FacebookTwitterYoutubeInstagramTelegram

Grup de treball en noviolència cristiana

QUI SOM

El Grup de Treball en Noviolència Cristiana va néixer el 2018 amb l’afany d’estudiar, reflexionar i difondre la noviolència activa des de la seva arrel cristiana, per tal de contribuir a un debat profund i a la seva posada en pràctica. El Grup treballa majoritàriament per a dos destinataris: (1) els cristians en general i l’Església en particular, i (2) la societat civil, que inclou col·lectius d’àmbits de la cultura, del pensament, de la societat, de l’economia, de la política... El Grup desitja capacitar de perspectives i eines noviolentes per tal de poder transformar els conflictes que vivim.


MEMBRES DEL GRUP

Joan Morera Joan Morera Perich, Jesuïta i Coordinador del Grup

Marta Burguet Marta Burguet i Arfelis, Doctora en Pedagogia

Xavier Garí Xavier Garí de Barbarà, Doctor en Història

Antoni Soler Antoni Soler i Ricart, President de la Fundació per la Pau

Mª Dolors Oller i Sala, Doctora en Dret i professora de Moral Social Cristiana

Álvaro Mellado Domínguez, Màster en conflictes, treballador humanitari i investigador


OBJECTIUS

La noviolència és una necessitat cada vegada més urgent dins un ordre internacional injust, teixit d'unes relacions interpersonals desiguals. En les societats s’assumeix que l’ús de la violència (fight) és l’estratègia més efectiva per afrontar els múltiples conflictes inherents a la vida humana, però en realitat multipliquen el cercle viciós destructiu al seu voltant. A banda de la violència, tant sols es concep una segona resposta, la fugida (flight), que es desentén del conflicte però per aquest motiu, de fet, el prolonga. Per tal de desmantellar veritablement les diferents violències, cal una tercera via, la noviolència activa (NOVA), aplicada fins el dia d’avui en els cinc continents i en les més diferents èpoques històriques, que transforma creativament i pacíficament conflictes des d’un combat inclusiu, amb estratègies d’acció basades en l’estudi de les lògiques internes de la violència.

El present Grup de Treball del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia té per objectiu, d'una banda, aprofundir i investigar en aquesta tercera via de transformació de conflictes partint de l’origen cristià d’una part important dels noviolents i orientant-se a tota la societat civil en general, siguin quins siguin els seus valors, creences o condicionants de tota mena. D'altra banda, el Grup pretén la divulgació d’aquesta forma de viure a través de projectes i documents d’incidència social, per tal de contribuir a la creació d’espais habitables i alliberadors. Els cristians, i els ciutadans en general, estem cridats a reduir la violència fins a l’horitzó de fer-la desaparèixer dels ambients, tot capacitant la població per detectar-la i revertir-ne el control a través del poder de la noviolència.


TREBALLS I ACTIVITATS

L’Equip del Grup de Treball alterna les reunions presencials amb el treball online i asíncron. El marc de les activitats pot definir-se a partir d’aquests tres grans eixos, que despleguen els dos objectius principals esmentats (estudi i difusió):

  • RECURSOS PER A EDUCADORS EN LA NOVIOLÈNCIA

Un dels primers projectes del Grup és "Mou la noviolència", basat precisament en l'elaboració d'una sèrie d'unitats multimèdia per a l'aprofundiment i la capacitació en noviolència activa (NOVA)  d'estudiants, membres d'ONGs, col·lectius cristians... etc. interessats en la pràctica d'aquesta forma de transformar conflictes. Les unitats consten d'un vídeo d'animació de 2 minuts, associat a un llibret didàctic que desglossa amb exemples i propostes per a grups cadascun dels temes d'interès d'aquella unitat. Es preveu una sèrie de 12 temes clau encapçalats pels següents títols:

  1. Introducció: capgirar la opressió
  2. Va d’idees o d’identitat? Autocrítica als fets.
  3. El mite de la violència redemptora
  4. Com arruïnar la meva lluita pacífica
  5. Criteris per escollir una acció noviolenta
  6. Pinzellades històriques: què funciona o no funciona en la NOVA?
  7. Experiències de Noviolència: l’Època Clàssica i Medieval
  8. Experiències de Noviolència: l’Època Moderna i Contemporània
  9. Experiències de Noviolència en l’educació
  10. Experiències de Noviolència en la societat
  11. Religions i NOVA: espiritualitat al combustible
  12. Autosacrifici: superar l’esclavatge de la por
  • CONVOCATÒRIES PÚBLIQUES

El Grup de Treball organitzarà actes públics com ara trobades, jornades o conferències per a difondre els valors de la noviolència en la societat, fer descobrir concretament la noviolència com a conseqüència necessària de tota opció cristiana, i contribuir al compromís de transformació de conflictes davant de qualsevol realitat que es plantegi.

