Teologia Alliberament

[Només en castellà]

Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc. Pregàries que ens apropen al pensament i a la figura de Lluís Espinal per a que siguin coneguts i segueixin inspirant en el futur.

Es compleixen 20 anys de la mort d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes més, la cuinera i la seva filla, a l’UCA de San Salvador, a mans de l’exèrcit. Lluitador per la justícia i la pau a El Salvador, va ser dos anys després de la seva mort quan començà a fructificar la seva obra mitjançant uns acords de pau. Apòstol de la Teologia de l’Alliberament, treballà per acabar amb la injustícia estructural i predicà i practicà una teologia soteriològica, considerant els pobres com a lloc teològic. Des de la universitat impulsà l’anàlisi crítica de la societat. 

[Quadern només publicat en castellà]Entre los muchos comentarios publicados en torno a la “Instrucción sobre algunos aspectos de la Teología de la Liberación” que la Sagrada Congregación para la Doctrina de la Fe publicó en agosto de 1984, sobresale por su hondura el del teólogo uruguayo Juan Luis Segundo, que lleva por título: Teología de la Liberación. Respuesta al cardenal Ratzinger (Ediciones Cristiandad, Madrid, 1985, 195 Págs.). Se trata de un texto analítico, matizado y minucioso, cuya lectura puede no resultar fluida para los no habituados a este género de literatura teológica.

En aquest quadern es presenta la Teologia de l'Alliberament des de tres enfocaments diferents desenvolupats pels repectivos autors. A l'apartat "La Teologia de l'Alliberament al llarg dels segles" Carlos Bavo va presentar el punt de vista històric. A continuació, sota l'epígraf "Què és la Teologia de l'Alliberament", Josep Vives ofereix una clara explicació dels punts que constitueixen aquesta teoria. Finalment, José I. González Faus, a "El mètode de la Teologia de l'Alliberament", explica com s'assumeix la causa dels pobres i quins elements cal tenir en compte.

Aquest quadern és la resposta a la publicació a Itàlia d'un escrit atribuït al cardenal Ratzinger (reproduït a La Vanguardia del 28/03/1984, p. 27) que pot induir a un posicionament globalment negatiu respecte a la Teologia de l'Alliberament. L'escrit és, evidentment, informal. No es tracta d'una anàlisi rigorosa del que diuen els teòlegs de l'alliberament, sinó que procedeix per un mètode d'afirmacions generals en què no caben diferenciacions ni matisos.

Cristianisme i Justícia es complau a oferir aquest segon quadern de la seva col·lecció preparat des de Bolívia. Per a nosaltres Lluís Espinal és tot un símbol. Si no hagués anat a Bolívia, segurament hauria estat membre del nostre equip. Però la fidelitat a l'Esperit, cada vegada més exigent en el compromís a favor dels germans, el va portar a Bolívia, primer, i després, a no callar cap paraula, ni aquelles que molesten els poderosos. Per a l'equip de Cristianisme i Justícia la seva vida és una paràbola de la justícia que brolla de la fe.

El document que presentem és l'aportació de tres testimonis excepcionals en el procés alliberador d'Amèrica Llatina, coneixedors així mateix de la realitat de l'Església europea. Dos d'ells (Gonzalo Arroyo i Pablo Richard) van participar a principis de 1984 a l'Assemblea Mundial de "Cristians en les lluites populars d'alliberament". En tercer lloc, Jon Sobrino va impartir el tema: "Quin Crist es descobreix avui dia a Amèrica Llatina: cap a una nova espiritualitat".

Es tracta de dos quaderns el·laborats per l'equip de Cristianiseme i Justícia que en el seu conjunt abasten tres camps de reflexió social. A la primera part es porta a terme una anàlisi de la situació de la societat. La segona ofereix una reflexió teològica sobre el tema. Per la seva banda, la tercera presenta un conjunt de criteris educatius. Els autors: Rafael de Sivatte, Ferran Manresa, Josep I. González Faus, Josep M. Rambla, Jesús Renau i M.

Es tracta de dos quaderns el·laborats per l'equip de Cristianiseme i Justícia que en el seu conjunt abasten tres camps de reflexió social. A la primera part es porta a terme una anàlisi de la situació de la societat. La segona ofereix una reflexió teològica sobre el tema. Per la seva banda, la tercera presenta un conjunt de criteris educatius. Els autors: Rafael de Sivatte, Ferran Manresa, Josep I. González Faus, Josep M. Rambla, Jesús Renau i M.