Teologia

La construcció de llocs polítics no profanables passa per la defensa d’aquests llocs sagrats que havíem aconseguit aixecar, per demolir aquells que s’han convertit en habitatges insalubres i per aixecar noves llars multiculturals, sostenibles i no discriminatòries que reconeguin i acullin identitats negades. L’autor ens convida a abandonar la passivitat i a convertir-nos en arquitectes y paletes si no volem que el món acabi sent “un gran centre comercial on tota realitat llueix un codi de barres amb el seu preu”.

Jorge Riechmann, parla del segle XXI com el “Segle de la Gran Prova”, un segle on ens hi podem jugar el futur del planeta i la supervivència com a espècie. Davant d’això, des de la filosofia, la teologia i l’ecofeminisme,  els autors es plantegen si és possible endegar un curs civilitzador diferent, que cerqui altres metes i fomenti uns altres valors: acollir l’estrany, tenir cura del que és fràgil, fer les paus amb la natura i acceptar-nos  com els éssers vulnerables  i mortals que som.

El quadern que presentem intenta comparar textos de L’ensenyament de Buda i textos socials dels profetes (culminant en Jesús com a «més que profeta»). Tot i les diferències l’autor defensa la necessitat de comprendre que són llenguatges complementaris i que cap d’ells es mantindrà i assolirà la seva plenitud sense l’altre. Un crit que no brolla d’un «silenci» autèntic (d’una riquesa interior) podrà ser «polític» però no serà profètic. Un silenci que no desemboqui en crit i en denúncia profètica, serà un silenci buit.

El dia 20 del passat mes de juliol, un text tan poc amè com l'Evangeli de Judes figurava per sisena setmana consecutiva entre els deu llibres més venuts. Les vendes de El codi Da Vinci són incomptables. És això senyal d'un valor intrínsec, d'una curiositat ben excitada o de la indefensió i vulnerabilitat del ciutadà mig davant els llançaments mediàtics? En aquest Quadern intentarem aportar dades per una resposta.

Davant els inferns de la violència, l’opressió i la repressió, la víctima oprimida sembla no tenir altra escapatòria que la de la “l’acció-reacció” (fight) o el silenci submís (flight). En aquest quadern s’explora la tercera via de Jesús, que escapa a la comprensió d’aquestes dues opcions. La via de la noviolència activa (NOVA) que exigeix de lucidesa i creativitat, fe i constància. Una proposta que entronca amb una llarga tradició bíblica però que en el context de la nostra societat adquireix tot el seu sentit. [A més de la traducció al castellà i a l'anglès que podeu trobar en aquesta web, el text ha estat també traduït a l'alemany, el podeu trobar en aquest enllaç]

El context de la realitat migratòria i de refugi a nivell mundial, en tant que “signe dels temps”, no pot quedar al marge de la reflexió teològica. Sorgeix des d’aquesta necessitat la Teologia de les migracions, una disciplina nova que arrela amb la tradició bíblica i el magisteri. És a partir d’aquesta mirada profunda que l’autor del quadern ens planteja les cinc cruïlles més importants per al moment actual: la de la identitat, la de la dignitat, la de la justícia, la de l’hospitalitat i la de la integralitat.

No es pot entendre l'Europa d'avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Aquell conflicte va anar més enllà de l'àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dos models de relacions socials, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. Molts d’aquells debats que van configurar l’inici del Renaixement tornen a ser els grans debats d’avui, en una societat europea tan perplexa com la d’aleshores.

Les coses estan organitzades de manera que, dels avantatges, en gaudeixen una minoria de privilegiats i, en canvi, els inconvenients afecten una majoria de desesperats. Així, els privilegiats es deshumanitzen perquè només coneixen valors de canvi; i allò que ens fa veritablement humans (la raó, la igualtat i la solidaritat) no són els valors de canvi, sinó valors d'una altra mena. I els empobrits també es deshumanitzen: perquè només viuen bracejant desesperadament per no ofegar-se en un immens mar de necessitats materials. Prenent com a referència el llibre Economia sense corbata: converses amb la meva filla, de l'economista grec I. Varoufakis, González Faus reflexiona sobre les conseqüències antropològiques i teològiques del sistema econòmic actual.

(Excepcionalment, aquest quadern només s’ha editat en castellà) La publicación que ahora ofrecemos desvela el fondo y germen de la teología ignaciana de Karl Rahner. En ella se abordan aspectos fundamentales de la espiritualidad como la indiferencia, el hallar a Dios en todas la cosas, el magis… Una aportación fundamental en la teología de los Ejercicios Espirituales