  • PUBLICACIONS ACADÈMIQUES

Les reflexions i investigacions que es duran a terme interdisciplinàriament en el Grup de Treball seran publicades en forma de documents acadèmics aïllats, publicacions en revistes i estudis varis. Estem oberts a col·laborar amb tots aquells que des de la seva especialitat acadèmica puguin aportar perspectives enriquidores a l’estudi de la noviolència, i especialment amb entitats i institucions consagrades a la pau i la noviolència.


RECURSOS

A mesura que el Grup vagi produint material, l'anirem publicant en aquest apartat de recursos.


DIRECTORI DE WEBS D'INTERÈS

1. ESTUDI I DIFUSIÓ DE LA NOVIOLÈNCIA

  • Catholic Nonviolence Initiative és una iniciativa catòlica que parteix de la Conferència en Noviolència i Pau Justa (Roma, 2016) per a promoure la Noviolència dins l’Església. https://nonviolencejustpeace.net/
  • International Center on Nonviolent Conflict (ICNC) és un centre d’estudi que analitza com els moviments noviolents arriben a ser efectius, i desenvolupa i distribueix recursos i coneixements basats en la resistència civil noviolenta. https://www.nonviolent-conflict.org/
  • Albert Einstein Institution (AEI) és una ONG fundada pel Dr. Gene Sharp el 1983, per tal d’avançar en l’estudi i l’ús de l’acció noviolenta estratègica en els conflictes internacionals. https://www.aeinstein.org/

2. INICIATIVES DE TREBALL PER LA PAU

  • Pax Christi Internacional és el Moviment Catòlic Internacional per a la Pau, fundat el 1945 després de la 2ª Guerra Mundial, per tal de donar resposta als molts reptes que la violència va plantejar davant els conflictes del món. Està present a més de 50 països. https://www.paxchristi.net/
  • Justícia i Pau és una entitat cristiana creada l’any 1968 a Catalunya per a la defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el medi ambient. http://www.justiciaipau.org/
  • Fundació per la Pau, creada el 1983 a Catalunya per a la construcció d’un món sense violència i en pau, tot promovent la Cultura de la Pau i la Noviolència. http://fundipau.org/
  • Federació Catalana d’ONG per la Pau els Drets Humans i el Desenvolupament (Lafede.cat), neix el 2013 a Catalunya com a xarxa que promou l’acció col·lectiva d’entitats associades per aconseguir la justícia social, l’eradicació de les desigualtats, cooperant al desenvolupament, la defensa i promoció dels drets humans i el foment de la pau. http://www.lafede.cat
  • Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU), es creà el 1984 a Catalunya amb l'objectiu de crear les condicions i facilitar les eines necessàries per a la formació, el debat, la reflexió i l'intercanvi d'opinions i experiències sobre conflictes i construcció de pau. http://www.universitatdelapau.org

