Actualitat del centre

En la gestió de la crisi oberta per la COVID-19 s’ha tingut un mirada d’adult cèntrica que no ha tingut en compte la perspectiva dels drets de la infància. Volem conèixer quin ha estat l’impacte en la vida dels nens, nenes i adolescents, sobretot en termes de pobresa, desigualtats educatives i temps de lleure.

El text que teniu entre mans és una adaptació del mes d’Exercicis que el jesuïta i teòleg Ferran Manresa va proposar fa anys i de forma personalitzada en un acompanyament espiritual a Bolívia. Com a homenatge a qui fou mestre i amic, en Carles Marcet ha adaptat aquest material immens per tal que fos possible presentar-lo en l’espai d’aquest quadern, reconvertint-lo en un procés de vuit dies d’exercicis. I tot això amb l’esperança que pugui ajudar exercitants i exercitadors a facilitar la trobada personal amb el Déu «sempre més gran». 

Aquest dimarts ha tingut lloc la inauguració del curs 2020-21 del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, que aquest any s’ha fet amb un acte online. El filòsof Santiago Alba Rico ha estat l’encarregat de pronunciar la ponència inaugural, en connexió des de Tunis, amb una reflexió sobre què és el que cal preservar, en aquests moments en què sembla que l’únic que ens preocupa és què cal canviar.

En aquests temps de pandèmia ens preguntem sovint: “Què cal canviar?”. Però serà difícil respondre-hi si no ens hem posat d’acord abans sobre què seria bo i necessari preservar. Amb la pregunta “Què hem de preservar?” obre el curs el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, que ha convidat el filòsof Santiago Alba Rico per a la ponència inaugural. Aquest acte forma part de la programació de la + Biennal de Pensament de Barcelona. 

La pandèmia ha evidenciat mancances en el nostre sistema sanitari, tant dins l’àmbit de l’atenció primària com en l’hospitalari. Davant el mantra que diu “tenim la millor sanitat del món”, la crisi global de curs s’ha fet palesa de la forma més crua. Però, estem parlant només de manca de mitjans i de precarietat laboral? Quin sistema sanitari necessitem per garantir un accés igualitari al dret a la salut?

La Companyia de Jesús a Espanya ha posat en marxa la campanya #Seguim per donar una resposta integral a les persones i col·lectius vulnerables que més sofreixen les conseqüències de la crisi covid-19. Si el passat 31 de juliol la iniciativa llançava la seva pàgina web, aquest mes de setembre veu la llum en centres educatius, universitats, obres socials, comunitats i altres espais, com a expressió i testimoni viu del compromís dels jesuïtes amb un retorn a l’activitat que no deixa a ningú enrere, que no vol deixar a ningú oblidat.

El coronavirus s’abat sobre un món en què la desigualtat ha crescut en la majoria dels països, assentada en un sistema econòmic que afavoreix l’acumulació de riquesa, renda, oportunitats i recursos naturals per part d’uns quants. Si no es fa front a aquesta crisi descomunal d’una manera diferent a com s’ha fet en altres casos, assistirem a un creixement agut de la pobresa i a l’aprofundiment de la bretxa que divideix la humanitat entre els que tenen accés a la protecció i els que queden desprotegits.

La pandèmia del Covid ens ha imposat l’experiència de la vulnerabilitat compartida i de la necessitat de cuidar i de ser cuidat per l’altre. Aquesta és una de les intuïcions fonamentals d’aquest escrit tot i haver estat escrit abans del drama generat pel virus. José Laguna és un home casat, amb família, músic i també teòleg.

Com a resposta a l’excepcionalitat i la incertesa que encara tenim de cara al futur més immediat, però també consolidant la línia iniciada els darrers anys i l’experiència que ha suposat el confinament, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia presenta, per al curs vinent, una programació en la que guanyen terreny les propostes en línia i a través de l’Aula Virtual.

