Migracions

Denúncies i exigències de l’Associació Pro-Drets Humans de Tarifa. Denúncia de les màfies que cobren quantitats exorbitants als migrants que intenten arribar a Espanya creuant l’estret, de l’elevada xifra de morts en intentar-ho i de la violència exercida per l’estat espanyol en no acceptar-los. Exigència de derogació de la llei d’estrangeria, d’obrir fronteres, de no discriminar per nacionalitat, en definitiva, exigència d’actuar humanament. El paper acaba preguntant-se on son els assassins i qui pagarà per tantes víctimes innocents. 

CiJ i Migra Studium reflexionen conjuntament sobre el fet migratori. Els aspectes positius que aporta, com omplir el buit demogràfic, i dificultats amb que es troben els immigrants, com haver de realitzar les tasques més àrdues i pitjor pagades. Senyalen uns quants reptes a superar tant per part dels autòctons com per part dels immigrats. Un repte fonamental és aconseguir una societat cohesionada i integrada, on l’ascensor social funcioni. 

Hem recollit en aquest Paper les paraules que va pronunciar el bisbe de Tànger Santiago Agrelo durant la inauguració del curs 2015-2016 de Cristianisme i Justícia. Paraules profètiques de denúncia d'unes fronteres que han obert ferides en el cos dels pobres i en el cos del mateix Crist. Una invitació a atansar-nos a aquesta realitat maltractada des de la llum de la fe.

“Hipergueto”, expressió que neix als Estats Units per a designar l’explotada i segregada població negra. De l’hipergueto nord-americà a l’hipergueto global? El jesuïta Izuzquiza critica durament l’externalització de les fronteres, els CIE com a presó i mantenir preventivament empresonats molts immigrants, oblidant els drets humans més bàsics. Immigrants sotmesos a criminalització ambiental, estigmatització  ètnica i vulnerabilitat social. Es tracta d’abocar els immigrants a la criminalitat?

Aquí trobareu les dades referents als principals reptes que des de Cristianisme i Justícia, ens plantejàvem amb la publicació del quadern número 200, al setembre del 2016. Darre­re d’aquests reptes, hi ha unes realitats molt concretes, l’autèntica magnitud de les quals sovint desconeixem. Posar xifres als reptes ajuda a prendre consciència de tot el que queda per fer.

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són un dels punts més qüestionats de la política migratòria, amb elevades xifres d’internament i males condicions d’estada. El model espanyol dels CIE posa en envidència que la necessitat de controlar i desmotivar la immigració indocumentada es du a terme amb un cost molt alt en termes de drets humans.

Els refugiats, -"potser la major tragèdia de totes les tragèdies humanes del nostre temps" (Joan Pau II)- amenacen en convertir-se en un dels problemes més explosius de les pròximes dècades. Aquest quadern presenta de forma senzilla i clara a aquells que podem considerar pobres entre els més pobres. L'autor no només abordarà xifres i números sinó que anirà més enllà i analitzarà quines causes fan que milions de persones, ja de per si pobres hagin de fugir de les seves cases i abandonar el poc que tenien amb l'esperança de tornar algun dia o serà repatriat.

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns. -El primer tracta el tema del fonamentalisme del mercat, qüestionant així la reflexió que Cristianisme i Justícia (CiJ) va començar en anys anteriors i que va quallar en alguns llibres (publicats conjuntament amb l’Editorial Sal Terrae) i en alguns dels nostres quaderns.-El segon seminari es preocupa per l’ecologia i el creixement sostenible, i és fruit de les reflexions del grup de professionals joves de CiJ.-El tercer és el seminari interdisciplinari realitzat per EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat), ITF (Institut de Teologia Fonamental) i CiJ. Estudia els nous paràmetres que revela la Congregació General 34 dels jesuïtes.

En aquest Quadern el lector podrà observar una primera part en què es comença mirant cap a l'Àfrica: què arrels, quina història, quina situació actual viu aquest continent del qual han de marxar tants joves a l'recerca d'un futur en les nostres terres? En segon lloc, els autors plantegen mirar-se a nosaltres mateixos, o millor, es deixaran mirar pels africans que arriben aquí: què Espanya, quina Europa es troben aquests africans en arribar? La seva mirada ens descobreix aspectes del nostre món que la nostra pròpia mirada no veu (o no vol veure). Pel que fa a l'última part del Quadern, s'esbossaran algunes pistes d'actuació relatives a l'Àfrica i al repte de la integració.

Acostar-se al fenomen de la immigració des d’una perspectiva humana i propera ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que viuen els milers de persones que, amb angoixa i pèrdua, deixen casa seva per buscar una oportunitat que els permeti una vida més digna. Aquesta és l’essència de l’aportació que Joaquim Pons fa en aquest quadern. Una aportació, per altra banda, que voluntàriament s’allunya del tractament sensacionalista que massa sovint se’ns transmet dels immigrants, i els fa protagonistes a partir de les seves pròpies paraules.