Alternatives al capitalisme

Si algun quadern ha tingut ressonància econòmica i política ha estat aquest. Va ser base de lleis que després van aparèixer, atès que l’autor és un expert coneixedor del tema i va orientar polítiques del moment. La primera part estudia totes aquestes realitats i experiències sobre la Renda o Ingrés mínim. En ella intentem posar de relleu les dificultats i els buits jurídics, així com els aspectes positius. A la segona part abordem el tema del Salari ciutadà (o assignació bàsica ciutadana). Aquesta segona proposta va molt més lluny que la Renda mínima. Se situa en la perspectiva d’un nou model de distribució de la renda i del repartiment de treball. Possiblement els dos projectes no són excloents un de l’altre, però el que sí és cert és que qualsevol intent de dissenyar models de protecció al voltant de la Renda mínima sense una perspectiva d’anar més enllà, corre el perill real de transformar-se en el “salari de la marginalitat i de l’exclusió social” i de no ser més que una mesura d’encuny liberal per “fer més tolerable” l’atur i les conseqüències de pobresa i marginació que se’n deriven.

A través de l'escrit d'Ildefonso Camacho, arran d'un debat sobre el tema del títol, introduïm aquest debat amb l'aportació conclusiva de JI González Faus. Abordant el problema des de la visió social, amb un reflex de l'opinió popular en què el sistema apareix injust i discriminatori. Coneixerem les opinions dels autors respecte al futur de l'Estat de Benestar i la creixent crítica al neoliberalisme

Els fracassats sistemes de l'Est, no van intentar resoldre problemes que nosaltres ni tan sols hem volgut abordar? Va haver-hi a l'Est realitzacions parcials o moments de la seva evolució que puguin conservar el seu valor malgrat el fracàs global? Quins serien aquestes parcialitats i per què es van frustrar aquells moments? Són preguntes que giren totes al voltant d'aquesta altra més àmplia: la decisió d'unes realitzacions, suposa la inexistència d'uns valors? Benjamín Bastida tracta d'oferir un marc de consideració que pugui impedir el salt d'unes constatacions fàctiques a uns dogmes valorals. Encara més que pel que diu, val perquè apunta allò que nosaltres no volem dir.

En aquest quadern tenim la possibilitat d'endinsar-nos en la història de l'Estat de Benestar i els seus orígens, així com quines han estat les diferents transformacions en que s'ha vist afectat en diferents àmbits com el treball, la família o l'escola entre d'altres. Seguidament, portant a col·lació la crisi viscuda a finals dels 80, l'autor exposa quines dificultats troba i el sorgiment i enfortiment del Neoliberalisme i Neoconservadurisme, finalitzant amb reptes per al futur.

Davant l'actual crisi de l'esquerra, cal deixar clar que la lluita per suprimir la barbàrie i assolir la fraternitat humana és molt anterior a l'existència de l'esquerra com a tal. Aquesta lluita prosseguirà amb el nom o sense el nom d'esquerra, marxisme o socialisme, mentre hi hagi col·lectius d'humans que es rebel·lin contra l'explotació, l'opressió, la injustícia i l'empobriment d'uns éssers per altres éssers. L'important no és, doncs, si té futur el socialisme, si aquest serà marxista, postmarxista o antimarxista. Tampoc l'essencial és la supervivència de l'esquerra com a tal, i ni tan sols el caràcter anticapitalista o no d'aquesta. Mitjançant l'anàlisi dels problemes actuals del socialisme, es desglossen en aquest quadern una sèrie de proposta d'acció per a l'esquerra amb l'objectiu de revigoritzar-lo.

A través d’un amè testimoni, aquest quadern introdueix un text sobre l’economia neoliberal d’Amèrica Llatina enviada als jesuïtes d’aquest continent incloent-hi aquells que viuen a Cuba. Tot això per plantejar quin ha de ser el futur d’aquella illa i si el neoliberalisme és l’única solució per orientar l’economia d’un país en plena crisi.

On apareixen les fal·làcies religioses del mercat?: fonamentalisme, dogmatisme, absolutització... idolatria. Parlar d’idolatria és parlar de l’ídol que exigeix sacrificis humans. I els sacrificis humans són el més oposat a la idea del Déu bíblic. Si en les tres primeres pàgines el lector se sentís una mica perdut, que no tingui por i segueixi endavant. Esperem que cada vegada hi anirà entenent més i que, una vegada acabat el quadern, li serà fàcil si vol rellegir aquelles pàgines inicials. En el fons, tot es redueix a la discussió entre:-els qui asseguren que el mercat és, sí, molt eficaç, però no per a tots ni de bon tros,-i els que afirmen que el mercat és eficaç per a tots i que, si de moment sembla exigir veritables sacrificis humans, a la llarga serà bo per a tothom.

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns. -El primer tracta el tema del fonamentalisme del mercat, qüestionant així la reflexió que Cristianisme i Justícia (CiJ) va començar en anys anteriors i que va quallar en alguns llibres (publicats conjuntament amb l’Editorial Sal Terrae) i en alguns dels nostres quaderns.-El segon seminari es preocupa per l’ecologia i el creixement sostenible, i és fruit de les reflexions del grup de professionals joves de CiJ.-El tercer és el seminari interdisciplinari realitzat per EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat), ITF (Institut de Teologia Fonamental) i CiJ. Estudia els nous paràmetres que revela la Congregació General 34 dels jesuïtes.

El 1995 gairebé el 14% de la població dels Estats Units estava sota el llindar de la pobresa. Aquest quadern desglossa de manera exhaustiva la cara o cares de la pobresa als EUA, s’invoquen les seves arrels per acabar concloent i qüestionant el sistema capitalista americà. Amb el seu individualisme, la seva inclinació a competir i superar els altres, les seves ànsies de triomf personal, els americans no ofereixen idees per a esforços col·lectius ni empreses societàries, com necessitem per superar la crisi social d’Europa.

n aquest quadern es presenta un altre repte més per al segle XXI: el del treball. El repte del treball a les portes del 2000 és enormement ampli almenys per dues raons. La primera, pràctica: tal com tenim organitzada la societat, la societat capitalista, per a la majoria de persones el treball és el camí normal i generalitzat d’accedir a uns ingressos amb els quals atendre les necessitats individuals i familiars. La segona raó de l’amplitud del repte és més conceptual: què és treball?, a quin tipus de treball ens estem referint? El descrit en el paràgraf anterior és només un tipus de treball, el treball mercantil assalariat, característic d’una etapa històrica i d’unes institucions socials concretes. Per limitacions d’espai i perquè per a l’opinió pública (en especial, per als que el pateixen) constitueix la preocupació principal, centrem l’anàlisi en els problemes i reptes actuals relatius al treball mercantil assalariat als països industrialitzats, és a dir, en la desocupació generalitzada i creixent. Quines són les seves causes? Com reduir-la?