La Gemma Campmany és la responsable de secretaria i la persona que s'encarrega d'atendre les consultes que ens arriben de tot el món i dels nostres milers de lectors i lectores. Durant la pandèmia ha seguit atenent el correu i el telèfon, i s'ha emocionat llegint i escoltant els testimonis que li heu fet arribar. Per això vol donar les gràcies en aquest breu escrit. El seu sentiment expressa també el de tot l'equip. Gràcies a vosaltres!

Recta final per presentar candidatures al ja tradicional Premi de Periodisme Solidari Memorial Joan Gomis. Fins al 15 de juliol s'admetran candidatures a través d'aquest formulari.Tota la informació sobre el premi i la figura de Joan Gomis es pot trobar aquí. 

Aquest dissabte 27 de juny ha mort a Barcelona el P. Josep Miralles Massanés, jesuïta i doctor en Sociologia. Fou professor del departament de Ciències Socials d’ESADE, i també membre del patronat d’ESADE. Durant molt de temps ha format part del patronat de la Fundació Oxfam Intermón, del que en va ser president. També va presidir el patronat de la Fundació Migra Studium. Membre de l’equip del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, hi va publicar el quadern “El debat de l’Estat del Benestar”.

El proper setembre, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia iniciarà un nou curs amb novetats en el seu equip. Sonia Herrera, fins ara responsable de comunicació del centre, serà la nova cap de l’àrea social, prenent el relleu d’Oscar Mateos. Per la seva banda, el jesuïta Pau Vidal serà l’encarregat de dirigir l’àrea d’espiritualitat, substituint a Francesc Riera. Al capdavant de l’àrea teològica segueix el jesuïta Jaume Flaquer.

La memòria, dissenyada i maquetada per Sisè Segona, permet visualitzar tots els continguts que s’hi presenten fent clic a les imatges i títols.

La reconciliació

En paraules de l’autor d’aquesta selecció de textos, el llibre Capital e ideología que T. Piketty va publicar recentment suposa “una història de l’economia des del punt de vista de les desigualtats, sempre a la recerca de la justícia social”. A partir d’aquest interès personal, González Faus elabora aquesta antologia de textos aplicant el clàssic esquema de “veure, jutjar i actuar”. La selecció constitueix una invitació a entrar en el pensament de l’economista francès i a acompanyar la lectura complerta del llibre. 

Avui dilluns 25 de maig fem un nou pas en la desescalada del confinament per la crisi sanitària de la COVID-19. Coincidint amb això, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia presenta una reflexió sobre el que hem viscut aquests dies i els reptes i riscos que se’ns presenten.

Salvats “pels pèls”

Nosaltres, responsables o membres de congregacions, comunitats, institucions, moviments o entitats, preveres, religiosos i religioses, laics i laiques membres de l’Església a Catalunya, 

La revista "Selecciones de Teología" és una revista que tradueix i condensa els millors articles teològics que publiquen revistes de tot el món. Es va començar a publicar l'any 1962 en ple inici del Concili Vaticà II. Des de fa uns anys ha entrat a formar part de les publicacions del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, que en porta tant el procés d'edició com també l'administració. A diferència dels Quaderns CJ, que són gratuïts, la revista, que es publica quatre cops l'any, s'envia a tot el món només a les persones que estan subscrites.

Parlar del dret a l’habitatge vol dir anar més enllà de les quatre parets que conformen una casa i implica altres drets associats a la persona: sentir-se segura i no poder ser desallotjada en qualsevol moment, tenir les necessitats bàsiques cobertes, no haver de viure en zones contaminades ni perilloses... La meitat de la població mundial viu a les ciutats i una majoria ho fa sense infraestructures ni serveis adequats. Aquest Paper no està escrit des de la teoria sinó des de l’experiència i el contacte directe amb els assentaments que, encara avui, hi ha a la ciutat de Barcelona.

Les circumstàncies excepcionals d’aquests dies ens han obligat a canviar les nostres agendes i previsions. La cancel·lació dels diferents actes presencials previstos per Setmana Santa és una situació per tots nova. Cristianisme i Justícia ve organitzant des de fa anys el Recés a la ciutat, una iniciativa en part presencial però que oferíem també a través de la nostra web. 

