Espiritualitat

30 Abril 2001

Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc. Pregàries que ens apropen al pensament i a la figura de Lluís Espinal per a que siguin coneguts i segueixin inspirant en el futur.

30 Novembre 1987

El Centre Cristianisme i Justícia, en els dies del canvi d’any vol donar a llum el present Manifest. Altres vegades aprofitàvem aquestes festes per reflexionar sobre les tasques i els reptes pendents per a l’any nou. En aquest cas, el present escrit afronta un dels reptes més seriosos que té avui al seu davant la nostra Església, i que constitueix un repte no només per al pròxim 1988 sinó per a tots els anys futurs. Per aquest motiu el quadern ha de ser llegit com a expressió de les línies de referència per al Centre.

31 Octubre 1990

Presentar Sant Ignasi com un mistagog - en la cultura hel·lènica, era aquell que iniciava, que introduïa els fidels en el Misteri - implica distingir els dos moments de tot procés iniciàtic: el mateix recorregut del mistagog, el seu aprenentatge fins a esdevenir mestre, i després, la pedagogia que ofereix per iniciar als altres. Els seus passos van traçar un camí i aquest és el que ens disposem a recórrer, després que això comencés ara fa cinc-cents anys. Els convidem a llegir aquest quadern acompanyant en els seus passos al Pelegrí.

31 Gener 1995

"Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i el qui la perdi per Mi i l'evangeli la salvarà " (Mc 8,35). Aquesta frase és una paradoxa freqüent en Jesús, qui proclama benaurats els pobres i els que ploren, però no perquè pobresa i plor siguin criteris d'aquesta, sinó perquè ells són (i seran) posseïdors del Regne de Déu i del riure definitiu. Aquí tenim una altra vegada paradoxa i aposta. Les pàgines del quadern intenten desentranyar una mica aquesta paradoxa i aquesta aposta.

1 Febrer 1997

Hi ha moments en què, si ens atrevim a ser absolutament sincers, els mateixos creients podem tenir la sensació que parlar de Déu a la fi del segle XX resulta anacrònic, “passat”. Entossudir-se a seguir parlant de Déu, no és senzillament voler mantenir una relíquia d’un passat que ja no és el nostre? A més, creure o no creure en Déu, estableix alguna diferència en la vida dels éssers humans? Creure en Déu, reconèixer-lo com a tal, és guardar els seus manaments, cadascú des de la seva situació: i el seu manament no és altre que estimar com ell estima, i en això resideix tota justícia.

1 Juny 1998

Aquest quadern intenta plasmar com és de necessari que els cristians del canvi de mil·lenni adquireixin una consciència més profunda i vital del que significa el do de l’Esperit. El que cal per transformar l’Església i la societat és romandre atents al que l’Esperit comunica a les esglésies i deixar-nos guiar, sense recels ni resistències, cap a on ell ens indiqui. Només des de la fidelitat a l’Esperit de Déu el nostre món pot ser transformat i veritablement “salvat”. A través de les seves pàgines, l’autor va desgranant l’essència de l’Esperit, font de vida.

1 Juliol 1998

Aquest quadern és continuació del nº 57 a causa del gran èxit de l’anterior, que va aparèixer ara fa quatre anys. Sospitem que la causa de l’èxit d’aquell va ser que en un tipus d’escrits com aquests parlen els que habitualment no solen tenir veu. Quan parlen els que no tenen veu, generalment només poden parlar d’experiències. I l’experiència és el que més ens acosta entre els homes. Al final de la lectura hom té dret a quedar-se amb la pregunta: muntatge subjectiu o camí veritable de salvació?

10 Setembre 2000

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats.

1 Gener 2002

L’autor en aquest quadern aborda un problema complex. El de la fe, la creença i la seva interrelació, així com la crisi en què es viu. La recerca de Déu, l’amor, la llibertat o el rostre de Jesús aniran apareixent a mesura que el lector vagi llegint aquestes pàgines, en les que de forma molt senzilla i propera es podrà entrar en un diàleg intern de discerniment que ajudi a avançar a tots aquells que alguna vegada hagin tingut un sentiment d’ateisme com el que va tenir la M. Àngels.

1 Abril 2003

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.

Pàgines