Ecologia i medi ambient

Forta crítica sobre com s’ha formulat el Pla Hidrològic Nacional, sense tenir en compte l’opinió de la població i els autèntics interessos de la pagesia afectada. Ni ecologistes, ni catalans ni aragonesos hi estan d’acord. Després d'una anàlisi tècnica, i de denunciar com es malbarata l’aigua per algunes comunitats, es posa de relleu que els grans beneficiats són els més poderosos: constructores, elèctriques, empresaris turístics, especuladors immobiliaris,... En definitiva, empobrir uns per a enriquir d’altres.  

Una bateria de qüestions per tal que ens adonem de l’escàs coneixement que tenim de la malmesa salut del planeta. Molt més culpables de la devastació els països del Nord que els del Sud. Si els indicadors són tan negatius, què pensem fer per millorar la situació i, a ser possible, revertir-la? 

El 2005 va ser un any marcat per “catàstrofes naturals”, en especial el Tsunami que acabà amb la vida de 300.000 persones. Cal analitzar les diferents conseqüències  de les catàstrofes segons països i les ajudes atorgades per estats i ONG. Ni totes les catàstrofes són tan naturals, dos terratrèmols d’igual intensitat no afecten per igual Xile i Haití. Ni totes les ajudes són tan desinteressades. Cal veure què s’amaga al darrera de tanta prodigalitat, com cal estudiar l’AOD espanyola. 

Una reflexió sobre el que implica la fabricació de mòbils en quant a exhaurir els minerals que ens proporciona un planeta ja ferit i el que representa pels països extractors, en especial al centre d’Àfrica amb el coltan. L’obsolescència tècnica, funcional i psicològica provoca que la població canviï sovint de mòbil amb la consegüent acumulació de residus altament tòxics. Una crida al consum responsable.

Davant la crisi climàtica que pateix el planeta, amb un increment de la temperatura de 0,6 graus C des de finals del segle XIX, es va apuntar l’opció d’incentivar la producció de biocombustibles, bioetanol i biodièsel, obtinguts de diversos conreus. Però l’adequació de terrenys, la destrucció de boscos i la carestia dels aliments qüestionaren aquesta opció. A més a més, es produeix un desplaçament de la població per interessos dels grans industrials i de les multinacionals. 

El que està passant al món del futbol serveix als autors d’exemple dels perills que entranya una fiscalitat injusta i insolidària. Aquest Paper vol ser un toc d’atenció davant l’actual debat públic sobre un sistema tributari que impedeix el repartiment de riquesa i  és incapaç de fer front a la creixent desigualtat econòmica. Aquest és, sense dubte, un dels grans reptes que hem d’afrontar com a societat.

Aquí trobareu les dades referents als principals reptes que des de Cristianisme i Justícia, ens plantejàvem amb la publicació del quadern número 200, al setembre del 2016. Darre­re d’aquests reptes, hi ha unes realitats molt concretes, l’autèntica magnitud de les quals sovint desconeixem. Posar xifres als reptes ajuda a prendre consciència de tot el que queda per fer.

L’actual crisi ecològica té les seves arrels en una manera de relacionar-nos amb la natura i amb els altres humans. En aquesta relació es prioritzen determinats valors, i això va estructurant una mentalitat que és compartida per moltes persones arreu del planeta. Alguns valors que proposa l’encíclica Laudato Si’ podrien ajudar a un canvi de mentalitat, a una nova cultura. Són valors, malauradament no sempre practicats, que trobem en el cristianisme, i també en l’humanisme, però que poden ser compartits per moltes altres tradicions ètiques i religioses.

Peter Henriot sj és el director de Center of Concern de Washington (EUA). Aquest quadern recull la ponència de l'autor en el Congrés Internacional de Directors de Centres Socials de la Companyia de Jesús (maig de 1987). "D’aquí a dotze anys ens aproximarem a l’inici del tercer mil·lenni cristià. L’any 2000 es presenta com una fita transcendental en la història de l’home. No obstant això, no és exagerat afirmar que si no es produeixen canvis importants en el desenvolupament actual, no arribarem l’any 2000 d’una manera humana o humanitària. Hi ha problemes que afecten totes les societats, tant les desenvolupades com les que es troben en vies de desenvolupament: la pobresa segueix destrossant les vides de centenars de milions de persones a tot el món, la cursa armamentista i la constant amenaça d’una guerra nuclear augmenten cada dia, i el tercer problema a què fem referència és el dany ecològic causat per les pautes de creixement humà, que estan amenaçant la supervivència dels biosistemes terrestres".

En l'era industrial, mare del món post-modern, ens trobem amb el gravíssim problema de la destrucció del medi ambient. Veus que van ser poques i aïllades en el passat, es converteixen avui en dia en multitudinàries. La teologia està directament interessada, per tractar-se d'un problema gravíssim de la humanitat que el cristià ha d'afrontar, col·laborant amb els altres en recerca d'una solució. El lector podrà trobar dividit el quadern en tres apartats : - Dades que indiquen la gravetat de la situació ecològica actual. Símptomes d'una malaltia existent en l'home i en la societat.- Raons de les crítiques fetes a la teologia bíblicocristiana, en connexió amb el problema ecològic.- Situar la teologia de la creació de manera que pugui fer front amb creativitat als problemes en qüestió.