Uneix-te
Dona't d'alta per estar informat de les darreres novetats de Cristianisme i Justícia.
Subscripció al butlletí
Aquest quadern gira entorn del concepte nou de “capitalisme real”, que justifiquem amb el mateix argument que s’utilitzava per distingir el socialisme teòric, més estètic i moral, del socialisme real, perfectament immoral, de la Unió Soviètica. El capitalisme no és el que diuen els llibres d’economia sobre el mercat lliure, sinó aquesta lluita per prevaler en el mercat en què estan immerses totes les empreses, grans i petites. Aquest capitalisme afecta tots els àmbits de la vida social. Aquí només hem triat quatre aspectes: la pobresa al món, el comerç internacional, l’emigració i l’ecologia. Amb cadascun volem mostrar com el capitalisme real determina, o almenys condiciona, resultats socialment inacceptables que han de ser corregits per la intervenció de la societat civil i, en nom seu, per “l’estat real” (i no el “teòric”) i les altres administracions públiques “reals”.
En aquest quadern presentem, de la mà de Lluís Magriñà, sj, director internacional del Servei Jesuïta a Refugiats, la complexa realitat dels refugiats i la seva problemàtica. Es parteix de la noció clàssica dels desplaçats a causa dels conflictes, per veure una concepció més àmplia i que respon a la realitat actual, on es contemplen també els refugiats i desplaçats interns, els immigrants presos o les persones sense Estat. Finalment es descriuen alguns dels reptes actuals, com la defensa dels drets humans, les conseqüències de relacionar refugiats i terrorisme, el tancament ferri de les fronteres a Europa, o la manca de fons adequats per l'ajut als refugiats.
La immigració és un dels principals reptes que ha de ser afrontat per les societats occidentals. Entre tots hem de crear una nova societat on hi participin tant els immigrants com els autòctons. La intenció d’en Jaume Flaquer en aquest quadern és obrir una perspectiva nova en la que l’immigrant no sigui vist ni com a un perill ni com a una oportunitat econòmica, sinó com a una figura de persona “lliure” i “alliberada” que viu en recerca i que camina i avança amb esperança vers un futur incert.
Mitjançant una entrevista, l’autor ens presenta el testimoni d’una de les dones pioneres en l’acollida de musulmans a Espanya. El seu testimoni no és anecdòtic, sinó d’una gran rellevància, precisament en un moment on la nostra convivència col·lectiva requereix d’una profunda renovació. I és que la pau es construeix a nivell polític però també amb la paciència i el temps que demanen les relacions més quotidianes.
En una escala de situacions de vulnerabilitat, la situació de les dones migrants en contextos de frontera ocuparia segurament el lloc més elevat. L’autora d’aquest quadern fa una descripció en profunditat de la violència sexual que pateixen les dones en el seu camí migratori, deixant clar, però, que el fenomen s’emmarca en el problema més general dels rols i les desigualtats de gènere, i de les relacions de poder que se’n deriven.
Hostilitat i hospitalitat: tant l’una com l’altra poden marcar la relació amb les persones migrants. Aquest quadern reflexiona sobre ambdues actituds i adverteix sobre el perill que sigui la primera la que acabi imposant-se a través de fronteres externes, fronteres internes, fronteres que maten... Davant d'això la proposta de bastir una hospitalitat d'arrels bíbliques que es basi en el veïnatge i en la plena ciutadania.