Des del passat 13 de març, Cristianisme i Justícia va suspendre tots els seus actes i cursos presencials, però l’equip del centre segueix treballant des de casa per mantenir l’activitat i donar resposta a la realitat que vivim.

A Europa assistim a un veritable col·lapse de la fe cristiana. En relativament poques dècades, s’ha passat d’una societat europea d’arrels i de cultura cristiana a una societat en què el cristianisme és culturalment irrellevant. En aquest quadern l’autor, després de fer una anàlisi d’aquesta crisi, explora les condicions de possibilitat que hauria de tenir una nova iniciació cristiana. Una reiniciació realitzada des de baix, des dels pobres, des de la història de la passió del poble, des de la gran majoria de la humanitat.

Aquest passat diumenge 29 de març a la infermeria que els jesuïtes tenen a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha mort en Josep Sugrañes. En Josep, en tant que Delegat del Provincial de Catalunya per a la Cooperació Internacional, rebé del llavors Provincial el P.  Ignasi Salvat l’encàrrec de crear l’any 1980 un “Institut Cristianisme i Justícia”.

El 21 de març de 1980 a la nit, a Bolívia, i el jesuïta català Lluís Espinal sortia del cinema. Uns desconeguts el van fer entrar en un jeep. Espinal va ser torturat i assassinat. Lluís Espinal havia arribat a Bolívia el 1968, quan aquest país -i pràcticament tot l’Amèrica Llatina- vivia una època de dictadures, repressió i violacions dels Drets Humans. És també l’any de l’assemblea dels bisbes de l’Amèrica Llatina a Medellín, el moment en què sectors de l’església van madurant un procés de proximitat als pobres i a les seves lluites: la teologia de l’alliberament.

Cristianisme i Justícia tanca les oficines seguint les mesures recomanades pel Govern de la Generalitat. En un comunicat adjuntat a les xarxes socials, asseguren que seguiran treballant a distància però que anul·len qualsevol acte públic que impliqui presencialitat. En aquesta línia, demanen que qui vulgui adreçar-s'hi ho faci només a través del mail info@fespinal.com, ja que no s'atendran les trucades. 

Cada any Cristianisme i Justícia i l’Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium organitzen un curs i una jornada on s’aborden qüestions relacionades amb l’àmbit del diàleg interreligiós.

La frase que dona nom a aquesta publicació la trobem a sant Pau quan diu: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill» (Gal 4,4); o «Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud del temps» (Ef 1,9-10). A partir d’aquesta expressió l’autor es formula directament aquesta pregunta: Avui, Pau ho podria escriure, això? O, encara d’una manera més clara: Nosaltres, el podem entendre? La resposta, encara que no ho sembli, toca el moll de l’os de la nostra vida.

La paraula «reconciliació» és un terme polisèmic que pot ser abordat des de perspectives diverses: religiosa, ètica, política i jurídica. L’autor es centra en aquest text en la perspectiva religiosa i en la versió cristiana, situant-se clarament en la posició de les víctimes. D’allà en sorgeixen les preguntes que recorren totes aquestes pàgines: hi ha un Déu que reconciliï i ens reconciliï amb les víctimes del nostre món? Si és que sí, com és aquesta reconciliació?, en què consisteix?, com ens concerneix als cristians?

La sala d’actes de Cristianisme i Justícia va acollir el passat dilluns 3 de febrer una nova sessió del cicle “Els Dilluns dels Drets Humans” que aquesta vegada va estar dedicada al tema de la mort digna.

L’acte va comptar amb la participació de Montse Esquerda, metgessa i directora de l’Institut Borja de Bioètica i d’Ernest Botargues, educador i voluntari d’acompanyament a la mort, moderats per la periodista Mireia Prats.

"Per una (contra)cultura de la reconciliació" és l'últim títol dels Quaderns CJ.