3. RECURSOS PEDAGÒGICS SOBRE NOVIOLÈNCIA


BIBLIOGRAFIA  

1. ESTUDI DE LA NOVIOLÈNCIA CRISTIANA

  • Butigan, K.; Bruno, P. (collaborator) (1999). From Violence to Wholeness: A Ten Part Program in the Spirituality and Practice of Active Nonviolence. Corvallis, Pace e Bene Franciscan Nonviolence Center.
  • Castillo, J.M. (1999). Iglesia y Derechos Humanos. Madrid, Nueva Utopía.
  • Corral, L. (1993). La no-violencia. Historia y perspectivas cristianas. Madrid, CCS.
  • Dear, J. (1998). Henri Nouwen. El camino hacia la paz. Santander, Sal Terrae.
  • Dear, J. (2005). The God of Peace: Toward A Theology of Nonviolence. Eugene, Wipf and Stock.
  • Dear, J. (2013). The Nonviolent Life. Corvallis, Pace e Bene Press.
  • Dear, J. (2015). The Beatitudes of Peace. New London, Twenty-Third Publications.
  • Dear, J. (2015). Walking the Way: Following Jesus on the Lenten Journey of Gospel Nonviolence to the Cross and Resurrection. New London, Twenty-Third Publications.
  • Lanza del Vasto, G. (1955). Comentario del Evangelio. Buenos Aires, Editorial Sur.
  • Lanza del Vasto, G. (1961). Las cuatro plagas. Buenos Aires, Editorial Sur.
  • Lanza del Vasto, G. (1962). Principis i preceptes del retorn a l’Evidència. Barcelona, Ossa Menor.
  • Lanza del Vasto, G. (1989). Umbral de la vida interior. Salamanca, Sígueme.
  • Lanza del Vasto, G. (1992). Vida interior i no-violència. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Lanza del Vasto, G. (1993). La fuerza de los no-violentos. Bilbao, Mensajero.
  • Lanza del Vasto, G. (1997). La peregrinación a las fuentes. Barcelona, Seix Barral.
  • Lederach, J.P. (1983). Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol. Barcelona, La Magrana.
  • Lederach, J.P. (1992). Enredos, pleitos y problemas. Una guía práctica para ayudar a resolver conflictos. Guatemala, Semilla. 
  • Lederach, J.P. (2000). From the Ground Up: Mennonite Contributions to International Peacebuilding. Nova York, Oxford University Press.
  • Lederach, J.P. (2005). La Imaginación moral: el arte y el alma de la construcción de la paz. Guernica, Bakeaz - Centro Gernika Gogoratuz.
  • Lederach, J.P. (2014). Reconcile: Conflict Transformation for Ordinary Christians. Pennsylvania, Herald Press. 
  • Dennis, M. (2018). Choosing Peace: The Catholic Church Returns to Gospel Nonviolence. Maryknoll, Orbis Books.
  • Denny Weaver, J. (2013). The Nonviolent God. Grand Rapids (Michigan), Eerdmans.
  • Driver, J. (1978). Militantes para un mundo nuevo. Barcelona, Ed. Evangélicas Europeas.
  • Goss-Mayr, J.H. (1990). Evangelio y lucha por la paz. Salamanca, Sígueme.
  • Häring, B. (1989). La no violencia. Una forma de cultura y esperanza. Barcelona, Herder.
  • Häring, B. (1993). Evangelio, no-violencia y contestación. Madrid, PS.
  • Keeney, W. (1978). La estrategia social de Jesús. Barcelona, Ed. Evangélicas Europeas.
  • King, M.L. (1998), La força d’estimar. Barcelona, Edicions Proa.
  • Llarch, J. (1982). Martin Luther King, una vida por la paz. Barcelona, Juventud.
  • Lohfink, N. (1990). Violencia y pacifismo en el Antiguo Testamento. Bilbao, Desclée de Brouwer
  • Morera, J. (2018). Desarmar els inferns. Practicar la noviolència de Jesús avui. Barcelona, Cristianisme i Justícia Quadern 207.
  • Müller, J.M. (1969). L’evangile de la non-violence. París, Fayard.
  • O'Gorman, A.; McCarthy, C. (1990) The Universe bends toward justice : a reader on Christian nonviolence in the U.S. Philadelphia, New Society Publishers.
  • Rynne, T.J. (2008). Gandhi and Jesus: The Saving Power of Nonviolence. Maryknoll, Orbis Books.
  • Rynne, T.J. (2014). Jesus Christ, Peacemaker: A New Theology of Peace. Maryknoll, Orbis Books.
  • Sasaran, E. (2012). Becoming Nonviolent Peacemakers. A Virtue Ethic for Catholic Social Teaching and U.S. Policy. Eugene, Pickwick Publications.
  • Slattery, L.; Butigan, K.; Pelicaric, V.; Preston, K. (2005). Engage: Exploring Nonviolent Living: a study program for learning, practicing, and experimenting with the power of creative nonviolence to transform our lives and our world. Corvallis, Pace e Bene Press.
  • Sowle, L. (1994). Love Your Enemies Discipleship Pacifism. Minneapolis, Augsburg Fortress Publishers.
  • Tolstoi, L. (2017). El reino de Dios está en vosotros. Barcelona, Kairós.
  • Vaillant, F. (1993). La no violencia en el Evangelio. Santander, Sal Terrae.
  • Wink, W. (1992). “Beyond Just War and Pacifism: Jesus’ Nonviolent Way”. Louisvelle: Review&Expositor, vol. 89, núm. 2, pp. 197-214.
  • Wink, W. (1999). The Powers That Be. Theology for a New Millenium. New York, Doubleday.

