Cultura i societat

La poesia, els contes, els petits relats... poden ser també instruments de presa de consciència i de transformació. Tenen la gràcia d’expressar les idees tocant no només el cap sinó també el cor, i desvetllant la sensibilitat, perquè la transformació social passa també per transformar precisament el cor i la sensibilitat. Així ens ho demostra aquest petit recull de textos de l’activista de mil causes Gustavo Duch. Serveixi com a tast del que és la seva obra literària.

Mitjançant una sèrie de preguntes i respostes podem accedir a conèixer millor temes com les migracions, el deute extern i l’ajuda al desenvolupament, condicions laborals, terrors i terrorisme i la dona i el seu sofriment pel fet de ser-ho. El Paper ens acaba preguntant si ens podem sentir satisfets del món que hem construït. Després de la lectura del Paper la resposta és òbvia. 

Reflexió de cap d'any de Cristianisme i Justícia

En acabar-se el 2018, uns núvols grans i foscos sobrevolen les nostres democràcies, i sembla que la globalització de l’autoritarisme arreu del món ha ofegat l’esperança d’un progrés en la humanització de les nostres societats.  Serem capaços de veure que malgrat tot això el sol no desapareix mai?

El propòsit d’aquest treball és revisar les relacions entre Catalunya i Espanya des de la clau del reconeixement. La recerca de formes de reconeixement profund entre ambdues va definir el clima d’entesa i de pacte que va generar la Constitució Espanyola del 1978. Aquell clima s’ha anat deteriorant fins a arribar a la preocupant situació actual en què el reconeixement degradant podria arribar a imposar-se al profund. Els autors es proposen identificar alguns dels obstacles que impedeixen un diàleg real i que consideren que es troben en l’arrel del problema. Tot això amb la pretensió de contribuir a restaurar el reconeixement profund com a base per iniciar una negociació que, segons el seu parer, és l’única sortida al conflicte.

Un grup de persones a les quals ens uneix l’espiritualitat de sant Ignasi i la preocupació per la justícia, convocades i acollides pels centres Cristianisme i Justícia (Barcelona) i EntreParéntesis (Madrid), ens hem trobat al llarg dels darrers mesos per a compartir el nostre sentir i la nostra visió sobre la situació a l’interior de Catalunya i en la seva relació amb el conjunt d’Espanya. Fruit d’aquestes trobades i d’aquest diàleg és aquest escrit que vol ajudar a un apropament des dels valors més profunds í íntims, un apropament que faci possible la (re)trobada amb l’altre.

La tesi que sembla sorgir d’aquesta petita antologia és que el nostre sistema econòmic es fonamenta en una «opció preferencial pels rics», amb algunes gotes de tranquil·litzador de consciència de tant en tant. Això es contraposa a la igualtat fraterna proposada pel Regne de Déu: el regne de la llibertat de fills i la igualtat de germans. Per això la teologia, segons l’autor, ha de dialogar amb l’economia tant com en altres èpoques ha dialogat amb la filosofia i amb la cultura en general. Aquest és el sentit d’aquest recull que abraça a  personalitats econòmiques tan diverses com Piketty, Polany, Schumacher, Giraud... La seva lectura resulta molt recomanable en un món on hem normalitzat la desigualtat i on ho hem mercantilitzat tot.

El dia 20 del passat mes de juliol, un text tan poc amè com l'Evangeli de Judes figurava per sisena setmana consecutiva entre els deu llibres més venuts. Les vendes de El codi Da Vinci són incomptables. És això senyal d'un valor intrínsec, d'una curiositat ben excitada o de la indefensió i vulnerabilitat del ciutadà mig davant els llançaments mediàtics? En aquest Quadern intentarem aportar dades per una resposta.

Abandonem l’any 2016 amb una llarga llista de problemes no resolts, una llista a la qual s’han afegit unes quantes fractures noves. El dolor va creixent, i les morts de tants «sants innocents» semblen eclipsar les esperances generades pels «naixements» de moltes iniciatives solidàries. Des de Cristianisme i Justícia fem una crida al diàleg i al debat, per evitar encaminar-nos cap al precipici. Perquè, contra tota evidència, la fe en la humanitat i en allò més sagrat que conté ens animen a creure en la possibilitat de canviar el rumb.

Pere Casaldàliiga, amb motiu del 20è aniversari de la mort de “San Romero de América”, parla a l’UCA de San Salvador sobre neoliberalisme, mundialització i solidaritat. Urgeix impregnar de solidaritat el procés de globalització per tal que aquesta estigui al servei de l’ésser humà, acabant amb la injustícia de la desigualtat. Cal avançar cap a un sol món, amb una opció radical pels pobres. Advoca Casaldáliga per una esperança transformadora, històrica i escatològica. Acaba la seva al·locució citant Romero com el sant dels catòlics, dels protestants i, fins i tot, dels ateus. 

Saber quina és la realitat del món mitjançant una sèrie de preguntes. Una bona reflexió sobre qüestions com la globalització, la competitivitat, el deute extern, l’acaparament de la riquesa, el tràfic d’armes, la democràcia, el mercat, l’empremta ecològica o l’índex de pobresa a Catalunya. Una constatació que el nostre planeta no funciona gaire bé per a la majoria de la població.