Uneix-te
Dona't d'alta per estar informat de les darreres novetats de Cristianisme i Justícia.
Subscripció al butlletí
Què vol dir «fer-se indiferent»? Glòria Andrés indaga en la indiferència ignasiana, una actitud que, lluny de l'apatia o el desinterès, s'entén com l'acció existencial necessària per assolir la llibertat interior. Basant-se en el Principi i Fonament dels Exercicis Espirituals, el text convida a situar Déu al centre, mantenint una disponibilitat amorosa davant qualsevol circumstància vital per tal de viure amb plenitud la vida que ens ha estat donada.
Francisco José Ruiz SJ analitza en aquest quadern el discerniment comunitari com una aportació clau a la sinodalitat de l’Església. Recorrent la vida de sant Ignasi, l’autor il·lustra el pas de la fe personal a un «nosaltres» eclesial i compartit, camí que també nosaltres estem cridats i cridades a seguir. L’autor ofereix, a més, un vademècum d’«addicions» pràctiques per guiar la presa de decisions col·lectiva amb profunditat espiritual. La conversa espiritual esdevé essencial en tot aquest procés.
Un any després de la mort del jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus, el centre d'estudis Cristianisme i Justícia ha celebrat el passat 21 de març la primera edició del Seminari González Faus. Una iniciativa que neix com a trobada bianual per analitzar la vigència del seu pensament i que, lluny de ser un homenatge nostàlgic, vol seguir la teologia encarnada que practicava González Faus, proposant la discussió de temes actuals en clau creient.
L’economia: quan els diners esdevenen un "ídol"
La sala d’actes de Cristianisme i Justícia va acollir dilluns 16 de març, a Barcelona, la presentació del quadern Entre la parròquia i la fàbrica: testimonis de capellans obrers, una nova publicació de la col·lecció virtual del centre que recull el testimoni d’onze capellans obrers.
Guiadas por el deseo no és un llibre per llegir, sinó per submergir-s'hi en un procés mistagògic, un viatge de dins a fora que ens exposa al risc i a la meravella de l'amor. És un viatge que ens inquieta, acompanyat per una vasta núvol de testimonis (cf. Heb 12:1) que ens recorden que «l'evangeli és avui, l'evangeli és ara» (Dorothy Day).
Déu no té poder, és el poder qui “té” a Déu. La precomprensió del que és i com s'exerceix el poder determina les formes de la divinitat. A tal punt el motiu del poder s'ha fet consubstancial al misteri diví que resulta pràcticament impossible pensar la divinitat fora d'imaginaris d'autoritat, potestat, domini, sobirania o senyoriu. Amb el seu estil provocador, l'autor treu a la teologia de la seva zona de confort per a repensar el fet religiós des de les categories de la impotència i la festa. Per a què serveix un Déu que balla?
[Només disponible en castellà]
Endinsa't en l'univers espiritual dels jesuïtes del segle XX amb aquest volum que recull les veus més emblemàtiques, des de Teilhard de Chardin a Pedro Arrupe, passant per Karl Rahner, Carlo M. Martini, Tomáš Špidlik i tants altres. Aquest volum destil·la l'essència de l'experiència ignasiana, amb textos que han marcat un abans i un després en la renovació espiritual, teològica i antropològica del segle passat. Una obra imprescindible que treu a la llum la dimensió més essencial dels jesuïtes i de la Companyia de Jesús: el seu món intern on esdevé la relació amb Déu configurada i interpretada per l'experiència dels Exercicis espirituals.
«La mistagògia exposada en els Exercicis Espirituals té com a finalitat la transformació personal assolida mitjançant un conjunt de pràctiques i d’orientacions espirituals, per tal que la persona que practica els Exercicis vagi penetrant en la relació viva amb Déu, mitjançant la imitació i el seguiment de Jesucrist, i així pugui descobrir el seu propi lloc al món i en la història i disposar-se a convertir en quotidianitat el que ha viscut els dies d’Exercicis Espirituals. Per tant, els Exercicis només són una mistagògia per aprendre pràcticament una manera d’estar en el món. D'aquesta manera Déu, l’Amor immens, a qui ningú ni res no pot abastar perquè és semper maior, es fa proper i assequible en l’estretor de les nostres vides al món, i aquest es converteix en diafania divina, en medi diví.» Del pròleg de Josep Mª Rambla.