dies
hores
minuts
segons
El 2021 han col·laborat amb nosaltres 8.300 persones.
Necessitem arribar als 10.000 col·laboradors. Només amb tu seguirem sostenint la nostra activitat. Col·labora amb CJ
 

Precarització alimentària: una realitat invisible que no para de créixer

Primera sessió del cicle sobre drets humans

El passat dilluns 4 d’octubre vam tenir la primera sessió del cicle Els Dilluns dels Drets humans, un cicle que coorganitzem amb altres entitats de Barcelona i que pretén tractar una vegada al mes una qüestió d’actualitat sobre la realitat dels drets humans a casa nostra.

En aquesta primera sessió el tema va ser el de la inseguretat o precarització alimentària, una realitat estructural a la nostra societat però que s’ha vist agreujada en els darrers mesos per la pandèmia. Moderada per la jurista i especialista en el dret a l’alimentació Montserrat Tafalla, hi van intervenir també Marta Llobet, doctora el Sociologia de la UB i Mercè Darnell, de Càritas Diocesana de Barcelona.

La primera en intervenir va ser la doctora Marta Llobet que va definir l’alimentació com un fet social total, en contra d’una concepció que només la situa en l’àmbit de les necessitats bàsiques. L’alimentació va lligada també a les relacions socials (és un acte social); va lligada al plaer, al gust, a gaudir del que es menja; i és també un dret humà, encara que a vegades hàgim perdut aquesta percepció tal com ha passat amb altres drets com l’habitatge.

Per tant, la inseguretat o la precarització alimentària afecta a tota la persona, afecta a la dignitat, d’una manera que la converteix en una experiència molt íntima i privada i, per tant, poc visible. Veiem qui viu al carrer, però difícilment veiem fins a quin punt en algunes llars l’alimentació és escassa, infreqüent o de mala qualitat. Certament veiem les “cues de la fam” davant alguns punts de distribució, però fins i tot, aquestes cues són només la punta de l’iceberg d’una realitat molt més profunda i de la qual no en tenim dades. Segons la ponent, estudis en altres latituds com el Canadà, parlen que només un 25% de les persones amb inseguretat alimentària arriben a les portes d’una entitat social. L’efecte estigmatització que tenen aquestes cues, tira enrere a molta gent que s’estima més per vergonya no fer aquest pas cap a l’assistència, que en molt sentits és un pas desempoderador i reductor de la seva identitat a usuàries “d’un banc d’aliments”. D’aquí ve la invisibilitat i el no disposar realment de dades per avaluar la magnitud del problema.

Precisament, per evitar aquesta estigmatització, Merce Darnell de Càritas va presentar una campanya que han iniciat des d’aquesta entitat amb el nom Jo com tu, una campanya que té com a objectius sensibilitzar sobre les necessitats alimentàries d’una part de la població i dignificar l’accés als recursos per cobrir aquestes necessitats. L’instrument per aconseguir-ho es una targeta de prepagament que permet a les persones que en disposen anar a comprar als establiments habituals, evitant així les cues davant entitats assistencials. A més d’ajudar a les persones, aquesta iniciativa també ajuda als comerços d’aquells territoris afectats per una major precarietat social. Perquè una altra derivada d’aquesta precarietat per manca de recursos econòmics és que les botigues dels barris vagin plegant fins al punt d’esdevenir autèntics deserts alimentaris. No és estrany, per aquest motiu, que han estat els ajuntaments els més proactius a l’hora de buscar solucions d’aquest tipus (per exemple, el de Barcelona amb el projecte Alimenta).

Al final de la sessió però un consens surava en totes les intervencions: l’estació final no han de ser ni els bancs d’aliments, ni les targetes prepagaments... Aquestes solucions son només “pegats” que podem posar en una situació d’emergència com la que vivim. Cal recuperar la dimensió de dret humà de l’alimentació, i obligar a les administracions públiques que s’impliquin en garantir aquest dret. I és només a través d’una renda mínima garantida  la que pot permetre sortir d’aquesta precarietat que amenaça en convertir-se en un fet estructural de la nostra societat.