2. EINES EDUCATIVES PER A LA NOVIOLÈNCIA

  • Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa para bachillerato y educación secundaria. (2 volums) Bilbao, Mensajero.
  • Burguet, M. (1999). El educador como gestor de conflictos. Bilbao, Desclée de Brouwer.
  • Dear, J. (2017). Radical Prayers: On Peace, Love and Nonviolence. Corvallis, Pace e Bene Press.
  • Jares, X. R. (2004). Educar para la paz en tiempos difíciles. Bilbao, Bakeaz.
  • Joan, M.; Park, T. (2015). Live Peace, Teach Peace. Best Practices and Tools. Mt. Rainier, Little Friends for Peace.
  • Judson, S. (1986). Aprendiendo a resolver conflictos. Barcelona, Lerna.
  • Lederach, J.P. (1998). Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao, Gernika Gogoratuz.
  • Lederach, J. P. (2000). El abecé de la paz y los conflictos: educación para la paz. Madrid, Catarata.
  • Lederach, J.P.; Neufeldt, R.; Culbertson, H. (2013). Construcció de pau reflexiva. Barcelona, ICIP.
  • Müller, J.M. (2013). La noviolència a l’educació. Barcelona: ICIP.
  • Navarro-Castro, L.; Nario-Galace, J. (2008). Peace Education. A Pathway to a Culture of Peace. Quezon City, Center for Peace Education.
  • Vinyamata, E. (coord.). (2003). Aprender del conflicto. Conflictología y educación. Barcelona, Graó.

3. GRANS CLÀSSICS DE LA NOVIOLÈNCIA

  • Arias, G. (1985). La noviolencia, ¿tentación o reto? Madrid, Edición particular.
  • Arias, G. (1995). El proyecto político de la noviolencia. Madrid, Nueva Utopía.
  • Arias, G. (2007). La historia ramificada. Autoedició.
  • Bastida, A. (1994). Desaprender la guerra. Barcelona, Icaria.
  • Chenoweth, E.; Stephan, M.J. (2012). Why Civil Resistance Works The Strategic Logic of Nonviolent Conflict. New York, Columbia University Press.
  • Curle, A. (2013). Estudios de paz y conflictos. Bilbao, Gernika Gogoratuz.
  • Gandhi, M. K. (2014). Autobiografía. Historia de mis experiencias con la Verdad. Móstoles, Gaia Ediciones.
  • Grupo Transcend (2006). “Trascender los conflictos. La perspectiva de Johan Galtung”. Revista Futuros, vol IV, nº 13.
  • Kurlansky, M. (2012). Noviolència: història d’una idea perillosa. Barcelona, Pagès.
  • Lawler, P. (1995). A Question of Values. Johan Galtung’s Peace Research. Colorado, Lynne Rienner Publishers.
  • Martínez Guzmán, V. (2005). Podemos hacer las paces. Reflexiones éticas tras el 11-S y el 11-M. Bilbao, Desclée de Brouwer.
  • Martínez, G.; Jiménez, J.M. (2005). “Los humanos ni violentos ni pacíficos por naturaleza, sino todo lo contrario”, a Pérez, C.; Muñoz, F. Experiencias de paz en el mediterráneo. Granada, Universidad de Granada.
  • Merton, T. (1998). Gandhi y la no-violencia. Una selección de los escritos de Mahatma Gandhi editados por Thomas Merton. Barcelona, Ediciones Oniro.
  • Müller, J.M. (1994). La sagasse de la non-violence. Bilbao, Desclée de Brouwer.
  • Müller, J.M. (1995). L’exigence de non-violence. Bilbao, Desclée de Brouwer.
  • Pinker, S. (2012). Los ángeles que llevamos dentro. El declive de la violencia y sus implicaciones. Barcelona, Paidós.
  • Ramsbotham, O.; Miall, H.; Woodhouse, T.; Mitchell, C. (2015). The Contemporary Conflict Resolution Reader. Cambridge, Polity Press.
  • Ramsbotham, O.; Miall, H.; Woodhouse, T. (2016). Contemporary Conflict Resolution. Cambridge, Polity Press.
  • Sharp, G. (2014). De la dictadura a la democràcia. Barcelona, ICIP.
  • Sharp, G. (2014). Cómo funciona la lucha noviolenta. Boston, The Albert Einstein Institution.
  • Sharp, G. (2018). La defensa civil noviolenta. Per afrontar invasions i cops d'estat. Barcelona, ICIP.
  • Thoreau, H. D. (2011). Desobediencia civil y otros textos. Montcada i Reixac, Ediciones Brontes.

CONTACTE

Joan Morera Perich (Coordinador)
noviolenciacristiana@gmail.com
https://www.cristianismeijusticia.net/noviolenciacristiana
Fundació Lluís Espinal. Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia
www.cristianismeijusticia.net
Llúria 13, 08001 Barcelona