Cultura i societat

Des de fa dècades assistim al desmantellament de tot allò que té a veure amb la comunitat. Aquesta afirmació no hauria de sorprendre’ns: l’hem sentida i repetida en multitud d’ocasions, fins al punt de considerar que l’auge de l’individualisme en detriment dels valors comunitaris és una de les causes que expliquen els mals que amenacen les societats contemporànies, sobretot aquelles que anomenem «occidentals». Per aquesta raó, el curs passat vam dedicar el seminari social de Cristianisme i Justícia a reflexionar sobre aquesta qüestió. En aquest Paper hi trobareu una síntesi d’allò que en aquell espai es va parlar. 

El novembre de 2023, un grup de famílies de Barcelona van voler respondre al malestar que generava un consens social enquistat: la idea que el pas a secundària era el moment establert per a donar el telèfon mòbil als fills i filles. El moviment va tenir més impacte de l’esperat i milers de famílies arreu de l’Estat s’hi van sumar. Una de les persones que més activament ha participat i encara participa d’aquest moviment, en Xavier Casanovas, ens explica aquí de manera breu i clara les raons que els han portat a demanar la necessitat retornar la tecnologia al lloc que li pertoca abans no sigui massa tard.

El malestar forma part de la definició que es dona a la nostra època i al nostre món. Esdevé el gran ‘monstre’ a foragitar de les nostres vides sigui com sigui i al cost que sigui, a vegades fins i tot adormint la nostra voluntat o renunciant a qualsevol forma de compromís, empatia o solidaritat amb els altres. Però pot haver-hi un malestar bo? Aquesta és la qüestió principal que aborda en aquest quadern Remedios Zafra i que va constituir l’eix central de la conferència inaugural del curs 2024-2025 de Cristianisme i Justícia. Al final, tres intervencions escrites pels responsables d’àrea del centre, Manu Andueza, Laura Rius i Pau Cuadern, ens oferiran una lectura teològica, espiritual i social del malestar bo, concepte clau de la pensadora cordovesa.

L’economia capitalista és una necronomia, una economia contra la vida. Però aquest missatge té difícil encaix en unes comunitats (també en les cristianes) en les quals predominen (predominem) dones i homes de vida i mentalitat burgeses, a qui, en general, el capitalisme ja ens va bé. Afrontem, per tant, un problema de conversió, de canvi profund dels nostres cors, de metànoia. Que en termes sociològics exigirà desclassament (abandonar l’horitzó de futur burgès) i en termes econòmics decreixement i justícia global. La prova d’aquesta conversió està en el seguiment, en una transformació radical de les nostres pràctiques econòmiques.

Per Cap d’Any –ho fem cada any– intentem reflexionar sobre el moment present amb la finalitat d’apuntar a possibles línies de fuga que s’erigeixin com a propostes per a la construcció d’un nou futur. En aquesta línia, enguany proposem un exercici d’imaginació sociopolítica que sorgeix de la voluntat de recuperar i rescatar algunes paraules del segrest i l’apropiació tergiversada que en fa el postfeixisme. Davant d’aquest repte, el nostre petit diccionari pretén treure a la llum sentits oblidats per tal que els puguem fer servir tots i totes en el nostre camí compartit cap a la justícia global.
 

Aquest quadern parla d’una trobada apassionant: la de Crist i el cristianisme amb la cultura i les cultures. Una trobada complexa d’on ningú en sortirà igual: ni la cultura serà la mateixa després de trobar-se amb l’Evangeli, ni el cristianisme roman intacte en relacionar-se amb la cultura. No tan sols es tracta de reconèixer com l’Esperit de Jesús està actiu i present en la cultura, ni de la funció crítica que hi té sempre l’Evangeli. El mateix misteri de Crist converteix el cristianisme en una religió de diàleg, necessitada de l’alteritat de l’altre, mai del tot completa.

Segrest, tothom entén el que significa. És apropiar-se d’algú o d’alguna cosa, fer desaparèixer algú o alguna cosa, amb un interès. El segrest de la veritat, doncs, què vol dir? Què ha desaparegut? La veritat. I aquesta desaparició dona lloc a l’absència de veritat, a la postveritat. Si ens han robat la veritat, el que queda és allò que ve després de la veritat. I això, si ho pensem, és estrany. En certa mesura, és una opció pitjor que la de la simple mentida.

A finals del 2022 es va donar a conèixer al gran públic l’anomenat ChatGPT, un software programat per reproduir el llenguatge humà amb la capacitat de donar resposta a qualsevol pregunta que se li plantegi. El fet que aquest software hagi après a donar respostes no prefixades ha posat l’expressió intel·ligència artificial (IA) en boca de tothom. Tenim una eina capaç d’escriure des d’un poema romàntic inèdit a l’estil de Goethe fins a un treball acadèmic comparant dos autors que fins ara no s’havien estudiat mai junts, i fer-ho millor que el 99% dels mortals. Les preguntes que això ens suscita són moltes: és realment intel·ligent, la IA? On radica la novetat? Quines conseqüències pot tenir la seva popularització? Ajudarà a millorar el nostre món? Que en podem esperar? 

El títol d’aquest quadern posa de costat dues paraules, democràcia i cultura, que es donen suport mútuament com caminants esgotats a mig camí. El cansament de la primera paraula és degut al fet que designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder i passar a ser vassalla seva. Tot i això, l’autor defensa en aquestes pàgines que la bellesa i l’art no es poden mesurar en termes d’utilitat o no utilitat, i que hi ha una commoció davant el que és bell que es pot viure com a anunci d’un món millor. 

La paraula «reconciliació» és un terme polisèmic que pot ser abordat des de perspectives diverses: religiosa, ètica, política i jurídica. L’autor es centra en aquest text en la perspectiva religiosa i en la versió cristiana, situant-se clarament en la posició de les víctimes. D’allà en sorgeixen les preguntes que recorren totes aquestes pàgines: hi ha un Déu que reconciliï i ens reconciliï amb les víctimes del nostre món? Si és que sí, com és aquesta reconciliació?, en què consisteix?, com ens concerneix als cristians?