Contacta

Contacta

FacebookTwitterYoutubeGoogle PlusInstagram

Qui fou Lluis Espinal?

Estem a finals dels anys 70. Bol铆via 茅s un pa铆s meravell贸s, situal al cor geogr脿fic d'Am猫rica del Sud. Per貌 la seva gran riquesa humana i material es troba sotmesa als interessos d'unes minories nacionals i estrangeres que han empobrit la majoria del pa铆s i l'han convertit en escenari de continus cops i contracops militars. L'Esgl茅sia, per la seva banda, acostumada al r猫gim de cristiandat i a bene茂r m茅s que no a profetitzar, des de Medell铆n est脿 obrint els ulls a la nova tasca d'alliberament que li exigeix l'evangeli.

En aquest context hum脿 i eclesial, t铆picament llatinoameric脿, desenvolup脿 els millors anys de la seva vida i va morir Llu铆s Espinal.

Havia nascut al poble catal脿 de St. Fruit贸s de Bages, prop de Manresa, el 1932, i havia ingressat a la Companyia de Jes煤s el 1949. Acabada la seva formaci贸 sacerdotal, va estudiar Periodisme i Medis Audiovisuals a B猫rgam (It脿lia). Despr茅s de dos anys de treball a T.V.E. i de cr铆tica de cinema a Barcelona, el 68 marxa a Bol铆via, on va viure dotze anys, fins a la seva mort. Nacionalitzat bolivi脿 (1970), tota la seva vida es consagra a la critica de la producci贸 cinematogr脿fica, a la TV, a la radio i al periodisme. Col路labora a Radio Fides, als diaris ''Presencia鈥 i ''Ultima hora" de La Paz, produ铆 diversos curtmetratges per a la Televisi贸 Boliviana, forma part del grup productor cinematogr脿fic Ukamau, escriv铆 deu llibres sobre cinema, fou professor de Medis de comunicaci贸 social de les Universitats Major de San Andr茅s i Cat貌lica de La Paz, i des del 79 dirigia el setmanari '鈥淎qu铆鈥. El 21 de mar莽 de 1980 fou segrestat a mitja nit, torturat i assassinat per un grup de paramilitars. Dos dies despr茅s era assassinat a San Salvador Monsenyor Oscar Romero.


Aquest home, dotat d'una especial sensibilitat art铆stica i po猫tica (essent estudiant havia descobert i tradu茂t els poemes de l鈥檃ngl猫s Hopkins). no es limit脿 a ser un professional dels mitjans de comunicaci贸, sin贸 que en va fer l鈥檌nstrument del seu servei al poble, desesperan莽at i sense veu, de Bol铆via. L鈥檈xperi猫ncia de la dictadura franquista que havia patit a Espanya, i sobretot, la seva integritat personal i un elemental sentit de la just铆cia, el convertiren en profeta de la llibertat i l'esperan莽a.


Es trob脿 en una cru茂lla ben definida: entre la mort i la vida, entre els 铆dols del poder que causen la mort i la vida del poble amena莽ada. I opt脿 per la vida i el D茅u de la vida. La seva paraula es consagr脿 a exorcitzar els d茅us de la mort i a potenciar la fe en la vida. I aix貌 amb una radicalitat i una coher猫ncia tal, que el portaren a lliurar la seva vida pel poble, fent d鈥檈lla el gest existencial que verificava la sinceritat de les seves paraules.

Preg脿ria "Gastar la vida" de Llu铆s Espinal

El Senyor Jes煤s ha dit: 鈥淨ui vulgui reservar la seva vida, la perdr脿;
i, qui la gasti per mi, la retrobar脿 en la vida eterna鈥.
Per貌, a nosaltres ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves.
Un terrible instint de conservaci贸 ens reclou en l鈥檈goisme,
i ens atenalla, quan volem jugar-nos la vida.
A tot arreu, ens fem assegurances, per tal d鈥檈stalviar-nos els riscos...
I, sobretot, som covards...


Senyor Jes煤s, ens fa por gastar la vida.
Per貌, Tu, la vida ens la d贸nes perqu猫 la gastem;
i no ens la podem reservar en un egoisme est猫ril.
Gastar la vida 茅s treballar pels altres, encara que no paguin;
fer un favor a aquell que no ens el retorna.
Gastar la vida 茅s llan莽ar-se al frac脿s, si cal, sense falses prud猫ncies.
脡s cremar les naus en b茅 del pro茂sme.
Som torxes que 煤nicament tenim sentit quan ens cremem;
煤nicament aleshores serem llum.
Allibera鈥檔s de la prud猫ncia covarda,
que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat.


Gastar la vida no es fa amb gestos ampul路losos ni amb falsa teatralitat.
La vida es d贸na senzillament, sense publicitat, com l鈥檃igua que vessa,
com la mare que d贸na el pit al nen, com la suor humil del sembrador.
Entrena鈥檔s, Senyor, a llan莽ar-nos a l鈥檌mpossible, perqu猫, darrere l鈥檌mpossible,
hi ha la teva gr脿cia i la teva pres猫ncia. No podem caure en el buit.
El futur 茅s un enigma. El nostre cam铆 s鈥檈ndinsa en la boira.
Tanmateix, volem donar-nos, perqu猫 tu est脿s esperant,
en la nit, amb mil ulls plens de ll脿grimes.

Llu铆s Espinal: un m脿rtir inc貌mode