Guiadas por el deseo no és un llibre per llegir, sinó per submergir-s'hi en un procés mistagògic, un viatge de dins a fora que ens exposa al risc i a la meravella de l'amor. És un viatge que ens inquieta, acompanyat per una vasta núvol de testimonis (cf. Heb 12:1) que ens recorden que «l'evangeli és avui, l'evangeli és ara» (Dorothy Day).

Déu no té poder, és el poder qui “té” a Déu. La precomprensió del que és i com s'exerceix el poder determina les formes de la divinitat. A tal punt el motiu del poder s'ha fet consubstancial al misteri diví que resulta pràcticament impossible pensar la divinitat fora d'imaginaris d'autoritat, potestat, domini, sobirania o senyoriu. Amb el seu estil provocador, l'autor treu a la teologia de la seva zona de confort per a repensar el fet religiós des de les categories de la impotència i la festa. Per a què serveix un Déu que balla?

[Només disponible en castellà]

Endinsa't en l'univers espiritual dels jesuïtes del segle XX amb aquest volum que recull les veus més emblemàtiques, des de Teilhard de Chardin a Pedro Arrupe, passant per Karl Rahner, Carlo M. Martini, Tomáš Špidlik i tants altres. Aquest volum destil·la l'essència de l'experiència ignasiana, amb textos que han marcat un abans i un després en la renovació espiritual, teològica i antropològica del segle passat. Una obra imprescindible que treu a la llum la dimensió més essencial dels jesuïtes i de la Companyia de Jesús: el seu món intern on esdevé la relació amb Déu configurada i interpretada per l'experiència dels Exercicis espirituals.

[Només disponible en castellà]

L’antropologia teològica no pretén afegir res a les diverses determinacions humanes que altres sabers descobreixen i estudien (corporalitat, autoconsciència, necessitat d’un «món», sociabilitat, sexualitat, capacitat de progrés...). Simplement descobreix que totes aquestes determinacions humanes es troben banyades per una doble llum contradictòria: la condició de creatura finita i relativa que és —i alhora està cridada a arribar a ser— imatge de Déu, comunió de germans.

«La mistagògia exposada en els Exercicis Espirituals té com a finalitat la transformació personal assolida mitjançant un conjunt de pràctiques i d’orientacions espirituals, per tal que la persona que practica els Exercicis vagi penetrant en la relació viva amb Déu, mitjançant la imitació i el seguiment de Jesucrist, i així pugui descobrir el seu propi lloc al món i en la història i disposar-se a convertir en quotidianitat el que ha viscut els dies d’Exercicis Espirituals. Per tant, els Exercicis només són una mistagògia per aprendre pràcticament una manera d’estar en el món.  D'aquesta manera Déu, l’Amor immens, a qui ningú ni res no pot abastar perquè és semper maior, es fa proper i assequible en l’estretor de les nostres vides al món, i aquest es converteix en diafania divina, en medi diví.»  Del pròleg de Josep Mª Rambla.