Desigualtats Nord-Sud i globalització

El deute extern de Llatinoamèrica és un fenomen econòmic amb unes immenses conseqüències per a la majoria de la població. El servei d’aquest deute està costant enormes patiments a les majories pobres dels països deutors, que han vist reduir-se encara més els seus ja precaris nivells de vida. Aquesta situació planteja la urgent qüestió de dilucidar la moralitat d’un fenomen que s’ha tornat en contra dels objectius intrínsecs del sistema econòmic: satisfer les necessitats materials de la població d’un país i oferir una base per al seu desenvolupament espiritual. La moralitat global de la situació està en quarantena des del moment que obstaculitza o impedeix a l’economia nacional complir els objectius que la justifiquen ètica i moralment. Amb aquest plantejament el quadern intenta explicar detalladament algunes de les qüestions ètiques més rellevants i prendre postura al respecte. 

En referència al Tercer món, estem acostumats que la gent que ve d’aquelles terres sempre ens demani coses: diners, personal, ajuda... Aquesta col·laboració és sempre necessària, però avui -expressa l'autor- no voldria demanar, sinó oferir, donar, agrair... “No tenim ni or ni plata. El nostre do, el que el Tercer món pot oferir als països rics, és la seva mateixa pobresa, és el clam dels països pobres, els seus interrogants, els seus problemes, a semblança del que els nens poden donar al món dels adults, que no és maduresa, ni força, ni experiència, sinó la seva pròpia visió del món des de la seva debilitat i la seva impotència”. I aquest oferiment és interpel·lant. Com s’ha escrit, l’únic sagrament absolutament necessari és el sagrament dels pobres. Però és un sagrament dur, amarg, gens agradable a la nostra sensibilitat.

A través de l'enregistrament magnetofònic de la conferència sobre el Cinquè Centenari que va tenir lloc al nostre Centre, dins del cicle coorganitzat amb Associació per al Diàleg Amb les Cultures, s'ha plasmat la visió d'Ignacio Ellacuría des d'un to col·loquial. No només s'analitzen els esdeveniments de fa 500 anys i les seves protagonistes, Espanya i Portugal, sinó que s'estudia la situació actual i sobretot el paper que juguen els EUA i l'Església els nostres dies.

Cristianisme i Justícia ha treballat el tema del Deute Extern amb seminaris interns, taules rodones i publicacions. Ara voldríem tornar-hi però des d'una perspectiva un xic diferent: no exposant les nostres reflexions, sino re-imprimint uns materials pedagògics utilitzats a Centramèrica a les comunitats populars. Tal vegada al lector europeu li resultarà poc precisa alguna frase, però pensem que el contingut de fons és ben exacte.El Comitè Oscar Romero de Barcelona ha proporcionat el material i s'ha posat en contacte amb els editors per a demanar el permís de reproducció. Per a ampliar informació sobre el tema remetem al lector al nostre Quadern 18 de Luis de Sebastián: Deute del tercer món. 

Inspirant-se en l'informe sobre el desenvolupament humà del 1992, publicat pel Programa de Nacions Unides per al desenvolupament, aquest quadern aprofita per subratllar una sèrie de problemes que el nostre Planeta té pendents sobre la taula. Diversos seran els reptes que la societat internacional haurà d'afrontar, entre ells l'abisme de la desigualtat o la immigració. Però, ¿quins pactes han de complir les grans potències per poder reduir l'increment de les diferències?

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia. Aquest quadern extra recull: 1) el seminari intern; 2) les reflexions d’alguns seminaris oberts que els professors del Centre han compartit amb altres persones, i 3) un breu resum de la resta d’activitats acadèmiques del Centre.

“El mercat i la competència s’estan destruint en la mesura que es consoliden els enormes monopolis que estan sorgint davant els nostres ulls. Mentre discutim amb els apologistes del mercat, no ens ocupem dels que l’estan destruint”. L’autor en aquest quadern presenta una sèrie de reflexions intentant reconduir l’atenció dels crítics al fenomen principal. Aquest quadern és només un inici, el balboteig d’una reflexió que està començant a fer amb alguna claredat. Tracta de concentrar no en el que es diu, sinó en el que està realment passant. Els canvis que s’estan donant en les empreses, i per tant en l’organització de l’activitat econòmica general, són molt importants. Els canvis en les dimensions de les empreses, el seu abast, objectius, organització, influx en el treball, relacions amb la societat són tants i tan grans que estan fent que el sistema capitalista, tal com l’hem conegut des de 1945 fins més o menys 1995, canviï profundament, “muti” en el sentit dels biòlegs.

En aquest canvi de segle, el nostre món viu, potser, una de les transformacions més fortes de la seva història. El que anomenem “globalització” ha convertit aquell ample món on van viure els nostres avantpassats en un global village. Un món que, amb les seves enormes capacitats de comunicació i transport, posa en contacte cultures i pobles diferents amb una intensitat inusitada. Aquestes noves circumstàncies han posat a l’ordre del dia la reflexió sobre temes com poden ser la “tolerància”, el respecte a les diferències, el diàleg. És convenient que siguem capaços d’entendre’ns amb “qualsevol persona” del nostre món. ¿Com establir unes pautes, comunes a tots, que ens permetin conviure enmig de la gran diversitat del nostre món? ¿Quins principis haurien de ser compartits per qualsevol persona, de qualsevol país i creença, per poder viure en harmonia? Aquest és un primer repte ètic d’avui dia. Una instància amb un valor universal podria resultar, tal vegada “perillosa”, perquè podria servir de punt de suport a qualsevol tipus de fonamentalisme o de neo-feixisme (en qualsevol de les seves versions de dreta o d’esquerra) D’aquí neixen les actuals tendències morals subjectivistes. Aquest quadern anirà analitzant els diferents tipus de morals i els reptes més importants a aconseguir en el segle XXI.

Aquest quadern analitza exhaustivament el fenomen de la globalització des d’un punt crític seriós cap als abusos del món capitalista. Des de diversos aspectes, com la globalització tecnoeconòmica, sociopolítica o cultural, l’autor intentarà en els seus últims capítols una definició més rica de la globalització i plantejarà propostes per a governar-la. En efecte, la naturalesa d’aquest fenomen el fa susceptible de ser governat: creiem que cal configurar-lo de manera que afavoreixi a tothom, especialment els més pobres.

Vivim un canvi de mil·lenni apassionant: el nostre món s’estén entre la ultramodernitat dels mitjans de comunicació i les tragèdies (tan antigues com la humanitat) de la guerra i la pobresa de tot tipus. Un món cada vegada més unificat i interconnectat per la omnipresència dels mitjans de comunicació i que, al mateix temps, ens resulta més complex i disgregat. Un món ple de possibilitats fins fa poc només somiades, però que no és capaç de donar ni el més imprescindible a milions de persones. D’aquest món, de les seves tragèdies i de les seves possibilitats, tracta el quadern que teniu a les mans. Us hi oferim un resum d’una part del treball de reflexió que es va proposar el Centre el curs passat. Vol ser una paraula entre tantes paraules de la nostra societat que ajudi a fer una mica més present la Utopia de l’Evangeli en el nostre món.