Uneix-te
Dona't d'alta per estar informat de les darreres novetats de Cristianisme i Justícia.
Subscripció al butlletí
El centre d’estudis Cristianisme i Justícia va ser escenari de la presentació a Barcelona de l’últim llibre de José Laguna, titulat Dios impotente. ¿Para qué sirve un Dios que baila?. L’autor, teòleg i músic, va convidar els assistents a repensar la imatge de Déu des d’un enfocament provocador i profundament alliberador.
A l’obra, Laguna parteix d’una constatació inquietant: “Déu no té poder, és el poder qui ‘té’ Déu”. Al llarg de la història, l’imaginari religiós ha vinculat la divinitat a categories de domini, sobirania i autoritat. Aquesta associació, sosté l’autor, ha acabat empresonant la fe dins d’estructures de poder que tenen poc a veure amb l’evangeli. Davant d’aquesta visió, el llibre proposa desplaçar el centre cap a noves claus: la impotència i la festa.
Un Déu que es revela en la fragilitat
Amb un llenguatge proper i suggeridor, Laguna qüestiona els models tradicionals d’omnipotència per obrir pas a un Déu que es revela en la fragilitat i en la capacitat de celebrar la vida. A les seves pàgines, la teologia surt de la seva “zona de confort” i s’atreveix a ballar, en un gest que simbolitza la gratuïtat, l’alegria i la resistència davant la lògica del poder.
La proposta, que connecta amb sensibilitats contemporànies i amb l’anhel de comunitats més horitzontals i inclusives, no pretén oferir respostes definitives, sinó obrir preguntes. De què serveix un Déu que balla? Potser, apunta Laguna, per recordar-nos que la fe no es mesura en conquestes ni en seguretats, sinó en la capacitat d’acompanyar, tenir cura i celebrar plegats la vulnerabilitat que ens fa humans.
Interessant diàleg en la presentació del llibre
El llibre està coeditat per PPC i Cristianisme i Justícia. En el diàleg sobre el llibre hi van participar el mateix autor José Laguna, acompanyat per Sonia Herrera, investigadora i crítica audiovisual, i Víctor Hernández, psicoanalista i pastor protestant, moderats per Manu Andueza, responsable de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia. La presentació del llibre es va convertir en un interessant debat tant sobre les conseqüències que la imatge d’un Déu omnipotent ha tingut i té a les nostres societats, com sobre els perills d’un Déu que renunciï a tota forma de poder. Tanmateix, totes i tots van coincidir en la necessitat de provocacions teològiques com les de l’autor perquè la teologia torni a ser significativa i capaç de construir ponts amb l’art i el compromís social. Una pretensió que forma part de l’arrel del pensament crític i transformador que caracteritza Cristianisme i Justícia.
Podeu recuperar el diàleg aquí: