Espiritualitat ignasiana

“Tres vectors: els estudis i les mediacions naturals per l’apostolat; les relacions humanes i les amistats, com a forma d’apostolat; l’espiritualitat i l’apostolat formant una unitat íntima. Tot això és el llegat que ens deixà Ignasi, el pelegrí, en la seva estada de dos anys a Barcelona, ja preparada per una de més breu, només de tres setmanes. Així, sembla que aquest llegat és una crida a l’agraïment a Déu per com modelà el carisma ignasià en aquesta ciutat i una interpel·lació perquè nosaltres intentem prolongar-lo en la societat tan diferent en què vivim després de cinc-cents anys del pas d’Ignasi per Barcelona. L’obra que presentem és una modesta ajuda per assimilar el llegat ignasià: prendre més consciència del que va significar per al pelegrí Íñigo la seva estada a Barcelona i, per tant, per prolongar-lo en les nostres vides”.  Del pròleg de Josep M. Rambla SJ.

La pregunta sobre si és possible l’experiència espiritual té una resposta immediata: sí, sens dubte. La persona és un ésser que transcendeix constantment els mecanismes bio-psíquics. I això no només es veu des de les religions o la teologia —en els quals això sembla una obvietat—, sinó també des de la filosofia, l’antropologia, el món de l’art o l’educació. Però respondre només amb aquest «sí» seria una veritat a mitges. En aquest quadern l’autor explica d’una manera entenedora com la cultura occidental ha condicionat la nostra mirada a la realitat des de fa segles, bandejant aquesta possibilitat i fent-la  especialment difícil.

Vivim en societats que alhora ens dispersen i ens sobreexigeixen. El filòsof Byung-Chul Han afirma que les nostres societats ens permeten estar hiperconnectats i alhora ens pressionen perquè siguem altament productius. La dispersió genera relacions superficials i al seu torn la sobreexigència crea relacions malaltisses o feridores. En aquest quadern presentem la meditació com una pràctica espiritual que ens ajuda a centrar-nos en el present tot atenuant la dispersió i generant relacions més profundes, alhora que fa possible reduir la sobreexigència i engendrar relacions més sanes.

Pedro Arrupe va fer possible la centralitat de l’opció fe-justícia en la Companyia de Jesús, i ens va portar, de la mà del seu propi carisma i de la seva saviesa, a trobar-nos amb el més nuclear de l’espiritualitat ignasiana. Aquest quadern, a més de ser un homenatge i un agraïment a la seva persona i llegat, recorre els seus principals discursos i escrits amb la voluntat d'il·luminar i ajudar la vida dels cristians i cristianes d'avui.

El segon número d’Apunts d’espiritualitat vol ajudar-nos a afrontar el convuls temps actual, allunyant-nos tant de la ingenuïtat com de la resignació. Partint d’un interrogant que sovint ens haurem plantejat: és l’esperança un sinònim d’optimisme?, ens mostra com, més enllà d’aquesta predisposició natural, en el cor de tota persona habita l’esperança. Un esperar que implica relació, sempre esperem quelcom, esperem en Algú. Els Apunts ens descriuen què significa pels cristians posar la nostra esperança en Déu i en el Crist.

Iniciem aquesta sèrie Apunts d’espiritualitat amb aquest primer text: una oració inspiradora i alhora programàtica de Pedro Arrupe, Pare General de la Companyia de Jesús (1965-1983), que es troba al final de la conferència «La nostra manera de procedir», impartida a Roma el 18 de gener de 1979. Es dirigia als jesuïtes d’arreu del món amb la finalitat d’ajudar a tornar a les fonts del propi carisma i a adaptar-se a les canviants condicions dels temps. Continua sent avui un text suggerent i vàlid per a qualsevol persona que desitgi concretar el seguiment de Jesús avui.

Aquest quadern presenta algunes bases del camí espiritual ignasià a persones que, confessant-se cristians o no, tenen cura de la seva vida espiritual de diferents maneres. Animar a cuidar la vida espiritual de forma personalitzada oferint un acostament al camí espiritual ignasià sembla que és, en els temps actuals, una manera de proposar la fe cristiana.

Aquest quadern va sobre la conversa, sobre les seves condicions de possibilitat en un món on la distracció i la dispersió l'han empobrit fins a límits que ni podíem sospitar. I el marc o la tradició des del qual l'autor en parla és el de l'espiritualitat ignasiana, una espiritualitat que té precisament en la conversa el seu lloc central. I és que com diu l'autor "El primer requeriment per a la conversa espiritual és escoltar. Escoltar a fons, adonar-se de l’altre i de la seva presència, compadir-se i no passar de llarg. I després preguntar. No hi ha interès per l’altre sense fer bones preguntes; no hi ha bones preguntes sense interès espiritual per l’altre. Parlar i ajudar van junts, són indissociables".

En aquest quadern hi trobaràs dues mirades contemporànies sobre Ignasi i la seva espiritualitat, dues mirades que sorgeixen, això sí, del convenciment que tota espiritualitat autèntica i profunda ens impulsa sempre a la trobada amb Déu en el món. La Mariola i en Xavier apostant per una espiritualitat d’ulls ben oberts i de peus tocant a terra, ens fan el gran regal de mirar enrere, contemplar la bona nova de Jesús de Natzaret des de la perspectiva d’Ignasi de Loiola, i ens il·luminen una mica millor el camí que tenim al davant. (Del pròleg de Pau Vidal)

“Des dels seus orígens, l’espiritualitat ignasiana ha constituït una font d’il·luminació i sentit per als educadors. El quadern que ara es publica a la col·lecció EIDES va en la línia d’«aplicar» els Exercicis a la tasca quotidiana dels educadors i educadores i a com viuen aquesta tasca. Tasca que no sempre és fàcil, fins i tot quan es la viu amb una autèntica vocació vital.” (Del pròleg de Darío Mollá)