Migracions

El dia 25 de febrer de 2025 va tenir lloc el desallotjament i la demolició d’un assentament barraquista a San Isidro de Níjar (Almeria). Hi vivien 58 persones, inclosos nou nens i nenes. I a ningú es va oferir, per part de les autoritats, cap mena d’alternativa d’habitatge. El lloc és anomenat Cortijo El Uno, i és un dels quaranta assentaments barraquistes del municipi de Níjar. Aquest Paper pren el sagnant exemple d’El Uno per reflexionar sobre alguns dels múltiples aspectes involucrats. En concret, ofereix quatre mirades complementàries: des del pensament social cristià, des de l’acció pública, des de la Bíblia i des de l’experiència espiritual.

«En un context internacional cada vegada més dramàtic, la guerra a Ucraïna corre el risc de convertir-se en una guerra “oblidada”. Tanmateix, el nostre deure és no permetre que caigui en el silenci, no només mantenir viu l’horror davant els esdeveniments tràgics, sinó, sobretot, involucrar a tots els  responsables i a la comunitat internacional en la recerca de solucions pacífiques». (Papa Francesc, 3 de gener de 2024)

La majoria de joves africans que migren a Europa no poden obtenir visats, la qual cosa provoca que els desplaçaments s’hagin de fer al marge de canals legals i amb un cost econòmic i uns riscos molt elevats. El trànsit és ple de víctimes de la migració que perden la vida intentant-ho. Entre les persones que aconsegueixen arribar a Europa, hi ha dones, algunes de les quals mares, que arriben a les costes canàries amb fills petits nascuts al seu país d’origen o concebuts durant el viatge. Constitueixen un perfil molt poc conegut, amb característiques i necessitats específiques. A elles va dedicat aquest Paper.

Aquest quadern presenta els efectes que té per les persones migrants una de les institucions més fosques i discutides de la nostra política migratòria. Com bé els defineix l’autora «Els CIE són la “visibilització invisible” de la política de la por: vàlvula d’escapament en època de crisi i, al mateix temps, font de sotmetiment social». Al final, la conclusió principal és que el mal no són els altres (els emigrants irregulars), sinó la nostra manera d’articular el «nosaltres» en els CIE. 

El 24 de juny de 2022 passarà a la història com un dia infame. Aquell matí van morir desenes de persones  i més de cent van resultar ferides, tot plegat mentre intentaven travessar les tanques frontereres que separen Nador (Marroc) i Melilla (Espanya). Les imatges dels seus cossos amuntegats, com si fossin animals, ens han quedat gravades a les retines. Els vídeos que recullen la brutalitat i la indiferència de la policia marroquina van sacsejar la nostra indignació Al cap d’uns mesos que passés tot això, us volem oferir aquesta reflexió per fer memòria de la barbàrie i per aprofundir en el que significa. Va ser un esdeveniment viscut amb dolor, gestionat sense dol, realitzat de manera fraudulenta i sostingut amb dòlars.

Hi ha coses que no estan al nostre abast i menys ara, però sí que està al nostre abast escoltar i estar molt atents a la realitat que ens va arribant. I aquesta realitat ens demana que ens situem al costat de les persones, que ens atansem a qui pateix i que ho fem amb urgència desplegant l’ajuda que sigui necessària per a qui ha de deixar casa seva sense saber si hi podrà tornar. Però no només això, ens cal anar més enllà, com va fer el bon samarità (Lc 10,25-37) que després de curar les ferides de la persona necessitada que es va trobar pel camí se’n va fer plenament càrrec. Nosaltres hem de trobar també la manera de poder oferir hospitalitat… sempre

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò darrerament de l’arribada al nostre país d’un nombre cada vegada més elevat de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA)  però el fenomen no  és cap novetat: es tracta d’una realitat amb la qual convivim des de fa dues dècades. En aquest Paper l’autora descriu les quines són les singularitats principals i específiques d’aquest fenomen migratori i les respostes de protecció que es donen o que caldria reforçar.

El context de la realitat migratòria i de refugi a nivell mundial, en tant que “signe dels temps”, no pot quedar al marge de la reflexió teològica. Sorgeix des d’aquesta necessitat la Teologia de les migracions, una disciplina nova que arrela amb la tradició bíblica i el magisteri. És a partir d’aquesta mirada profunda que l’autor del quadern ens planteja les cinc cruïlles més importants per al moment actual: la de la identitat, la de la dignitat, la de la justícia, la de l’hospitalitat i la de la integralitat.

Les tesis de l'anomenada Nova Dreta i el seu qüestionament sobre els Drets Humans més elementals, sobretot pel que fa a immigració i refugi, fan trontollar les bases més essencials de la vella Europa. Aquest text aborda les causes i els plantejaments que hi ha darrera aquest fantasma que recorre tot el continent, i adverteix de l'intent dels moviments d'extrema dreta d'utilitzar el cristianisme i la confrontació religiosa com a element de justificació ideològica. 

Mitjançant una carta adreçada als immigrants se’ls avisa que es poden trobar amb el rebuig dels treballadors autòctons, que els veuen com a competidors, i que, possiblement, vindran  amb la idea que a Europa es faran rics i es trobaran que això tan sols és un somni.  Si després d’informar-se decideixen venir cal que s’integrin i no formin guetos, això sí, sense perdre la seva identitat i la seva religió i acceptant els ideals que es deriven dels Drets Humans, drets que no sempre són respectats pels europeus.