consciència obrera. Més tard, va arribar la crida al sacerdoci, sense desvincular-se mai del món del treball. “Jo vull viure amb la meva gent, estar enmig d’ells”, va afirmar. També va defensar que els futurs sacerdots haurien de conèixer aquesta manera de viure el ministeri.

Sense haver estat capellà obrer, però sentint-s’hi molt proper, el jesuïta Josep M. Rambla va parlar des de l’agraïment i va definir l’experiència dels capellans obrers des de dues claus: la missió i l’encarnació. Van sortir d’una Església conservadora, va dir, per contribuir a fer-ne una d’evangelitzadora, i es van endinsar en el món obrer no només per solidaritat, sinó “fent-se un d’ells”. Segons Rambla, la seva vida i compromís han tingut un impacte rellevant en l’opció preferencial pels pobres dins l’Església.

La fila zero va ampliar la mirada amb les aportacions de l’activista Pilar Massana, la religiosa Anna Saumoy i Èrika Fabregat, membre de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC). Massana va reivindicar especialment el paper de les religioses de barri, destacant-ne la proximitat i la capacitat de crear comunitat i convivència. Saumoy, religiosa de la Companyia de Maria, va recordar l’experiència de la comunitat de religioses que vivien a l’Hospitalet, amb la voluntat de compartir la vida de la gent treballant i implicades en les lluites veïnals. Fabregat, per la seva banda, i des del moviments apostòlics, va agrair a Cristianisme i Justícia haver donat veu a aquesta realitat, tot posant en valor el paper dels capellans obrers com a expressió d’una Església “fora del temple”, a tocar de les persones.

Ramon Bassas es va sumar a aquest to d’agraïment i va remarcar que sense aquest moviment el cristianisme a Catalunya “hauria estat una altra cosa”. Com a director general d’afers religiosos, va insistir i es va comprometre en la importància de recuperar-ne la memòria, també pel que fa a les religioses obreres, i de reconèixer l’impacte que aquesta experiència ha tingut tant en la vida eclesial com en la vida social del país.

En la cloenda, Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, va apel·lar a la necessitat de ser conscients de les pròpies arrels i va vincular aquest llegat amb els conflictes del present. Des de la seva experiència personal, com a fill d’una família treballadora migrant que va viure a Cornellà, va assumir el compromís de contribuir a donar a conèixer aquesta història i mantenir-ne viva la memòria.

Descarregar el quadern aquí:

• Entre la parròquia i la fàbrica: testimonis de capellans obrers