Alternatives al capitalisme

Jorge Riechmann, parla del segle XXI com el “Segle de la Gran Prova”, un segle on ens hi podem jugar el futur del planeta i la supervivència com a espècie. Davant d’això, des de la filosofia, la teologia i l’ecofeminisme,  els autors es plantegen si és possible endegar un curs civilitzador diferent, que cerqui altres metes i fomenti uns altres valors: acollir l’estrany, tenir cura del que és fràgil, fer les paus amb la natura i acceptar-nos  com els éssers vulnerables  i mortals que som.

El canvi –si ens hi acostem des d’una mirada polièdrica– i la transformació social són els temes centrals d’aquest quadern,

En un moment en què cada vegada més sembla que el curs de la història es va accelerant, reflexionarem sobre el moment actual a partir d’alguns dels esdeveniments polítics més rellevants dels darrers anys; intentarem una aproximació al sentit que la noció de canvi i trans­formació té en l’actualitat i, finalment, ens aproparem a àmbits des dels quals es pot treballar pel canvi i la transformació social també amb una mirada esperançada sobre la realitat, encara que de vegades no sigui especialment fàcil.

Un quadern, doncs, que al final, en clau més personal, es planteja inspirar i animar a treballar des de l’esfera quotidiana, tant des de la nostra individualitat com a partir de la dimensió col·lectiva, i contribuir a gestar una nova realitat més digna per a tothom.

Un sistema econòmic que posi en el centre el subjecte econòmic i no la persona humana és injust des de la seva mateixa arrel. Per això ens hem de comprometre a seguir treballant per analitzar les causes estructurals de la injustícia en el nostre món. Amb la «intenció» de mobilitzar-nos a actuar des dels principis ètics de la doctrina social de l’Església, el Secretariat per a la Justícia Social i l’Ecologia de la Companyia de Jesús, ha elaborat des de l’òptica de la praxi el document «Per a una economia global justa», a partir del qual neix aquesta anàlisi feta pel grup d’economismes de Cristianisme i Justícia.

[Només en castellà]

Thomas Piketty afirma que el capital i el seu rendiment creixen desmesuradament pel seu compte, més del que creix l'economia. Això té unes greus conseqüències, no només econòmiques, sinó també humanes ja que produeix desigualtats cada vegada més grans. Precisament, la igualtat havia estat l'objectiu dels economistes més clàssics, en part inspirats per una igualtat teològica que condensava tal com Déu concebia els éssers humans: fills d'un mateix Pare, agermanats tots en Crist i, per tant, iguals entre ells. Economia i teologia deixen de ser llavors disciplines alienes i es troben en la recerca de la major igualtat possible entre els fills de Déu.

El Fòrum Social Mundial arriba a la setena edició, des dels seus inicis a Porto Alegre. Primer fòrum celebrat a Àfrica, Kènia. Àfrica empobrida per antics i nous colonialismes. Una crida a la transformació de l’individu i de la societat. Imprescindible un nou pacte social on drets i deures vagin de la mà. Cal practicar la crítica i l’autocrítica. I cal una agenda que permeti penetrar en les decisions institucionals. Perquè un món millor és possible!

T’has preguntat algun cop per què una poma costa gairebé el mateix tant si ve de Sudàfrica, com de Califòrnia o d’Espanya? Per què podem trobar pràcticament els mateixos aliments al supermercat, durant tot l’any? O per quina raó importem des de tan lluny productes que els nostres pagesos recullen a pocs quilòmetres de casa nostra?

Aquest Paper recull el més destacable de 2010. Estem vivint una crisi que colpeja els més pobres i que posa en perill l'estat del benestar. Davant d'això, la població sent un doble desencís: els polítics només estan interessats en mantenir-se en el poder i la corrupció és omnipresent. Mentre, assistim a un augment de la desigualtat. Davant l’imperi dels mercats, l'estat ha d'intervenir.

La mercantilització de la salut, fenomen de caràcter global que en les darreres dècades assota amb força Europa, té com a conseqüència una doble dinàmica: la concepció de la salut com un bé de consum més i la privatització dels serveis públics de salut. Aquest article denuncia aquesta situació, i ofereix alternatives a una situació profundament perversa.

És la democràcia econòmica una forma eficaç de socialisme? Ens atrevim a publicar un treball provocador, enmig de la nostra societat que sembla haver acceptat a ulls clucs els mecanismes de l'economia capitalista neoliberal. Al lector li tocarà jutjar fins a quin punt són viables aquestes propostes. Bàsicament oferim alternatives raonades en el debat actual, on el socialisme sovint apareix mancat dels aires utòpics que han motivat sempre la seva història.

En la reflexió que presentem ens fixarem, com a punt de partida, en la incapacitat del sistema per donar resposta als nous problemes que es plantegen. Davant de cada problema, nou o vell, plantejat i no resolt, intentarem oferir una alternativa en clau d’utopia. No es tracta de fer una defensa de la utopia perquè sí, ni es tracta de deixar-nos portar per les utopies irreals i de ciència ficció: es tracta senzillament de constatar com les polítiques socials, culturals i econòmiques defensades pels portaveus dels sectors dominants no serveixen més que als interessos d’uns, deixant molts, molts milions d’éssers humans, a la cuneta de la història. I això malgrat els grans recursos tecnològics i científics amb què avui compta la humanitat.