Església

31 Desembre 2004

En aquestes pàgines l’autor intenta només oferir dades per a la reflexió, tot i que declara que ho fa des d’una posició clarament favorable a la laïcitat. Una societat laica és una societat regida pel poble, i no per altres poders. Quines són les conseqüències d’una societat laica? Quins problemes apareixen en aquesta societat? Totes aquestes preguntes i altres es podran anar desgranant en aquest quadern, per concloure amb una afirmació: sense una transformació de tots, serà impossible fer del nostre país una societat veritablement laica.

30 Setembre 2005

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura.

31 Gener 2006

Aquest quadern és una iniciació a recuperar allò més medul·lar de la tradició teològica sobre els sagraments. Despullant-los de moltes adherències innecessàries, destaca el que a l’autor li sembla més bàsic per a avui i capaç de revifar la lànguida vida sacramental del moment. Dues parts, una de més teòrica que l’altra, acompanyaran el lector a endinsar-se en el món dels sagraments.

29 Febrer 2008

Des de fa anys s’ha anat instal·lanten la consciència de la nostra societat la convicció que una profunda crisi afecta l’Església catòlica. Per a uns, això vindria a confirmar la fi del cristianisme. Per a d’altres, seria el que hom ha anat qualificant com “hivern eclesial” (K. Rahner), “retorn als baluards”1, cop d’estat dels anomenats “teocons”, o, reprenent una castissa expressió teresiana, “tiempos recios”.

31 Agost 2008

La propietat no és un robatori, sinó un «existencial humà». Però aquest tret tan humà ha esdevingut mil vegades un robatori gràcies a una ideologia que partia tant de l’absolutesa amb què s’afirma l’ésser humà en la Modernitat i en la seva capacitat de domini, com dels discursos legitimadors del propietarisme, particularment del de Locke. Deslegitimar aquesta ideologia és, doncs,  una de les tasques més importants i més urgents.

30 Setembre 2010

La comunitat cristiana en els seus orígens era una comunitat enmig d’un Imperi culturalment plural, on primer va ser tolerada, després perseguida i finalment arribar a tenir durant segles un estatus oficial. Actualment les esglésies cristianes, i d’una manera particular el catolicisme i el protestantisme, es troben enmig d’una societat plural on han de conviure amb altres religions i sobretot amb altres conviccions ètiques. Això ens obliga a replantejar moltes coses.

31 Agost 2011

El moviment de Capellans Obrers ha sigut una de les experiències més importants i originals de l’Església del Segle XX. Aquest quadern vol ser un homenatge als qui van participar d’aquella aventura i van patir la duresa inherent a la vida laboral, la pobresa, l’anonimat, així com l’aïllament i la desconfiança per part de molts dins i fora de l’Església. Un camí com aquest, només podia ser fruit d’una profunda vivència espiritual de l’evangeli.

31 Desembre 2012

Vivim a un ritme tan accelerat que un esdeveniment de fa 50 anys fàcilment pot quedar enterrat en l’oblit si no es fa un esforç per recuperar-ne la memòria. Aquest quadern més que una crònica vol ser una reflexió sobre el significat present i futur d'un Concili que va intentar canviar l'Església.

1 Setembre 2013

La Gaudium et Spes és de ben segur el document del Concili Vaticà II que aporta més novetat. A partir de la seva lectura l’autor va desgranant els tres àmbits en els quals l’església podria oferir la seva bona nova a un món ferit: la justícia, la pau i la integritat de la creació. I és que avui per avui resulta inimaginable una Església desvinculada d’aquelles grans qüestions que afecten la vida de milions d’éssers humans. 

1 Desembre 2014

Quatre teòlegs a partir de diferents arguments bíblics, teològics i eclesiològics, conflueixen cap a la necessitat d’una aplicació del principi de misericòrdia en el cas dels divorciats tornats a casar que, sense treure pes al valor de la indissolubilitat matrimonial, doni a l’acollida i a la comunió una major centralitat.

Pàgines